Electors belgues a un dels col·legis electorals de l'únic barri neerlandòfon de Brussel·les, prop de l'església de Sint Katelijne. Foto: Raquel Correa Aquest increment del N-VA, republicà i ideològicament de centre-dreta, comporta igualment una forta davallada del Vlaams Belang (VB), també d'orientació independentista però considerat xenòfob i d'extrema dreta. El líder del VB, Filip Dewinter, ha felicitat els guanyadors, però ha afegit: "el tsumani del N-VA no ens ha esborrat del mapa".
De l'altra banda, l'escrutini ha confirmat una victòria espectacular del Partit Socialista, que seria la força més votada, amb diferència, pels francòfons de Valònia i Brussel·les. Els socialistes valons han recuperat la primera posició amb un 30 per cent dels sufragis. Un resultat que deixa el seu líder, Elio di Rupo, molt a prop del càrrec de primer ministre.
El fet és que Bart de Wever, un independentista flamenc que no aspira a dirigir Bèlgica, és el gran guanyador d'aquestes eleccions . En el seu primer discurs ha fet una crida a la resta de partits flamencs per avançar, d'entrada, cap a una confederació de lliure adhesió i ha afegit que "cal construir ponts" cap als partits francòfons que, a parer del N-VA, han d'entrar en una nova fase de negociacions sense posicions prèvies. Segons De Wever, "cal portar a terme les reformes que s'imposen: reforma de les finances, reforma de l'estat, sanejar les finances públiques... Vull allargar la mà als francòfons perquè ningú no té interès a bloquejar el país". Un missatge del qual desconfien els partits valons: "És el discurs d'un home que no diu el que vol de veritat", ha dit Merchior Wathelet, actual secretari d'Estat del Pressupost.