-728x90.gif)
Redacció | Actualitzat el 09/07/2010 a les 15:26h
El TC tomba la immersió lingüística
La sentència també considera que la Constitució "no coneix altra nació que la Nació espanyola"
- Text íntegre de la sentència (pdf)
La sentència del Tribunal Constitucional amenaça directament el sistema català d'ensenyament, basat en la immersió lingüística des de mitjans dels anys vuitanta. Els magistrats consideren, de forma rotunda, que el castellà ha de ser exigible com a llengua vehicular: "Des d'ara hem de deixar clar en la nostra argumentació que, com a principi, el castellà no pot deixar de ser també llengua vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament. El català ha de ser llengua vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament, però no l'única que gaudeixi d'aquesta condició, predicable amb igualtat amb el castellà en tant que llengua també oficial de Catalunya".
Així les coses, l'actual sistema d'ensenyament pot saltar pels aires per la via dels tribunals. El català, tal i com el defineix el Tribunal Constitucional, ha deixat de ser llengua preferent per a passar a una llengua que "també" és oficial a Catalunya. Per això el TC considera que el coneixement del català "no és jurídicament exigible amb caràcter generalitzat".
La sentència també deixa molt clar que no hi pot haver bilateralitat en les relacions entre l'Estat i Catalunya perquè l'Estat sempre tindrà una categoria "superior" a la d'una comunitat autònoma.
El Tribunal Constitucional no deixa escletxes. Ja d'entrada, i com a declaració de principis, els magistrats afirmen que "la Constitució no coneix altra nació que la Nació espanyola". A partir d'aquí, el text s'extén en que Catalunya, des del punt de vista subjectiu, pot ser considerada una nació, però mai amb efectes jurídics.
Diversos magistrats conservadors inclouen en la sentència els seus vots particulars, molt més restrictius encara. Eugeni Gay, l'únic magistrat català, també hi afegeix el seu vot particular que, en el seu cas, defensa la consideració de Catalunya com a nació amb efectes jurídics.
El Tribunal Constitucional declara inconstitucionals preceptes de 14 articles de l'Estatut i en sotmet a interpretació 27 més. El text, de 881 pàgines, incorpora els vots particulars de quatre magistrats del sector conservador que no estan d'acord amb la sentència, i l'argumentació per la què els magistrats declaren nuls preceptes com el del català com a llengua preferent a l'Administració pública i sotmeten a interpretació conceptes com el de la "nació". La sentència íntegra es dóna a conèixer només 24 hores abans de la manifestació que se celebrarà a Barcelona en defensa de la voluntat del poble català.
El dilluns 28 de juny, fa 11 dies, el TC va fer pública la seva decisió de declarar inconstitucionals preceptes de 14 articles de l'Estatut i reinterpretar 27 articles, però fins aquest divendres no s'ha donat a conèixer els arguments jurídics amb què s'han basat els magistrats de l'alt tribunal per prendre la seva decisió.
Govern i oposició estaven pendents de conèixer la sentència complerta per poder fer una cimera de partits i analitzar jurídicament el text per intentar donar una resposta política unitària. El Parlament també estava pendent de rebre la sentència íntegre per convocar un ple extraodinari sobre la sentència que es podria celebrar la setmana que ve, coincidint amb el debat de política general al Congrés.
- Sentència completa en format llibre electrònic (cortesia d'Albert Cuesta) Twitter d'Albert Cuesta
Així les coses, l'actual sistema d'ensenyament pot saltar pels aires per la via dels tribunals. El català, tal i com el defineix el Tribunal Constitucional, ha deixat de ser llengua preferent per a passar a una llengua que "també" és oficial a Catalunya. Per això el TC considera que el coneixement del català "no és jurídicament exigible amb caràcter generalitzat".
La sentència també deixa molt clar que no hi pot haver bilateralitat en les relacions entre l'Estat i Catalunya perquè l'Estat sempre tindrà una categoria "superior" a la d'una comunitat autònoma.
El Tribunal Constitucional no deixa escletxes. Ja d'entrada, i com a declaració de principis, els magistrats afirmen que "la Constitució no coneix altra nació que la Nació espanyola". A partir d'aquí, el text s'extén en que Catalunya, des del punt de vista subjectiu, pot ser considerada una nació, però mai amb efectes jurídics.
Diversos magistrats conservadors inclouen en la sentència els seus vots particulars, molt més restrictius encara. Eugeni Gay, l'únic magistrat català, també hi afegeix el seu vot particular que, en el seu cas, defensa la consideració de Catalunya com a nació amb efectes jurídics.
El Tribunal Constitucional declara inconstitucionals preceptes de 14 articles de l'Estatut i en sotmet a interpretació 27 més. El text, de 881 pàgines, incorpora els vots particulars de quatre magistrats del sector conservador que no estan d'acord amb la sentència, i l'argumentació per la què els magistrats declaren nuls preceptes com el del català com a llengua preferent a l'Administració pública i sotmeten a interpretació conceptes com el de la "nació". La sentència íntegra es dóna a conèixer només 24 hores abans de la manifestació que se celebrarà a Barcelona en defensa de la voluntat del poble català.
El dilluns 28 de juny, fa 11 dies, el TC va fer pública la seva decisió de declarar inconstitucionals preceptes de 14 articles de l'Estatut i reinterpretar 27 articles, però fins aquest divendres no s'ha donat a conèixer els arguments jurídics amb què s'han basat els magistrats de l'alt tribunal per prendre la seva decisió.
Govern i oposició estaven pendents de conèixer la sentència complerta per poder fer una cimera de partits i analitzar jurídicament el text per intentar donar una resposta política unitària. El Parlament també estava pendent de rebre la sentència íntegre per convocar un ple extraodinari sobre la sentència que es podria celebrar la setmana que ve, coincidint amb el debat de política general al Congrés.
- Sentència completa en format llibre electrònic (cortesia d'Albert Cuesta) Twitter d'Albert Cuesta
COMENTARIS
+0
-0
Anònim, 10/07/2010 a les 15:15
Voleu veure com s'esquerda el nucli opressor de l'estat espanyol?
Només cal una actitud senzilla i pacífica: parlar en català al Congrés i Senat, amb permís o sense dels espanyols.
No estan preparats per resistir-ho. Adéu Espanya !
Només cal una actitud senzilla i pacífica: parlar en català al Congrés i Senat, amb permís o sense dels espanyols.
No estan preparats per resistir-ho. Adéu Espanya !
+0
-0
Anònim, 10/07/2010 a les 13:24
... FRANCO HA VUELTO!!
Per si algú encara tenia algun dubte, l'esprit de Franco encara viu al cor d'ecspanya
Per si algú encara tenia algun dubte, l'esprit de Franco encara viu al cor d'ecspanya
+0
-0
AliBay, 10/07/2010 a les 12:12
Tu tens fills? I et coneixen?
+0
-0
Anònim, 09/07/2010 a les 23:46
por fin podre ver tv3.en mi lengua.ya que la pago.Mis hijos podran estudiar en su lengua materna.No le habia prestado atencion a esta cosa vuestra del estatuto.pero veo q los derechos de los castellanohablantes,mejoran.Gracias catalanes por acordaros de nosotros despues de 30 años de imponernos el catalan ultimamente incluso con multas.
Gracias por modificar el anterior estatuto,era muy restrictivo
Gracias por modificar el anterior estatuto,era muy restrictivo
+0
-0
Santiago F. jodiendo al facherío español, 09/07/2010 a les 23:12
INDEPENDENCIA YA !!!! //*//
+0
-0
Judas Priest, 09/07/2010 a les 22:44
La setència ens l´hem de passar per l´entrecuix. El que digui Espanya ens importa una merda. Espanya, pròxim pais intervingut pel FMI. Això és la resposta d´un pais a punt de la bancarrota, d´un pais a punt de desaparèixer com a tal. A Espanya li queden quatre dies. Recordeu tots aquest missatge.
+0
-0
Anònim, 09/07/2010 a les 20:47
Després què toca? Apropiar-se de TV3 i de Catalunya Ràdio?
Espanyols colla de malparits.
Espanyols colla de malparits.
+0
-0
AliBay, 09/07/2010 a les 20:04
Doncs si Escanya no reconeix altra nació que l'escanyola, serà que la nació catalana no forma part d'Escanya, no?
+0
-0
Anònim, 09/07/2010 a les 19:24
+0
-0
abans de l'alba, 09/07/2010 a les 19:24
Perdoneu, el català no és una llengua minoritària sinó minoritzada, és a dir, subordinada a una altra, vaja maltractada per una altra. Això és el que hem d'esborrar de les nostres ments, esborrar aquest xip aquest malhàbit que ens mou a convergir sempre al castellà perquè ens creiem minoritaris.
El primer que ens hem de creure és això que no és minoritària. Clar i nét el que hem de fer és fer servir la nostra llengua amb normalitat i sense complexos. Ara més que mai! I amb un somriure! Funciona amb poquíssimes excepcions
El primer que ens hem de creure és això que no és minoritària. Clar i nét el que hem de fer és fer servir la nostra llengua amb normalitat i sense complexos. Ara més que mai! I amb un somriure! Funciona amb poquíssimes excepcions
+0
-0
Marcel, 09/07/2010 a les 19:12
Fa més d'una setmana que això se sap. Per què l'establishment autonomista ha estat jugant a amagar durant aquest temps l'atac a la immersió lingüística? (vegeu un apunt del 30 de juny al bloc
http://perabonspatricis.blogspot.com
)
http://perabonspatricis.blogspot.com
)
+0
-0
Félix López Alarte, 09/07/2010 a les 19:03
Como prohibir, todavía no pueden prohibir, hay que actuar, los catalanes y los que nos consideramos catalanes y sabemos hablar catalán, debemos hacer nuestra inmersión lingüística particular: Hablar siempre en catalán aunque conteste alguien en castellano, siendo un poco duros el que se atreva aunque el interlocutor no entienda; entonces preguntar si habla inglés.
Llega el momento de la lucha pacífica y ésta es una.
Llega el momento de la lucha pacífica y ésta es una.
+0
-0
Anònim, 09/07/2010 a les 18:52
Recordeu que no hi ha conveni de reciprocitat lingüística amb Espanya, per la qual cosa la cooficialitat del castellà a Catalunya queda en suspens mentre el català no sigui cooficial a Espanya **** Adéu Espanya !
+0
-0
Anònim, 09/07/2010 a les 18:46
es que era como en los tiempo de franco donde unos ciudadanos estaban por encima de otros por motivos meramente linguisticos, antes los discriminados eran los catalanohablantes y hasta ahora lo hemos sido los castellanohablantes!
+0
-0
Anònim, 09/07/2010 a les 18:44
com diu en m.sintes a www.opinionsdigital s.cat, aquesta gent nomes diuen disbarats! adeu espanya!
+0
-0
Llorenç, 09/07/2010 a les 18:43
.
+0
-0
Anònim, 09/07/2010 a les 18:41
Segons l'Unesco, actualment hi han 14 milions d'estudiants d'espanyol com llengua estrangera, convertint-la en la segona llengua més estudiada del món, després de l'anglés.
La major demanda d'espanyol es concentra a Amèrica amb més de set milions d'estudiants, xifra que segons els analistes, es triplicarà en els pròxims anys. Als Estats Units hi ha més de sis milions d'estudiants. A Brasil es passarà del milió actual a un mínim de 11 milions en el moment que es faci efectiva la Llei per la qual s'introduirà l'espanyol com assignatura obligatòria en l'ensenyament secundari. I a Canadà hi ha més de 93.000 estudiants d'espanyol.
A Europa estudien espanyol tres milions i mig d'alumnes en 38 països. A aquesta xifra cal afegir els més de 180.000 estudiants que visiten Espanya per a estudiar espanyol cada any.
Seguim?
La major demanda d'espanyol es concentra a Amèrica amb més de set milions d'estudiants, xifra que segons els analistes, es triplicarà en els pròxims anys. Als Estats Units hi ha més de sis milions d'estudiants. A Brasil es passarà del milió actual a un mínim de 11 milions en el moment que es faci efectiva la Llei per la qual s'introduirà l'espanyol com assignatura obligatòria en l'ensenyament secundari. I a Canadà hi ha més de 93.000 estudiants d'espanyol.
A Europa estudien espanyol tres milions i mig d'alumnes en 38 països. A aquesta xifra cal afegir els més de 180.000 estudiants que visiten Espanya per a estudiar espanyol cada any.
Seguim?
+0
-0
jocar, 09/07/2010 a les 18:12
El TC com a representant de la legalitat espanyola no deixa una altra opció que la secessió de Catalunya d'Espanya. Les conseqüències legals en forma de demandes i més sentències judicials (a la justícia ordinària) per part de milers de ciutadans que se senten més espanyols que no altra cosa a Catalunya faran impossible la pervivència de Catalunya com la nació que havíem construït des de 1939, és a dir, l'endemà mateix de la darrera gran derrota. I si els polítics i la societat civil en general no reacionem enèrgicament en breu Catalunya començarà la seva disolució en l'Espanya constitucional. Compatriotes: Catalunya serà independent o no serà!
+0
-0
Prou d'ensarronades, 09/07/2010 a les 17:52
Llorenç: em sembla que confons la realitat amb els teus desitjos. Els negocis no es fan en castellà, ni la investigació (I+D) es fa en castellà. De fet, ensenyar castellà com a idioma estranger no és cap negoci, però sí que ho és ensenyar anglès. En pots dir "raons de mercat", si vols, però per alguna cosa és així. El "valor de mercat" del castellà no va més enllà de poder escriure els anuncis per vendre productes a Llatinoamèrica, on són ("casualment") de vocació monolingüe.
+0
-0
Egarenc, 09/07/2010 a les 17:48
No ens preocupem que segons la Chacon no es retalla tant.
+0
-0
Anònim, 09/07/2010 a les 17:45
Els ponents de la Constitució ja van deixar ben clar que "nacionalitat" és sinònim de "nació". La sentència del TC és un autèntic cop d'Estat legal que canvia el sentit del text de manera il·legal, al mateix temps que vulnera la voluntat dels pobles català i espanyol, expressada pels respectius parlaments i per referèndum en el cas català.
És una situació gravíssima en termes democràtics. Cal organitzar la resistència cívica.
El concepto de nación no se puede acuñar a voluntad; no basta una particularidad lingüística, étnica o administrativa; sólo la suma de un gran territorio compacto, de tradición cultural común y con proyección universal; una viabilidad económica; una organización política global, probada por siglos de Historia, sólo eso constituye una nación. Y no es el momento de volver sobre el hecho indiscutible de que nación y nacionalidad es lo mismo.
Manuel Fraga
Pero, centrándonos ya en el tema «nacionalidades», tengo que decir que nosotros no participamos del catastrofismo con que se enfoca en la enmienda que combatimos y en la inteligente intervención que el señor Silva ha hecho para defender su posición. Primero, nosotros hemos dicho en Comisión, y lo afirmamos de nuevo aquí, que el término «nacionalidad» es un término sinónimo de nación, y por eso hemos hablado de España como nación de naciones.
Gregorio Peces-Barba
Nación de naciones es un concepto nuevo, es un concepto -se dice- que no figura en otros Estados o que no figura en otras realidades, quizá sí; pero es que, señores, ayer ya se decía que nosotros tendremos que innovar.
Y no es necesario; en los procesos de pura asimilación histórica no se trata de saber si los otros han resuelto de una o de otra manera sus propios problemas. Lo que estamos intentando es encontrar soluciones propias a los problemas propios.
El ignorar que el problema de las nacionalidades ha mantenido en vilo la estabilidad democrática de las instituciones españolas, desde hace centenares de años, es un grave error.
Miquel Roca
Se define, en consecuencia, que España es una nación de naciones, y éste es un término que no es extraño en nuestra reflexión política y teórica como han demostrado algunos historiadores. Me refiero al Senador Catalán Josep Benet, que ha escrito un sugestivo artículo sobre el tema, ni es un término que política y sociológioamente sea tampoco tan extraño
Jordi Solé Tura
+0
-0
Anònim, 09/07/2010 a les 17:40
es carreguen l'ensenyament i es mitjans de comunicació en català, la justícia catalana, els referèndums, la nació, les vegueries, els articles que volien evitar un excessiu espoli fiscal... és senzillament inacceptable!
+0
-0
Egarenc, 09/07/2010 a les 17:35
No m'acostumo a prendre les coses massa seriosament, però ara em preocupa el que pot desfermar la sentència. No vec més que possibles brots de violència. I a mésm buscada. El Constitucional, que s'ha passat quatre anys deliberant ara emet la resolució el dia abans de la macromani. No hi entenc.
+0
-0
Llorenç, 09/07/2010 a les 17:32
Catalans: tots els que viuen i treballen a Catalunya, parlin el que parlin. O no?. Des-de quan una llengua dona carnets o pasaports?. I si, el castellà es la segona llengua més important del món en quan a estri d'intercanvi comercial i cultural. Per demografía es la quarta, darrera del xinés, l'anglès i l'hindi. Els papers els tinc al dia, sobre tot pel que fa a les coses útils.
+0
-0
Egarenc, 09/07/2010 a les 17:32
No m'acostumo a prendre les coses massa seriosament, però ara em preocupa el que pot desfermar la sentència. No vec més que possibles brots de violència. I a mésm buscada. El Constitucional, que s'ha passat quatre anys deliberant ara emet la resolució el dia abans de la macromani. No hi entenc.
+0
-0
Anònim, 09/07/2010 a les 17:32
Cal passar a l'acció. Per començar mobilitzem tots els nostres familiars i coneguts per anar a la manifestació de demà. Fem-nos sentir. Que a tot Europa ens escoltin. Un sol poble, un sol crit: INDEPENDÈNCIA
+0
-0
Anònim, 09/07/2010 a les 17:27
El teu fill JA podia parlar en castellà perque ningú l'obliga a fer el contrari, però potser als catalàns SI que ens obliguen a parlar castllà...molt catalana...doncs vaja, anem bé!
+0
-0
Anònim, 09/07/2010 a les 17:24
Doncs a mi em sembla una bona niticia perque per fi el meu fill podrà paralar en castellà, ja que ell és espanyolista però jo, soc molt catalana, no se com ha arribat a ser axí d'estúpid, però repeteixo , és una bona notícia per al meu fill i per tant per a mi també, visca caytalunya!
+0
-0
Anònim, 09/07/2010 a les 17:15
Ón és el problema?
Doncs el problema és on deixi de ser possible viure en català. Les llengues minoritaries deixen d'existir. Però no tot s'acaba amb la llengua, perque será una cadena. Perduda la llengua es degradará la cultura propia i es recuperará la visió hispanocentrica del món i la història. Aquest fet, acabará amb el fet diferencial, abonará el "regimen común" mentre que restarán els prejudicis tradicionals acumulats. El resultat será una extremadurització de Catalunya...la d'aquells anys 60.
Doncs el problema és on deixi de ser possible viure en català. Les llengues minoritaries deixen d'existir. Però no tot s'acaba amb la llengua, perque será una cadena. Perduda la llengua es degradará la cultura propia i es recuperará la visió hispanocentrica del món i la història. Aquest fet, acabará amb el fet diferencial, abonará el "regimen común" mentre que restarán els prejudicis tradicionals acumulats. El resultat será una extremadurització de Catalunya...la d'aquells anys 60.
+0
-0
Juanito, 09/07/2010 a les 17:15
Ja tenim el nous "Decrets de Nova Planta" amb un altre Borbó i amb la connivència de la dreta i l'esquerra espanyola. Tant al PP com al PSOE ja els hi va bé tot aquest tinglado.
Només ens queda el cami cap a la Independència
Només ens queda el cami cap a la Independència
+0
-0
Prou d'ensarronades, 09/07/2010 a les 17:14
Llorenç: quan dius "els catalans" et refereixes als catalanoparlants o als castellanoparlants, perquè n'hi ha uns que no parlen català ni a empentes.
Per cert, si per la segona llengua més important del món entens l'anglès (la de més pes demogràfic és el xinès), no veig que la majoria dels catalans la dominem precisament. Si et refereixes al castellà, portes els papers mullats.
Per cert, si per la segona llengua més important del món entens l'anglès (la de més pes demogràfic és el xinès), no veig que la majoria dels catalans la dominem precisament. Si et refereixes al castellà, portes els papers mullats.
+0
-0
Anònim, 09/07/2010 a les 17:02
Tornerem a la resistencia com en tenps de la dictadura feixiata, ara les noves tecnologies es ajudaran a que tot el mon sapigar els sofriments i les penuries que impossar Espanya a Catalunya
+0
-0
Llorenç, 09/07/2010 a les 17:01
Quin problema hi ha en que els catalans poguem parlar una llengua minoritaria a més de la segona llengua més important del món?
+0
-0
Anònim, 09/07/2010 a les 16:53
El Parlament ha de declarar la independència, ja. Per dignitat i per democràcia.
+0
-0
Anònim, 09/07/2010 a les 16:44
L'alternativa a l'inmersió és la segregació o la independència. Sinó els nens catalàns, forçats a fer clases en castellà i amb companys castellans serán assimilats per una societat castellanitzada desintegrada, i facilment manipulable desde espanya, que s'extrendrá desde les zones densament poblades.
+0
-0
volem la independència!, 09/07/2010 a les 16:33
Se'ns ha acabat la paciència,
volem la independència!
volem la independència!
+0
-0
Anònim, 09/07/2010 a les 16:29
+0
-0
Vicenç Ramoneda i Ullar, 09/07/2010 a les 16:25
Som l'única nació sense estat que resta al món democràtic!
We are the only nation without state that remains in the Democratic world!
Com l'au Fènix!
Like the Phoenix!
Visca la Democràcia!
Visca la Constitució Catalana!
Visca la Llibertat!
Visca Catalunya Estat!
We are the only nation without state that remains in the Democratic world!
Com l'au Fènix!
Like the Phoenix!
Visca la Democràcia!
Visca la Constitució Catalana!
Visca la Llibertat!
Visca Catalunya Estat!
+0
-0
JA N'HI HA PROU!!! INDEPENDÈNCIA, 09/07/2010 a les 16:07
Sentència definitiva del TC pàg. 474-475
En lo que hace a la segunda de las consecuencias anudadas por el art. 6.1 EAC al
carácter propio de la lengua catalana, es decir, a su definición como “la lengua normalmente
utilizada como vehicular y de aprendizaje en la enseñanza”, hemos de recordar que “no puede
ponerse en duda la legitimidad constitucional de una enseñanza en la que el vehículo de
comunicación sea la lengua propia de la Comunidad Autónoma y lengua cooficial en su
territorio, junto al castellano (STC 137/1986, fundamento jurídico 1), dado que esta
consecuencia se deriva del art. 3 C.E. y de lo dispuesto en el respectivo Estatuto de
Autonomía” (STC 337/1994, de 23 de diciembre, FJ 9), si bien “ha de tenerse presente que en
la STC 6/1982, fundamento jurídico 10, hemos dicho tempranamente que corresponde al
Estado velar por el respeto de los derechos lingüísticos en el sistema educativo y, en
particular, ‘el de recibir enseñanza en la lengua oficial del Estado’; pues no cabe olvidar que
el deber constitucional de conocer el castellano (art. 3.1 C.E.) presupone la satisfacción del
derecho de los ciudadanos a conocerlo a través de las enseñanzas recibidas en los estudios
básicos” (STC 337/1994, FJ 10). El catalán debe ser, por tanto, lengua vehicular y de
aprendizaje en la enseñanza, pero no la única que goce de tal condición, predicable con igual
título del castellano en tanto que lengua asimismo oficial en Cataluña. En la medida en que el
concreto régimen jurídico de los derechos lingüísticos en el ámbito de la enseñanza se regula
en el art. 35 EAC remitimos al enjuiciamiento de ese precepto la exposición de las razones
que abonen nuestro pronunciamiento sobre la constitucionalidad del modelo lingüístico de la
enseñanza establecido en el Estatuto. Pero desde ahora hemos de dejar sentado en nuestra
argumentación que, como principio, el castellano no puede dejar de ser también lengua
vehicular y de aprendizaje en la enseñanza.
En lo que hace a la segunda de las consecuencias anudadas por el art. 6.1 EAC al
carácter propio de la lengua catalana, es decir, a su definición como “la lengua normalmente
utilizada como vehicular y de aprendizaje en la enseñanza”, hemos de recordar que “no puede
ponerse en duda la legitimidad constitucional de una enseñanza en la que el vehículo de
comunicación sea la lengua propia de la Comunidad Autónoma y lengua cooficial en su
territorio, junto al castellano (STC 137/1986, fundamento jurídico 1), dado que esta
consecuencia se deriva del art. 3 C.E. y de lo dispuesto en el respectivo Estatuto de
Autonomía” (STC 337/1994, de 23 de diciembre, FJ 9), si bien “ha de tenerse presente que en
la STC 6/1982, fundamento jurídico 10, hemos dicho tempranamente que corresponde al
Estado velar por el respeto de los derechos lingüísticos en el sistema educativo y, en
particular, ‘el de recibir enseñanza en la lengua oficial del Estado’; pues no cabe olvidar que
el deber constitucional de conocer el castellano (art. 3.1 C.E.) presupone la satisfacción del
derecho de los ciudadanos a conocerlo a través de las enseñanzas recibidas en los estudios
básicos” (STC 337/1994, FJ 10). El catalán debe ser, por tanto, lengua vehicular y de
aprendizaje en la enseñanza, pero no la única que goce de tal condición, predicable con igual
título del castellano en tanto que lengua asimismo oficial en Cataluña. En la medida en que el
concreto régimen jurídico de los derechos lingüísticos en el ámbito de la enseñanza se regula
en el art. 35 EAC remitimos al enjuiciamiento de ese precepto la exposición de las razones
que abonen nuestro pronunciamiento sobre la constitucionalidad del modelo lingüístico de la
enseñanza establecido en el Estatuto. Pero desde ahora hemos de dejar sentado en nuestra
argumentación que, como principio, el castellano no puede dejar de ser también lengua
vehicular y de aprendizaje en la enseñanza.
Vegeu més noticies
- Som a Internet des del maig de 1996
- SCG Aquitània SL
- Empresa adherida a l'Internet Quality Agence
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de:
