"Te pido que fomentes todo aquello que nos une y nos hace más fuertes, que ensancha el afecto entre nuestros ciudadanos, que asegura la solidaridad entre nuestras Comunidades Autónomas, y que hace de España la gran familia unida, al tiempo que diversa y plural, de la que nos sentimos orgullosos". Aquesta va ser una de les frases més polèmiques pronunciades pel monarca espanyol Joan de Borbó diumenge a la Catedral de Sant Jaume a Santiago de Compostel·la. Una frase, que malgrat la aconfessionalitat de l'Estat espanyol, i com a tal, la que hauria de representar la personalització de l'Estat, la va pronunciar amb el suport explícit del govern, qui en darrera i en primera instància signa i escriu els seus discursos.

Però que significa aquest mitològic "¡Santiago y cierra España!"?  No és res més, com si fos poca cosa, un crit de guerra pronunciat per les tropes castellanes de la "Reconquista" abans de cada càrrega. Segons explica la mística espanyola, la primera vegada que es va utilitzar fou a la batalla de Las Navas de Tolosa, pel rei Alfons VIII de Castilla, i posteriorment es va repetir a cada combat.

El significat de la frase és, d'una banda, invocar el apòstol Sant Jaume, patró d'Espanya, i de l'altra, l'orde militar "cierra", que en la terminologia castrense significa travar combat, envestir o emprendre. El vocatiu Espanya, al final, fa referència al destinatari de la frase: les tropes espanyoles. Traslladat a un els nostres dies, sonaria com una cosa semblant: Per Santiago, al combat espanyols!.

En plena acció reaccionària, "¡Santiago y cierra ESpaña!" va ser el lema triat per la revista dretana dels anys 1930 Acció Espanyola, vinculada a Ramiro de Maeztu. I, si això no és prou, era el crit emès per "El Guerrero de l'Antifaz" i el "Capitán Trueno", herois de còmic de la postguerra espanyola i el franquisme. "Al combat, espanyols!". Pobre apòstol, que s'hauria de llegir una Constitució purament normativa i una sentència de 900 folis per poder entendre aquest nou "¡Cierra!".