L'informe jurídic dels experts sobre la sentència de l'Estatut encomanat per la Generalitat i el Parlament, al qual ha tingut accés Nació Digital, revela que els membres del Constitucional van actuar amb la intenció d'evitar "que s'estableixi com a principi interpretatiu amb valor jurídic l'assimilació entre el concepte constitucional de 'nacionalitat' i el de nació". És a dir, el Constitucional hauria actuat de forma "exagerada" per tal d'evitar confusions sobre quina és la nació.

L'informe del grup d'expert esxtreu tres conclusions generals. En primer lloc, la sentència del TC "substitueix el paper" de l'Estatut "en el bloc de la constitucionalitat pel del propi" Tribunal Constitucional.

En segon terme, aquest informe assegura que la sentència considera sovint l'Estatut com una llei merament autonòmica, a través de la qual "la Comunitat Autònoma pretendria imposar a l'Estat obligacions i mandats, i oblida que és una norma estatal fruit d'un pacte polític entre la Generalitat i l'Estat".

"La sentència no aplica la seva reiterada doctrina sobre el principi de deferència cap al legislador que, en aquest cas, encara havia de ser aplicat de forma més exquisida per la funció constitucional de l'Estatut i pel plus de legitimitat que deriva del procediment d'elaboració i aprovació. Al contrari, la sentència està impregnada d'una prevenció injustificada respecte al contingut de l'Estatut d'autonomia ", conclouen els experts.

La immersió lingüística, salvada però no blindada

Pel que fa a la resolució del Tribunal a la immersió lingüística (articles 35.1 i primer enunciat del 35.2 de l'Estatut), els experts consideren que deixen les coses tal i com estaven. A criteri dels juristes la sentència deixaria clar que "no reconeix als pares el dret a escollir la llengua oficial en què s'ha d'impartir l'ensenyament, sinó als poders públics". Una conclusió que porta a una altra conclusió. La immersió lingüística queda tal i com està fins que un dia els poders públics - la Generalitat- ho canvii. Una possibilitat que només es donaria si hi hagués un canvi de majories procliu a convertir l'espanyol en llengua vehicular. Una possibilitat de teoria política difícil a mig o llarg termini. Per tant, la sentència salvaria en primera instància la immersió, però no la blindaria.

Sobre el Consell de Garanties Estatutàries: De TC només n'hi ha un

Segons els jurisconsults la sentència buida de contingut les competències del Consell de Garanties Estatutàries. Tant és així que els juristes recomanen que la seva "autoritat" s'escaigui més en "consolidar un costum o pràctica parlamentària de reconeixement de fet d'aquest efectes vinculants". 

Les vegueries: o canvi de nom o canvi de legislació

Segons l'informe jurídic el Constitucional redueix la possibilitat d'organització territorial en vegueries si només és un canvi de nom de les diputacions provincials. Només una sortida podria amorosir aquesta anul·lació: un canvi normatiu en la Llei de Bases de Règim Local que permeti donar un "major contingut a les competències de la Generalitat en relació a la creació i la regulació dels Consells de Vegueria".

Les competències de justícia esdevenen "recomanacions"

Els experts apunten que en matèria de competències de justícia, l'única sortida que té la Generalitat per recuperar-les és "instar la modificació de les lleis estatals concernides, especialment  de la Llei Orgànica del Poder Judicial".

Autolimitació de l'Estat per recuperar competències

Les competències exclusives de la Generalitat queden desvirtuades en la sentència. La resposta, segons els experts, és recuperar les competències a través de "l'autolimitació de les institucions de l'Estat".

L'informe, de 40 planes, difós aquest vespre,  coordinat per la secretària del Govern, Laia Bonet, i subscrit pel director de l'Institut d'Estudis Autonòmics, Carles Viver Pi-Sunyer; Antoni Bayona, professor de Dret Administratiu de la Universitat Pompeu Fabra; Jaume Galofré, Director del Gabinet Jurídic de la Generalitat; i per part dels grups han participat Miquel Iceta (PSC), Francesc Homs i Josep Maria Pelegrí (CiU), Joan Ridao (ERC), Josep Maria Pelegrí (UDC)  i Jaume Bosch (ICV-EUiA).