El president de la Generalitat, José Montilla, amb el president de CiU, Artur Mas; el viceprimer secretari del PSC, Miquel Iceta; el president d'ERC, Joan Puigcercós, i el secretari general d'ICV, Joan Herrera, al Palau de la Generalitat. Foto: Pere Francesch
L'expresident Josep Tarradellas afirmava que en política es pot fer de tot, llevat del ridícul. Aquesta tarda calorosa del mes de juliol, el Palau de la Generalitat ha viscut una jornada que escenifica tot el contrari d'aquesta dita. Tacticisme, "trampes", marcatge de perfil i joc de farol entre els quatre partits majoritaris de la cambra catalana reunits pel president Montilla per conciliar una resolució parlamentària de rebuig a la sentència de l'Estatut.
Després d'hora i quart de reunió, l'únic acord a què s'ha arribat és que el govern treballarà per arribar a un acord en el ple extraordinari que se celebra aquest divendres al Parlament, sense descartar que aquest document sigui el que es presenti a Madrid. A més, cap grup ha tret de la carpeta cap resolució ni cap esborrany. Amagant cartes, mentre CiU espera. I així ho ha mostrat avui. De tota manera, tots insisteixen que l'acord ha de ser a quatre.
CiU "Votarem el que ens proposin"
El líder de la federació nacionalista, Artur Mas, ha abandonat abans d'hora la cimera de líders convocada aquesta tarda pel President Montilla per tal de formalitzar una resolució conjunta de rebuig a la sentència. Just abandonar la sala dels Tarongers on s'ha celebrat la reunió, ha declarat que "he deixat treballant al tripartit perquè enllesteixi la resolució més fàcilment". "Nosaltres votarem el que aprovin ells" ha assegurat Mas, intentant posar pressió als grups del tripartit.
El cap de files de l'oposició ha deixat ben clar que la resolució del Parlament ha de complir uns "mínims". Mínims que serien que el document incorporés el lema de la manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim" i el rebuig a la sentència. Segons Mas, l'acord votat a Catalunya serà el que es porti a Madrid. El cap de l'oposició ha insistit que abandonar la reunió abans d'hora és "evitar l'enrenou de la setmana passada", en referència a la polèmica de la capçalera.
Puigcercós: "Tacticisme de CiU"
Pocs minuts després ha sortit de la sala el president d'ERC, Joan Puigcercós, i la visió ha estat diferent. Puigcercós ha titllat la marxa de CiU com una "jugada tàctica" per mostrar les diferències entre els tres partits de govern. Malgrat tot, el cap de files d'ERC, "no dóna res per perdut" i hja assegurat que per "ERC l'esforç hi serà, sense renunciar que si no s'arriba a l'acord presentarà la seva resolució". Aquest és un document que insta al Parlament a iniciar un procés cap a la independència. Puigcercós també ha criticat el PSC. Pel líder dels republicans, "els socialistes s'ho miren dues vegades per passar el filtre de Madrid".
Herrera: "És un camp de mines"
Cinc minuts després, Joan Herrera, d'ICV, ha sortit de la reunió i ha titllat la jugada de "trampa" i que arribar a un acord és un "camp de mines", en referència a ERC,CiU i, com no, el PSC. "Sóc pessimista", ha afirmat Herrera. El cap de files ecosocialista també ha assegurat que en cas que no hi hagi acord presentaran la seva pròpia resolució "molt més ambiciosa que la del tripartit".
Iceta: "Decebedor"
Miquel Iceta, portaveu del PSC, ha insistit que malgrat que avui "s'ha parlat, el resultat ha estat decebedor". "Nosaltres apostem per la reivindicació i de la identitat catalana i el finançament com a mínims de la resolució" ha reblat. El portaveu socialista ha assegurat que la proposta ha de ser "de tots els catalanistes, i si CiU no la firma es retratarà".
Per tant, fins demà a les dues que s'acaba el termini de presentar resolucions a Madrid, el suspens continuarà durant el Ple extraordinari. Tothom reconeix un "mínim comú denominador" que ningú s'atreveix a definir del tot. CiU juga veure si el tripartit és capaç d'arribar a un acord. I el PSOE, materialitzat en Carme Chacón, avisa, "ull! Que els companys del PSOE també ho puguin votar!". Però l'acord ha de ser a quatre i no hi ha res tancat. Més d'un milió de persones surten al carrer i alguns s'entossudeixen a falsejar la teoria de Tarradellas.