CiU, ERC i ICV desconfien de la promesa del president del govern espanyol, que en el seu discurs de política general ha assegurat que miraria de desenvolupar parts de l'Estatut retallades pel Tribunal Constitucional. "L'oferta arriba tard, ja no té cap credibilitat", ha declarat Josep Antoni Duran Lleida (CiU). "Després d'haver liquidat l'Estat autonòmic i haver fulminat l'Estatut l'únic que se li acudeixen són més dreceres", ha dit Joan Ridao (ERC). "Poden pensar-se que això se soluciona passant pàgina o modificant una llei. No, cal respectar fil per randa l'Estatut", ha afegit Joan Herrera (ICV). Duran, Ridao i Herrera, però, han fet propostes diferents sobre què cal fer després de la sentència.

Duran ha esperat més concrecions per part del president espanyol durant la continuació del debat sobre política general, a la tarda. 'Mitjançant lleis orgàniques es poden corregir alguns aspectes del capítol afectat per la sentència en matèria de justícia, però la resta de capítols difícilment es poden corregir a través de lleis', ha advertit.

Ridao, per la seva banda, ha apostat pel dret a decidir. Després de criticar el que ha considerat un retorn 'al peix al cove, a l'autonomisme dels 80 i dels 90', ha proclamat que 'el poble català ja no està per més dreceres, sinó per agafar el camí del mig, per exercir el dret a decidir'.

Herrera, per la seva banda, ha demanat un paquet de mesures legals concretes per mirar de salvar aspectes de l'Estatut. I ha anat més enllà: ha reclamat també la reforma del Tribunal Constitucional i de la Constitució. 'Cal comprometre's a reforma d'un Constitucional que està polititzat i deslegitimat. El que necessitem és un compromís de modificació de la Constitució, perquè han baixat tant el sostre, que els catalans no podem caminar drets', ha opinat.