L'interventor de la Generalitat xifra en més de 3,8 milions els pagaments irregulars del Consorci del Palau. La responsable de Fundacions  titlla Millet de "rellotger" de les finances. La directora general de Patrimoni confirma que García Bragado va presentar el projecte de l'Hotel quan estava a Presidència i defensa l'actuació del conseller Castells.

L'interventor general de la Generalitat, Josep Maria Portabella, la directora de Patrimoni, Immaculada Turu, ila responsable del Protectora de Fundacions de la Generalitat, Maria Elena Lauroba, en la compareixença d'aquest dilluns.

La gràcia de la vida no és el coneixement, és el misteri. I el cas Palau amaga misteri rere misteri. Una veritat que ha quedat ben palesa en la primera sessió de la Comissió Palau celebrada aquest dilluns al Parlament.

Hi havia dos fronts. Per una banda el tripartit que furgaven sobretot en la sospita que la troca de Fèlix Millet finançava Convergència Democràtica de Catalunya. I per un altra banda, el bloc de l'oposició, CiU, PP i C's, buscaven les pessigolles a través de la darrera querella criminal de la fiscalia, ja admesa a tràmit, que implica directament el conseller d'Economia, Antoni Castells, en la signatura d'una permuta que perjudicava el patrimoni de la Generalitat donant via lliure a Millet per la construcció del luxós Hotel del Palau.

El darrer "pim,pam,pum" polític de la legislatura, si no apareixen més cadàvers a l'armari, ha actuat com una veritable bomba de grafit. Les bombes de grafit són explosius que quan esclaten omplen de mineral allà on arriba l'ona expansiva, deixant inutilitzat tot el que toca. I la sensació és que l'espoleta s'ha connectat i tothom va amb cura. L'oposició busca el peix gros, el conseller Castells, i el tripartit guarda de forma pretoriana les errades del govern en el control del Palau. Esquerra és l'únic que evita tirar benzina al foc. La conclusió és clara, tothom protegeix Castells, i tripartit busca filaments de connexions entre Millet i la Fundació Catdem.

La consigna de les sis compareixences ha estat clara: que tothom es protegeix ,i si algú va pecar, fou Fèlix Millet i el seu engany. Ja ho diuen un home solitari o és una bèstia, o és un Déu. Però els negocis de Millet són inescrutables i la querella de la fiscalia que implica el conseller Castells, ja citat a declarar al Jutjat, i els regidors de l'Ajuntament de Barcelona, Ramon García Bragado i Xavier Casas, n'és un exemple. De moment, vindran els acordats, malgrat el pressing exercit per l'oposició que demanaven amb insistència la compareixença dels consellers de la Generalitat, Antoni Castells i Joaquim Nadal, a més, d'alguns regidors de l'Ajuntament de Barcelona. El tripartit s'ha defensat i s'hi ha negat en rodó, llevat d'ERC que ha deixat la porta oberta a que compareguin més endavant.

Interventor general de la Generalitat: "No puc acreditar que s'hagi finançat cap partit". "Castells va firmar un protocol d'intencions".

Posats a fer feina, el primer compareixent ha estat l'interventor general de la Generalitat, Josep Maria Portabella. Home de números ha xifrat en 3.824.498,15 euros les quantitats pagades indegudament pel Consorci del Palau de la Música des de l'any 1998, entre obres, pagaments a l'Orfeó, adquisició d'actius a sobrepreu i despeses personals. Durant més de dues hores, Portabella ha explicat detalladament les conclusions després dels informes fets sobre els comptes del Consorci.

Però, sobretot, ha defensat la intervenció de la Generalitat, -que va auditar el Consorci cada any des que va assumir la seva gestió el 2002-. Però com fou possible el desfalc -es preguntaven els grups- si la Generalitat ho va fer tan bé? Per l'interventor la resposta ha estat fàcil :"una auditoria no és una investigació policial" i que, per tant, "quan hi ha falsedat documental, l'auditoria no ho detecta".

Portabella ha detallat que el Consorci va pagar a l'Orfeó sense registrar-ho als comptes 2,5 milions d'euros entre el 2002 i el 2009. Però tanmateix ha reconegut que no es pot acreditar que aquests 2,5 milions d'euros desviats a través de l'Orfeó es van utilitzar per finançar partits polítics. Pel que fa a l'Hotel del Palau, objecte d'una querella que implica al conseller d'Economia, Antoni Castells, Portabella ha tornat a defensar l'empresa."És protocol d'intencions que no produeix en si
mateix cap obligació ni cap dret" ha sentenciat. "Quedaven salvaguardats els drets de la Generalitat però no representava cap obligació", ha apuntat l'interventor que ha explicat que no calia fer cap fiscalització prèvia. La casa és la casa.

Directora de Patrimoni: "El document firmat per Castells era correcte"
 
Pel que fa la compareixença de la directora de Patrimoni, Immaculada Turu, ha seguit la mateixa línia. El dolent és Millet i nosaltres ho vam fer bé. Turu ha comparegut davant la comissió d'investigació després que es fes públic que la fiscalia de delictes urbanístics de Barcelona s'ha querellat contra Fèlix Millet i Jordi Montull per la construcció de l'hotel del Palau a partir d'un conveni signat pel conseller d'Economia, Antoni Castells. Segons Turu, l'operació "compleix tots els elements de legalitat" i la seva tramitació va ser "correcta".

Però la directora de Patrimoni ha quedat descol·locada davant un incisiu interrogatori del diputat de CiU, Jordi Turull. A preguntes del diputat de Sant Quirze del Vallès, Turu no ha pogut la xifra d'indemnització que la Generalitat demanarà com a compensació per l'intercanvi de qualificacions que no "permutes". Turu ha insistit a definir el document com un "protocol d'intencions" no com un "conveni". Turull i altres diputats de l'oposició li han recordat que el títol del document era "conveni". "Si un document té com a títol 'conveni' és que deu ser precisament això" ha sentenciat el diputat. A més li ha recordat que si el document és perfectament legal "perquè ha generat una querella de la fiscalia?".

García-Bragado va presentar el projecte de l'hotel quan estava en presidència

Turu tampoc se n'ha estat de recordar detalls curiosos que embranquen encara més el darrer tentacle del Cas Palau, la querella per l'hotel Palau. Segons la directora general de Patrimoni, el tinent d'Urbanisme de Barcelona, Ramon García-Bragado, va presentar a la Conselleria d'Economia el projecte de la construcció d'un hotel annex al Palau de la Música quan estava al capdavant de la secretària de presidència. En resposta a una pregunta del president de C's, Albert Rivera, Turu ha concretat que va ser la secretària de presidència qui va plantejar la construcció de l'hotel de luxe, i que Economia li va donar suport, tenint present l'aval que va donar també l'Ajuntament de Barcelona.

La responsable del Protectorat de Fundacions qüestiona l'ètica dels convenis amb la CatDem 
 
La més directe de les compareixences ha estat la de la directora general de Dret i d'Entitats Jurídiques i responsable del Protectora de Fundacions de la Generalitat, Maria Elena Lauroba. En una declamació jurídica amb cert judici de valor ha qüestionat  l'ètica dels convenis entre la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música i la fundació CatDem (antiga Trias Fargas), així com la devolució d'aquests recursos per part de la fundació de CDC.
 
"Quan un ha d'explicar moltíssimes vegades per què ha fet una cosa, no sempre queden les coses clares", ha deixat entreveure en resposta a preguntes d'ERC. Els codis de conducta, ha opinat, "aquí sembla que grinyolen una mica, però tot és perfectament legal". La mateixa Lauroba ha acceptat que alguna cosa no es va fer bé, no sense un punt de victimisme. "Hem estat enganyats per un rellotger, Fèlix Millet, que va aprofitar que les coses anaven bé per enganyar".

Llinares admet que hi ha "documents estranys" sobre adjudicació d'obres

La compareixença del director del Consorci del Palau de la Música, Joan Llinares, ha tingut molla. Llinares ha destacat que a l'entitat s'hi han trobat "documents estranys i sorprenents" sobre adjudicació d'obres públiques que s'estan investigant per descobrir si existeix una relació amb els pagaments a la Fundació Trias Fargas, pròxima a CDC. Però, caut, ha evitat vincular-los directament a una presumpta finançament irregular, com apunta el tripartit.

A preguntes del diputat d'ERC Pere Bosch, Llinares ha reconegut que hi ha algunes coincidències temporals entre els ingressos rebuts al Palau de la Música de l'empresa Ferrovial, patrocinadora de l'entitat, i els pagaments de la institució a la Fundació Trias Fargas. Ara bé, ha puntualitzat que el caràcter que puguin tenir les anotacions trobades "correspon determinar-lo a altres instàncies", i tant els auditors del Palau de la Música com la Fiscalia "estan analitzant la falta de claredat" d'aquests documents. D'acord amb aquestes anotacions, ERC dedueix que un 75% dels pagaments anuals d'entre 60.000 i 120.000 que la Fundació Trias Fargas va rebre durant sis anys procedirien de l'empresa Ferrovial, adjudicatària de les obres de la línia 9 i de la Ciutat de la Justícia, que va encarregar l'executiu català quan estava governat per CiU.

Jornada de poques conclusions, de “forse” italià, d'aquell potser maquiavèl·lic que mira de protegir tothom sense que es noti l'efecte i es noti la cura. Tothom mira de protegir el departament d'Economia i el conseller Castells, i la diana de la comissió, CiU, de moment, surt amb alguna estirada d'orelles més “ètica que no pas legal”. La confiança, mata. Demà més.