Els magistrats del Constitucional estan disposats a passar tantes hores com calgui per tenir sentència. Foto: ACN
Dues hores de reunió i demà serà un altre dia. Aquesta és l'única decisió que ha pres aquest dilluns el Tribunal Constitucional (TC). A dos quarts d'onze ha començat un nou ple sobre l'Estatut i l'única decisió que ha transcendit és que demà al matí els deu membres del vigia de la constitucionalitat es tornaran a reunir demà a partir de dos quarts d'onze.
 

Previsiblement, els magistrats han entrat a estudiar els recursos de súplica de la Generalitat i el Parlament però sense que s'hagi informat d'una resolució definitiva que podria arribar en la segona jornada de ple. Generalitat i Parlament havien demanat a l'alt tribunal que es declarés incompetent per resoldre l'Estatut i que es recuperés Pablo Pérez-Tremps. La manca d'informació es percep ja com la política que pensa seguir la presidenta del tribunal María Emilia Casas entorn a la sentència de l'Estatut.

La intenció de la mateixa Casas és resoldre el cas d'una vegada i per tal d'aconseguir-ho utilitzarà tots els mecanismes legals a l'abast. En primer terme votar l'esborrany - el setè -, o el que en l'argot jurídic s'anomena "prospecció". Una opció que malgrat el text sigui de puny i lletra de la mateixa presidència, no té gaires garanties d'èxit.
 
Si com és de preveure aquest sistema no funciona Casas recorrerà a la sortida d'emergència de l'article de la Llei Orgànica del Poder Judicial, que estableix que 'la votació, a judici del president, podrà tenir lloc separadament sobre els diversos pronunciaments de fet o de dret que hagin de fer-se, o part de la decisió que s'hagi de dictar'. Això és, bloc per bloc o article per article. Un sistema de votació - llargament demanat pels magistrats conservadors - que articularia una sentència a miquetes i bocins.

El sistema és rebutjat de ple pels partits catalans ja que és sinònim d'una sentència molt més restrictiva. Però tècnicament força una decisió gràcies al mecanisme obligatori que preveu. Aquest article també estableix l'ordre en què es votarà, perquè dicta que es pronunciarà 'primer el ponent, i després la resta dels magistrats per ordre invers a la seva antiguitat', i que un cop començada, la votació 'no podrà interrompre's si no és en cas de força major'. Una mena de conclave papal per forçar la "fumata blanca". Podria haver-n'hi per dies.

Però Casas està decidida a emetre una sentència abans de l'estiu. Així ho ha assegurat en alguna ocasió en converses amb els periodistes i així ho va afirmar també aquesta setmana des de Barcelona el magistrat Pablo Pérez Tremps, l'únic dels 11 magistrats que no pot participar en les deliberacions a causa de la recusació que el PP va presentar en contra seva per haver fet estudis sobre l'Estatut.

Mentrestant, al Senat estan en marxa dos processos paral·lels que han de determinar el futur del Constitucional. El primer és la reforma de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional (LOTC) sol·licitada per l'Entesa i CiU. Els socialistes espanyols ja han avançat que donaran suport a la presa en consideració del text. Serà el dia 23 en ple, i un cop sumin majoria simple amb els grups minoritaris, el text passarà al Congrés.

L'altre procés és el de la renovació dels quatre magistrats nomenats pel Senat, pendent des de finals del 2007. El president Montilla va aconseguir reactivar-lo, però la decisió de la Mesa de deixar fora del procés de selecció un dels candidats del PP, l'exportaveu del CGPJ Enrique López, ha provocat l'amenaça del PP de tornar a bloquejar la renovació. Si el Senat no accepta López, els populars podrien recórrer la decisió al TC.

Segons La Vanguardia , la sentència anul·lara com a mínim tretze articles i en reinterpretarà 24 més, tal i com proposa la presidenta del Constitucional, María Emilia Casas, en el seu  esborrany. Un text que el sector conservador -o “gore” des de la perspectiva catalana- va rebre amb gran escepticisme i no sembla gens disposat a acceptar-lo. En qualsevol cas, demà un altre episodi d'un serial que de ben segur marcarà l'agenda política més immediata.