Avui era el dia. Els diputats i portaveus tenien l'oportunitat de perdre l'estigma de soldats pretorians de les estructures dels partits i l'han aprofitada, això sí, amb més o menys convicció. El debat sobre la ILP per prohibir les curses de braus a Catalunya tenia molla. S'hi barrejaven molts arguments, sensacions i emocions. Les espases dels portaveus han brandat amb desimboltura, cordura i sentiment.
 
En un Parlament ple com un ou de premsa internacional – tinc al cantó alhora d'escriure aquesta crònica als amables col·legues de France Presse – que feina tenen a traduir la intervenció de l President Montilla al faristol del Palau  per justificar el seu vot en contra a la prohibició.
La primera a intervenir ha estat Anna Mulà, la portaveu de la promotora de la ILP. Sense caure en tòpics i prussianament correcte ha defensat l'objecte i el subjecte de la iniciativa. Només s'ha permès una llicència en el moment que ha sentenciat :”l'art dóna vida, no la treu”. Curta, intensa i convincent.

El segon a intervenir ha estat Albert Rivera, el portaveu de Ciutadans. Rivera no ha decebut al seu públic. Ha basculat cap el debat identitari i ha bastit un discurs embolicat en la “Catalunya de les prohibicions”. Ha comparat el foie  amb els toros i ha recordat als diputats que molts “tenen pinta de menjar-ne molt”. Un punt de demagògia, potser sobrera, però efectiva pel target on vol arribar.

Després de Rivera, ha pujat a la tribuna, Rafael Luna del PP,. Discurs fluix, basat en l'efecte cultural i la identitat. Entrebancat, Luna, ha justificat el vot en contra en l'atavisme cultural dels toros a Catalunya i en la llibertat.

Josep Rull, per CiU, ha estat especialment hàbil. Ha desmarcat el vot a favor de qualsevol qüestió identitària. Ha recordat que Lope de Vega tenia animadversió als toros i que fou el rei “Carles III, poc sospitós de catalanista- qui va prohibir els toros a Espanya”. Racionalitat i progrés han estat les línies mestres de Rull qui s'ha acomiadat de la tribuna clamant: “Surti el resultat que surti després del que hem arribat a discutir tindrem una Catalunya millor”.

David Pérez, PSC, no ha tingut el dia. Ha recriminat que el seu grup, -tres han votat en contra- tingués esquerdes. I després de pocs minuts a la tribuna s'ha acomiadat com el capità que rendeix el seu escamot a un exèrcit que guanya per moral.

Joan Puigcercós, ERC, ha cosit una bona intervenció. Ha parlat d'etologia, de dolor i del progrés. Amb ritme i somriure ha rematat la intervenció amb un “sense toros Catalunya serà millor”. La llum del progrés “ha il·luminat” les seves paraules.

Però qui s'ha endut la palma ha estat Francesc Pané, d'ICV. Home resistent a la corrosió implacable del caràcter, ha recitat el discurs. Líric, poètic i metafòric, Pané ha dit el que li tocava. És ecologista, sensat i d'esquerres. “Canviem el metall de les espases pel bronze de les campanes de la llibertat” i versos per l'estil ha rubricat una intervenció com poques.

Resultat, 68 vots a favor de prohibir els toros,55 en contra i 9 abstencions. Montilla, qui ha votat en contra, increpat per animalistes i antiabolicionistes. Mas ha votat a favor, “vull que la Catalunya dels meus fills no consideri un espectacle la mort d'un animal”. Res d'identitat, però la casualitat ha volgut que CiU, ERC i ICV, catalanisme polític, hagi votat a favor de la prohibició. La resta, no. Si això no és una victòria del catalanisme polític que vingui Déu, o el seu apoderat, i que ho vegi.