Torno a repetir el títol d'un article escrit a finals d'abril. Vassili Zàitsev és un nom que honora la "Gran guerra patriòtica" de l'Exèrcit Rus contra els nazis. Protagonista llegendari de la batalla d'Stalingrad, fou un franctirador que segons la propaganda comunista va liquidar uns 150 soldats alemanys. Antony Beevor relata la sanguinària història en el llibre Stalingrad, cinematografiada en el film "Enemic a les portes".

El conseller d'Economia emula l'heroi. De tant en tant -darrerament molt més-, aixecava la senyera i els seus coneixements per disparar -mai discrecionalment- i tocar on fa mal. En el discurs del darrer debat de pressupostos ja va deixar entreveure un comiat. Alguns en tenien ganes.

Antoni Castells era odiat a Madrid. A les reunions de Govern no tenia manies a l'hora d'aturar els peus a les ocurrències del dia dels consellers. “Pedant” i “prepotent” li deien a casa i al número 9 del carrer d'Alcalà de la capital de l'Estat.  La veritat és que Castells s'ho ha passat tan bé fent de conseller d'Economia com un violinista en una fira agroramadera. Mala llet amb el govern, amb l'oposició i amb tots aquells que d'una manera o altra li recriminaven les xifres de la crisi.

Només va faltar el cas de l'Hotel Palau, quan a petició pròpia va comparèixer a la comissió parlamentària que investigava les relacions amb els polítics d'un home que enganyava fins i tot al seu consogre. L'estirada d'orelles que dedicà a tots els grups de la cambra va ser de llibre. Un dia en la intimitat de l'ascensor del carrer Nicaragua, Castells bufava mentre descrivia la política catalana com “insòlita”. Marxa de la fira agroramadera amb ganes de tocar el violí allí on sàpiguen valorar-lo.