ERC ha avisat aquest dimarts al diputat de la formació i promotor de les iniciatives populars pel referèndum d'independència que si vol dimitir formalment del consell nacional ha de renunciar al seu escó al Parlament. La situació és clara si vol plegar de conseller nacional que deixi de cobrar com a diputat.Segons ERC el fet que Bertran sigui membre del consell en qualitat de diputat impossibiliten que dimiteixi del seu càrrec de conseller nacional de manera formal a no ser que també renunciï al seu escó. Les mateixes fonts han explicat que, en qualsevol cas, Bertran pot optar per una mena de renúncia "de facto", simplement deixant d'assistir a les reunions del consell nacional, però formalment seguirà sent conseller nacional mentre sigui diputat.

El mateix Uriel Bertran, però, ha explicat que aquest mateix migdia ja ha comunicat al president d'ERC, Joan Puigcercós, la seva decisió i que en les properes hores li farà arribar la carta de dimissió formal com a conseller nacional. Bertran considera que no té perquè deixar de ser diputat per fer efectiva la seva dimissió, i, en qualsevol cas, creu que ho hauran de dirimir els òrgans jurídics i de garanties interns del partit.

La intenció d'Uriel Bertran d'abandonar el consell nacional d'ERC s'ha precipitat després que l'únic representant d'ERC a la Mesa del Parlament i president de la Cambra, Ernest Benach, s'hagi oposat com la resta de grups a admetre a tràmit la Iniciativa Legislativa Popular alternativa per forçar un referèndum d'independència.

ERC ha argumentat que han rebutjat la ILP –que pretenia utilitzar una fórmula similar a la de Jordi Hereu amb la consulta de la Diagonal- pel referèndum atenent a l'informe contrari dels serveis jurídics de la cambra. De fet, la Mesa del Parlament ja havia rebutjat en diverses ocasions la tramitació d'ILP per forçar un referèndum d'independència.

Anteriorment, però, Benach s'havia quedat sol defensant que continués el tràmit de la iniciativa original, la IP pel referèndum d'independència, malgrat el dictamen no vinculant del Consell de Garanties Estatutàries que advertia que la iniciativa no era estatutària ni constitucional. A més, la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut la prohibia. Només ERC s'ha negat a revocar la decisió presa per la mateixa Mesa del Parlament setmanes enrere per donar llum verda a la tramitació. CiU i ICV-EUiA, en canvi, han canviat de criteri arran del dictamen del Consell de Garanties.