Luis Andrés García 'Luigi' s'hauria embutxacat 8.026.000 euros en concepte de comissions en les operacions immobiliàries Pallarès, Niesma i Badalona investigades en el cas Pretòria, segons consta al sumari del cas . Segons l'escrit, Lluís Prenafeta i Macià Alavedra van actuar com a intermediaris entre els inversors, els promotors, les empreses i els ajuntaments implicats i van cobrar 637.590€. A més, l'informe de la Guàrdia Civil afirma que Luigi 'disposava com si es tractés del mateix alcalde' en les operacions d'adjudicació de contractes a Santa Coloma de Gramenet, i que tant Macià Alavedra com Lluis Prenafeta disposaven 'd'estructures fiduciàries' en paradisos fiscals.

 La Guàrdia Civil també apunta que Prenafeta havia intercedit 'en diverses ocasions' davant el conseller del PTOP, Joaquim Nadal i amb l'exgerent de l'Incasòl, Emili Mas perquè aquest organisme acabés comprat finques a l'empresa Espais. Les operacions dels anys 2002 a 2009 a Santa Coloma de Gramenet, Sant Andreu de Llavaneres i Badalona obtenien un benefici aproximat de 10 milions d'euros de mitjana.

Per la seva banda, segons l'Audiència Lluis Prenafeta i Macià Alavedra haurien rebut en comissions 637.590 euros derivades de les operacions Niesma i Badalona. Pel que fa a Prenafeta, el sumari apunta que 'existeixen indicis que pugui tenir diners en paradisos fiscals fora de l'Estat', perquè un informe de la Guàrdia Civil del setembre del 2009 diu que manté contactes amb persones d'Andorra i té relació amb el Banque Prive Edmond de Rothchild i una operació de repatriació de 300.000 euros des d'Andorra entre maig i juny d'aquell any.

Les primeres investigacions sobre Luigi apuntaven que el suposat cervell de la trama 'té un elevat nivell de vida' mentre que 'declara un baix nivell d'ingressos' i manté una 'relació privilegiada amb l'alcalde de Santa Coloma, Bartolomeu Muñoz', un fet que 'el fa partícip en la presa de decisions d'aquesta localitat'. En les operacions Pallares, Niesma i Badalona hauria cobrat 8.026.000 euros per la seva intervenció.

Tràfic de contactes

La segona variant, segons l'informe, 'se subscrivia en l'àmbit autonòmic' i tenia com a actors Lluis Prenafeta i Macià Alavedra, que 'intercedien davant les diverses autoritats de més pes que les merament municipals, presentaven el projecte i fonamentalment a l'empresari que estava al darrere', en aquest cas el president de l'empresa Espais, Lluís Casamitjana. L'exemple d'aquesta variant és l'intent de compra d'un edifici per part de la Generalitat per 89 milions d'euros.

Alavedra s'encarrega dels contactes 'al més alt nivell' i de facilitar l'entesa entre segones espases entre Prenafeta i Casamitjana. Per aquesta tasca, cobraven entre un 3 i un 5% a través de Poliafers S.A. i Versabitur S.L.

Segons consta al sumari, la trama que controlava 'Luigi' funcionava de la següent manera: Els ajuntaments de Santa Coloma de Gramenet, Sant Andreu de Llavaneres i Badalona aprovaven un projecte urbanístic que s'adjudicava a una empresa de l'entorn de 'Luigi', que era 'un autèntic intermediari i disposava de contactes molt influents a aquestes localitats i relacions fluides amb empresaris urbanístics que operen a base d'adjudicacions a l'àrea metropolitana de Barcelona'.

Pressionaven els consellers de la Generalitat

Alavedra i Prenafeta feien servir els seus contactes polítics per pressionar els consellers de la Generalitat i així tenir posicions d'avantatge en adjudicacions. Així ho posa de manifest el sumari del cas Pretòria que escenifica com els dos exdirigents van contactar amb el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal i al conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells, per tal que els facilitessin la permuta d'un edifici del Departament d'Acció Social. Segons els informes policials, Alavedra era 'la vida de contacte per concertar diferents reunions amb càrrecs de la Generalitat i per desbloquejar el procés de permuta'.

La trama del cas 'Pretòria' volia aconseguir entrar en la permuta o venda d'un edifici que pertanyia al Departament d'Acció Social que tenia previst canviar-lo per un altre més adequat a les funcions d'aquest organisme. És en aquest moment que Prenafeta organitza les reunions amb responsables polítics, sempre en contacte amb el president d'Espais, Lluís Casamitjana, al qui mantenia al corrent de les gestions.

Més enllà dels consellers, Prenafeta i Alavedra també centren la seva ofensiva en Carme Trilla, secretària d'Habitatge del Departament de Medi Ambient i Habitatge. El 13 de juliol Trilla visita l'edifici que es objecte de la venda. L'endemà Casamitjana i Prenafeta comenten la visita. Casamitjana li explica que Trilla ha dit que traurà la compra a concurs i que espera tenir la convocatòria abans de marxar de vacances. Prenafeta li respon que aquesta convocatòria serà per 'cobrir l'expedient', Casamitjana li diu que 'evidentment no ha dit res'. Descarten la possibilitat de contactar amb el superior de Trilla, el conseller Francesc Baltasar, perquè 'sortirem rebotats' i assegura que 'a qui cal collar és a la Trilla'.

Artur Mas, més atractiu per fer negocis

Macià Alavedra, comenta amb Lluís Prenafeta que 'collons, a aquest nen al final no el deixarem guanyar les eleccions si fem el burro', en referència al líder de CiU, Artur Mas. Alavedra truca un 13 d'agost a Lluís Prenafeta per parlar sobre un dinar amb Artur Mas, mentre Prenafeta està a Calella i Alavedra a Begur de vacances. Se suposa que parlen també del secretari general adjunt de CDC, Felip Puig.

Per la seva banda, 'Luigi', i l'alcalde de Santa Coloma de Gramenet, Bartomeu Muñoz, també confiaven que amb una victòria del president de CiU, Artur Mas, a les pròximes eleccions al Parlament els beneficiaria en les seves operacions. Segons es desprèn en una de les converses enregistrades al març del 2009, ambdós estan d'acord amb què 'Montilla no els dóna res i el millor que pot passar és guanyi Mas', perquè, sostenen, 'els donarà més coses'. En la mateixa conversa, 'Luigi' i 'Bartu' esperen aquella setmana 'tancar algun tema, que ja toca'. Luis García li comenta a l'alcalde de Santa Coloma de Gramenet que ha tingut una 'idea genial': 'carregar-se el camp de futbol i posar El Corte Inglés'.

Desviament de diners de fons europeus

L'arquitecte de Santa Coloma de Gramenet, Lluís Falcón, va advertir Bartomeu Muñoz, a través d'una conversa telefònica que podien tenir problemes amb els fons de cohesió de la Unió Europea. La trucada la va fer Muñoz a Falcón i aquest últim diu 'com vingui la Unió Europea i ens miri, a Carmen, la fonen perquè ella ha signat totes les actes i a l'ajuntament de pas'. La conversa es va produir el 25 de juny del 2009 i la va realitzar l'alcalde del municipi. Falcón explica que els fons s'han utilitzat per un paquet d'habitatges i alerta Muñoz que en aquest assumpte tenen un 'problema greu en potència que s'ha de resoldre'. L'alcalde diu: 'Doncs que espavili qui hagi d'espavilar'.

La trama del cas Pretòria es va beneficiar de fons europeus de cohesió sol·licitats per l'Ajuntament de Santa Coloma per a un projecte de 'Recuperació ambiental' del sector sud del municipi, segons consta a l'informe de la Guàrdia Civil inclòs al sumari. La Comissió Europea va concedir a l'Ajuntament 6.106.567 euros al 2001 dels què l'empresa pública Gamepark en va acabar rebent 1.227.983 al 2007 en concepte d'expropiacions, tot i que mai les va justificar degudament. El gener del 2009 l'empresa va sol·licitar a l'Ajuntament 667.100,94 euros més de la Llei de Barris per noves expropiacions, però quan va presentar una taula exel amb els afectats, hi havia persones incloses a la llista del 2007.

Diners en paradisos fiscals d'arreu

Macià Alavedra i Lluís Prenafeta tenien grans quantitats de diners a Andorra i altres paradisos fiscals com les illes Caiman o les Madeira. La fiscalia assegura que Alavedra tenia a Andorra 1,7 milions de dòlars a nom de la seva dona, Doris Malfeito, i 945.000 euros a nom de Maria Gloria T.P.. Els diners eren gestionats Philip McMahan Bolich Jr, també imputat en el cas, que cada poques setmanes informava a Alavedra de la situació dels comptes i parlaven dels comptes 'A' i 'B', que coincideixen aproximadament amb els comptes de les dues dones.

McMahan havia treballat fins l'any 1984 a Banca Catalana i va contactar amb Alavedra a través de Jordi Pujol. Un dels punts més sospitosos d'aquests fons és la retirada de 300.000 euros en metàl·lic, que Alavedra es va fer portar des d'Andorra.

Per la seva banda, Prenafeta i la seva dona, Lluïsa Mas, van tenir un compte a Andorra entre 2001 i 2004. D'uns 656.000 euros que hi havia el 2003, es van fer set aportacions en efectiu que sumen un total d'1,6 milions i després també es van fer reintegraments en efectiu que sumen 2 milions d'euros. Lluís Casamitjana, de la immobiliària Espais, també tenia tres comptes amb fins a 200.000 euros al Principat d'Andorra.