La reducció de la despesa pública del govern espanyol  retallarà la despesa de les administracions públiques i locals, l'ajuda al desenvolupament, la despesa farmacèutica i les prestacions socials. Però a la base de l'Estat, el monopoli de la força, no li passaran pel ribot.

La despesa militar pressupostada pel 2010 és de 18.000 milions, segons l'informe del Centre Delàs de Justícia i Pau, un 9% dels Pressupostos Generals de l'Estat (PGE). Una xifra que implica uns 50 milions d'euros de despesa al dia . Altres mètodes de comptabilitzar la despesa militar, com el de AA-MOC , inclouen les despeses de control social d'aquesta quantitat, que s'enfilen a un total de 23.000 milions i un 12% dels PGE. A més cal tenir en present que cada any la despesa militar real és entre un 15 i un 20% superior al pressupostat. Això vol dir que la despesa a finals d'any podria rondar entre els 21.000 i 27.000 milions d'euros.

Afganistan, com les pensions

Un altre despesa pública important és el desplegament espanyol a l'Afganistan, que des del 2002 ha costat més de 1.500 milions d'euros, la mateixa quantitat que s'estalviarà congelant les pensions. Una xifra esfereïdora ja que l'any 2009 el desplegament a l'Afganistan van tenir un cost de 713 milions € i que aquest any superaran més de 1.000 milions atès que s'ha ampliat en 500 soldats el nombre de tropes a desplegar.

Despesa militar encoberta

El govern espanyol, segons denuncia Justícia i Pau , des de 1997, el Ministeri d'Indústria ha concedit crèdits per Investigació i Desenvolupament a empreses militars. El valor dels préstecs atorgats fins a l'actualitat suma 14.000 milions d'euros, dels quals no s'ha tornat ni un 1%. Aquesta despesa inclou el desenvolupament i l'adquisició l'avió de combat EF-2000, l'helicòpter Tigre, l'avió A400M, el submarí S-80, o el blindat Leopard.

D'aquesta manera, el Govern ha anat concedint ajudes encobertes a la indústria armamentística que, a causa de la baixa rendibilitat del sector, no és capaç de retornar. I, en comptes de comptabilitzar aquests crèdits com pèrdues, s'ha preferit mantenir com actius en els comptes públics, falsejant el dèficit real que suposen aquestes inversions en recerca militar. Un exemple, l'exposava l'especialista en militarisme Pere Ortega el passat mes de maig, l'avió EF-2000 tenia un cost inicial de 6.263.000 € avui és de 10.795, i l'avió A400M amb un cost inicial de 4.442.000 €,costarà 4.000 milions més, dels quals l'Estat espanyol n'haurà de pagar 550.

L'exèrcit espanyol, no es rendeix a la crisi.