El president del Comitè de Govern d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC), Josep Antoni Duran i Lleida, ha advertit aquest divendres que una sentència sobre l'Estatut en aquests moments és 'inoportuna' donada la proximitat de les eleccions catalanes. 'A Catalunya ja estem, tot i que no oficialment, en plena campanya electoral i dictar ara una sentència després d'esperar pràcticament quatre anys reflecteix una falta de sentit comú i de responsabilitat per part del Tribunal Constitucional', ha assegurat. Duran ha afegit que li arriba que la presidenta de l'alt tribunal, María Emilia Casas, vol que la sentència arribi aquest 30 de juny.

En la seva carta web setmana, Duran i Lleida es declara 'preocupat' i 'amoïnat' per l'evolució dels debats en el TC i la futura sentència de l'Estatut. L'alt tribunal ja ha celebrat reunions plenàries aquesta setmana –que han servit per rebutjar els recursos de súplica presentats per Govern i Parlament per mirar d'evitar una sentència o recuperar el magistrat progressista Pablo Pérez Tremps-, i començaran a debatre la ponència elaborada per Casas a partir de dilluns, quan hi ha previst de nou Ple, amb la intenció d'emetre sentència.

A més, Duran també ha criticat la possibilitat que els magistrats votin article per article, que veu com una 'barbaritat'. 'El nostre Estatut, no ens enganyem, no passarà a la història com a model de tècnica legislativa', ha afegit, 'però una sentència que el modifiqui mitjançant votació article per article pot acabar essent una autèntic bunyol jurídic'.

Pel que fa al contingut de la sentència, Duran ha afegit que 'tot sembla indicar que, en el millor casos, pot afectar el terme nació, els símbols nacionals, la llengua i altres qüestions'. En aquest sentit, ha avisat que si el TC 'entra en el preàmbul de l'Estatut', on hi ha el terme nació, 'és que realment deixen de fer de quarta cambra i aquesta no és la naturalesa del Constitucional'. Sobre els símbols nacionals, ha recordat que hi ha lleis 'refrendades' pel rei que ja en fan referència i declarar-los inconstitucionals és 'voler reinterpretar el pacte de la Constitució'. 'Símbols nacionals és una derivada constitucional i indiscutible del terme nacionalitat', ha dit, 'però pel que sembla a un sector del TC no agrada que la Constitució parli de nacionalitat en clara referència, entre d'altres, a Catalunya'.

Pel que fa a la llengua, Duran ha avisat que 'qualsevol retrocés, en contra del que el mateix TC ja va consolidar mitjançant sentència en matèria lingüística i el model d'immersió al sistema escolar, seria afectar una de les raons nuclears que ens van dur a convalidar la Constitucio'. Duran ha recordat que 'si la qüestió nuclear de la Constitució per als bascos va ser el concert econòmic', per als catalans ho va ser la llengua.

Duran i Lleida ha dit 'trobar a faltar' a l'estat espanyol 'veus preocupades pel que pot significar una sentència d'aquest tipus per a Catalunya, però també per a Espanya', on hi veu 'una clara inconsciència i irresponsabilitat davant del fet que una sentència d'aquest tenor l'únic que farà és alimentar els extrems'.