Els quinze primers que acompanyaran Joan Puigcercós per Barcelona. Foto: Pere Francesch
Fora de la mística, merescuda o no, de ser presoners de la discòrdia, ERC va aprovar les llistes per concórrer a les eleccions del Parlament en el consell nacional celebrat dissabte. El resultat oficial comunicat pel portaveu del partit, Ignasi Llorente, és que les llistes aprovades són de "consens i representatives". I és cert, però l'enginyeria política sempre té un cert punt de dietrologia. Una fe en un ordre ocult rere d'un caos aparent. En certa manera el llistat de protodiputats respon a aquest esquema.
El sudoku d'equilibris incorporen algun membre del sector Carod, - sense que Carod pel que sembla n'estigui gaire content-. També afegeixen l'incipient poder assolit pel "sector Oliveras", el potent aparell municipal del partit, una infanteria de rereguarda dirigida amb tècniques calcades als prussians dels seus socis de govern majoritaris.
Si s'amplia la lent per observar els noms de les llistes amb més possibilitats de sortir, l'efecte calidoscòpic és immediat. Per Barcelona i, tal com estava previst, el cap de llista és el president del partit, Joan Puigcercós, el número dos és el president del Parlament, Ernest Benach i la número tres és la portaveu al Parlament, Anna Simó.
Més o menys aquesta terna estava definida quedava per polir la llista dels quinze primers. Nació Digital avançava el passat mes de maig els vuit primers noms de la llista d'aquesta circumscripció. Laura Vilagrà, Oriol Amorós, Marc Sanglas, Pere Aragonès, Violant Mascaró, Gemma Lago, Josep Maria Freixanet. I poc després s'hi afegien Patrícia Gomà, Jordi Calpe, Miquel Carrillo, Uriel Bertran i Iolanda Llambrich.
Camaleons i numantins
Una llista de la qual només ha faltat un nom: Marina Llansana. La veterana diputada, amb dues legislatures, deixa l'activitat política més directe no sense retrets a la cruesa de la "poca autonomia dels diputats" i una queixa genèrica a la disciplina del partit. Llansana, a més, no serà cap de llista per Igualada a les municipals, pel malestar de la seva agrupació local quan va voler incorporar a la seva llista noms independents al partit. A més cal afegir, que la igualadina era gairebé una icona del sector Carod. Per tant, abandona no sense cert despit la immediatesa política.
El cas d'Ernest Benach constitueix un paradigma de la política. Dos cops president del Parlament i destacat membre del sector Carod, abandona a la seva sort el seu pare polític i provarà de jugar als daus sense números per intentar en la mesura del possible repetir càrrec. Objectiu difícil ateses les circumstàncies que l'obligarien a la dura vida d'escó i comissió. A més, Benach entra en la llista a través del mecanisme del 10% reservat a la discreció de l'executiva nacional. Carod-Rovira podria apuntar-se el fet com una pèrfida jugada de supervivència política.
Laura Vilagrà, "alcaldíssima de Santpedor", enfila llocs a la llista i es col·loca com a número 4. Responsable líder municipal amb fidelitat provada a Joan Puigcercós i relleu generacional després de la marxa del conseller Josep Huguet . Oriol Amorós, entremig de la branca Portabella i Carod, entra a les llistes després de guanyar una forta presència mediàtica com a principal gestor polític de la immigració a Catalunya. Una aposta que venia de lluny només pel detall d'acompanyar a Puigcercós i Joan Laporta a la marxa de torxes a Montjuïc en record de l'afusellament del President Màrtir Lluís Companys.
L'aparell Oliveras
És important la figura del número 6, Marc Sanglas, secretari de política municipal, lloctinent del secretari General de Governació i Administracions Públiques, Jaume Oliveras. Sanglas és representant directe o indirecte d'aquest sector d'aparell municipal que té força capacitat d'influència dins el partit des de la trinxera local.
Oliveras ha desenvolupat la seva carrera política tasques com vicepresident tercer de la Diputació de Barcelona i després a la conselleria de Governació. Càrrecs que li han permès tramar una sèrie de complicitats caminant pel "territori" i negociant governs municipals quan ERC començà a despertar del son dels justos. Oliveras també ha col·locat com a número 8, Violant Mascaró. La candidata també té càrrec a Governació. Cal seguir aquest sector amb certa atenció. Oliveras, Joan Ridao i Oriol Junqueras, una terna emergent.
Uriel Bertran, el cap visible de les consultes sobiranistes, cau dels primers llocs i es desplaça fins la catorzena plaça. La família de l'Esquerra Independentista, segons els habituals de les conspiracions fomentada en el seu dia des de la galàxia Puigcercós, ha perdut encant dins l'aparell.
Les altres llistes
A Tarragona, en els cinc primer llocs, el cap de llista és Sergi de los Rios, seguit de Josep Lluís Salvadó, Empar Pont, Sònia Bertomeu i Joan Gibert.
A Lleida, Carmel Mòdol, Maria Àngels Cabasés, Josep Ardanuy, Miquel Àngel Estradé i Marta Vilalta.
Per Girona, Carme Capdevila, Pere Vigo, Pere Bosch, Cristina Alsina i Alfons Quera.