Nació Digital | Actualitzat el 28/06/2010 a les 20:36h

PP va recórrer 114 dels 223 articles, com el terme nació i l'obligatorietat del català

Trillo ja està a 'Gènova' analitzant la sentència de l'Estatut.

El Partit Popular va presentar el 31 d'agost de 2006 el seu recurs d'inconstitucionalitat contra el nou Estatut d'Autonomia de Catalunya, dirigit contra el preàmbul, 114 dels 223 articles del text i nou disposicions addicionals i tres finals. El recurs del PP, que van redactar Soraya Sáenz de Santamaría i Federico Trillo, estava dirigit principalment a la definició de Catalunya com a nació, l'obligatorietat del català, la regulació de drets i deures, la legislació judicial, el repartiment competencial i la relació bilateral amb l'Estat.
 
El coordinador de Llibertats Públiques i de Justícia del PP, Federico Trillo, ja està a la seu del partit llegint la sentència que ha notificat a la seva formació a l'alt tribunal. En principi, 'Gènova' tenia previst deixar la primera reacció a la presidenta del partit a Catalunya, Alicia Sánchez-Camacho, però no es descarta que també hi hagi una valoració de la direcció nacional.

Nació, llengua, drets i deures

El PP va recórrer aspectes "transversals" del text i qüestions concretes. Per parts, es van impugnar tres paràgrafs del preàmbul per la inclusió del concepte de nació. "Des del punt de vista constitucional, no hi ha més nació que l'espanyola, sense que puguin equiparar nacionalitats i regions", va afirmar Trillo el 31 de juliol de 2006. Vinculat amb aquest principi, els populars van recórrer set articles del títol preliminar per l'obligatorietat de conèixer i emprar el català i que aquesta sigui la llengua vehicular en l'ensenyament. El recurs també afectava el Títol de Drets i Deures, perquè segons el PP, la Constitució obliga a la "màxima igualtat" dels espanyols en aquest aspecte, que es trenca amb la regulació catalana.

Pel que fa al capítol del poder judicial, el PP va argumentar que es amb el text aprovat es trenca la unitat del poder judicial "tant en la funció jurisdiccional com en la vessant orgànica". "El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya apareix com un Tribunal Suprem, que queda reduït a un residu limitat a unificar doctrina", va subratllar llavors el diputat del PP.

Navega per les etiquetes

sentència estatut

COMENTARIS

+0
-0
Trillo
AliBay, 28/06/2010 a les 20:55
Segurament dirà: Con una leve brisa de levante, el ejército constitucional ha liberado el nordeste peninsular. I no sap que els ve a sobre una tempesta de tres parells de collons. Ja cal que es calcin.

FEU EL VOSTRE COMENTARI



Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Bloc de fotos


- Som a Internet des del maig de 1996
- SCG Aquitània SL
- Empresa adherida a l'Internet Quality Agence
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: