Catalunya ha prohibit els toros. Una ajustada votació per amb 68 vots a favor, 55 en contra i 9 abstencions ha aprovat la iniciativa legislativa popular (ILP) per prohibir les corrides de toros al país. Una iniciativa registrada el passat 18 de desembre que ha encès un enconat debat amb tres flancs. Un foc creuat triangular d'artilleria pesada.

Primer, el debat racional molt ben plantejat per la plataforma animalista impulsora de la iniciativa. Segon, el debat emocional per argüir les posicions antiabolicionistes. I un tercer, que de retruc, ha pesat més del que s'esperava, la qüestió nacional. Una tendència que ha basculat la sentència de l'Estatut.

Ha estat un punt, el nacional, que ha intentat fugir, sense èxit, de l'escomesa mediàtica i argumental. Hagués plantejat la plataforma animalista aquesta ILP en una altra part de l'Estat? Clarament no. I no perquè Catalunya sigui més ecologista que ningú – el número de llicències de caça és una mostra  que l'ecologisme no es planteja en termes de mort d'animals- sinó que existeix un somort, un brou contrari al que alguns insistentment en diuen la “Fiesta”. Ha estat i és inherent al debat “la caspa espanyolista” del toreig, malgrat que recordem que la primera plaça de toros entesa com a tal a la península fou la d'Olot.  La “carnisseria” que deia en Josep Pla, ja no serà un espectacle a Catalunya, perquè la societat evoluciona, canvia. En definitiva, evoluciona. I els diputats no han fet res més que complir amb la seva obligació, discutir allò que uns milers de ciutadans han demanat per la via que legalment s'estableix. No ha estat un debat animalista del tot. Ho hagués estat si s'hagués plantejat a Múrcia.

Una discussió a l'americana

Un dels punts més apassionants del debat ha estat la negociació de la llei en sí. “Això és Washington” comentava un dels relators del projecte, en clara referència a la pressió dels lobbys animalistes i els antiabolicionalistes.

Uns, els animalistes, en un procés complex han utilitzat l'argument jurídic, “allò que se li fa un toro està prohibit fer-li a un gat o un gos”. Simple, però contundent, amb una única llicència literària: “L'art dóna vida, no la treu”. Fins aquí es podia arribar.

Els antiabolicionistes han apel·lat al debat més emocional, més històric, fins i tot, més folklòric. Però finalment, les postures personals, el debat emocional i les tendències animalistes s'han barrejat en el vot independent de cada diputat. I el que ha tombat els toros en última instància ha estat un debat nacional. Hem de tenir aquesta festa a Catalunya? Els diputats han dit que no. Qui surt guanyant són dos: el Sr. Pere Balañá, que no omple la Monumental, i cobrarà i , com no, els toros.

- Galeria de fotos
Més informació des del Robot de Nació Digital