Tres ciutadans, un d'ells de la Coordinadora Nacional, van presentar ahir la Iniciativa acompanyada d'una memòria perquè tiri endavant la proposta a través de la Llei de consultes «per dignitat nacional»

D'esquerra a dreta, a les portes del Parlament: Xavier Borràs, David Vinyals i Miquel Àngel Gràcia.

A les 13:07 d'ahir divendres, sota la pluja que encara enfangava el Parc de la Ciutadella, tres ciutadans —constituïts com a comissió promotora— van presentar al registre del Parlament de Catalunya una sol·licitud perquè sigui admesa a tràmit, atenent a la Llei de consultes populars, la celebració a Catalunya d'una consulta amb la mateixa pregunta que s'ha fet a tots els referèndums per la independència de Catalunya d'ençà del d'Arenys de Munt, és a dir: «Està vostè d’acord que la nació catalana esdevingui un Estat de Dret, independent, Democràtic i Social, integrat en la Unió Europea?».

Els activistes Xavier Borràs, Miquel Àngel Gràcia i David Vinyals (aquest darrer, membre de la Coordinadora Nacional de les consultes) van presentar la sol·licitud acompanyada d'una memòria explicativa de les raons que fan convenient la consulta popular en l'àmbit de l'esmentada Llei. Segons aquesta Memòria, que es preceptiva en aquests casos, des de fa uns mesos són molts els ciutadans que s'han autorganitzat de forma espontània per impulsar la celebració de referèndums en els quals es pregunta als nostres conciutadans sobre la independència de la nostra nació, formulant-los la pregunta esmentada més amunt.

Segons fonts de la Coordinadora Nacional la majoria dels seus membres sembla que mostraran el seu suport davant la presentació d'aquesta Iniciativa en una reunió prevista per aquest pròxim dilluns a Barcelona. La proposta de Borràs, Gràcia i Vinyals ha estat feta amb la finalitat que al possible plebiscit nacional es plantegi als ciutadans «exactament la mateixa pregunta» que s’ha fet i es farà a les consultes sobiranistes que tenen lloc en molts municipis catalans, però no amb l’afegit introductori que havien proposat altres membres de la Coordinadora, avalats per un informe del jurista Alfons López Tena. Concretament, la diferència és aquest text inicial: “Per tal que el Parlament porti a terme les iniciatives necessàries per fer efectiva la voluntat popular”, que alentiria el procés o l'invalidaria, ja que obligaria a una reforma de la Constitució espanyola.

Tanmateix, al web de la Coordinadora no hi apareix enlloc la pregunta amb aquest preàmbul, i la majoria de persones que s'han adehrit a la presentació d'una Iniciativa Popular al Parlament ho han fet pensant que la pregunta a proposar era la mateixa que fins ara s'havia fet als referèndums populars. És possible, doncs, que en els pròxims dies —es parla del dia 24 de maig—, alguns membres de la Coordinadora presentin una altra IP amb la pregunta i el preàmbul afegit sense l'acord de les més de 4.000 persones que a hores d'ara han donat suport perquè es faci una consulta independentista arreu de Catalunya sota els mateixos termes amb què s'havia fet fins aquest moment i tal com han presentat aquest divendres al Parlament Borràs, Gràcia i Vinyals.

De fet, el 23 de març passat la Coordinadora ja va presentar un informe jurídic del professor de la Universitat d'Standford Antoni Abad que manifestaca que «la Llei determina que serà la Mesa la que decidirà l’admissió a tràmit o no d’una Iniciativa Popular segons criteris d’oportunitat política, més que jurídica», tot apostant per tramitar la IP amb exactament la mateixa pregunta que s'està fent a les consultes sobre la independència, tot i que, tècnicament, no s'ajusti a allò que la Mesa del Parlament pot aprovar i entenent que l'aprovació o denegació depèn de la «voluntat política». Amb aquesta via s'admetia que un dels objectius era que CiU i ERC «demostressin» aquesta voluntat.

La Memòria explicativa

Fruit d’aquesta iniciativa ciutadana, sense precedents coneguts al món i encara menys al nostre país, s’han convocat i celebrat consultes populars democràtiques i lliures en 462 municipis en les quals ja han votat 486.589 persones, la qual cosa equival a un percentatge proper al 7% de la població de Catalunya que duplica i sobrepassa clarament el suport del 3% de població que caldria per tirar endavant la iniciativa popular que aquí impulsem.

Aquestes xifres ja evidencien per si soles que la qüestió de la consecució d’un estatus d’Estat independent per a Catalunya és un assumpte polític de transcendència especial per un gran nombre de ciutadans.

Així doncs, no hi ha dubte que la proposta de consulta popular per via de referèndum que proposa aquesta comissió promotora planteja una qüestió política de gran interès per la ciutadania, complint d’aquesta manera amb el primer dels dos requisits objectius que estableix l’art. 10 de la llei 4/2010 de 17 de març de consultes populars per via de referèndum: que es tracti d’una qüestió política de transcendència especial per la ciutadania.

La Memòria explicativa continua tot seguit argumentant l'àmbit competencial de la consulta popular, basat en el dret d'autodeterminació, diverses vegades aprovat pel propi Parlament de Catalaunya, i sobre el reconeixement a les pròpies consultes popualrs. Vegem ara com es compleix el segon requisit: el de l’àmbit competencial.

Per reforçar que el Parlament de Catalunya té competència sobre la matèria que és objecte de la consulta popular que proposa aquesta comissió promotora, s’adjunta còpia del dictamen jurídic emès pel Doctor Antoni Abat i Ninet.

Finalment, allunyant-se de l’anàlisi estrictament jurídica, fan una apel·lació a les regles de la bona fe i honradesa que necessàriament han de presidir l’exercici de tota activitat, per tant, també, l’exercici de l’activitat política. I fan aquesta apel·lació perquè durant la tramitació de la llei de consultes, foren moltes les proclames i promeses que els diputats que formen part dels grups parlamentaris que donaren suport a la llei varen fer en el sentit que aquesta llei permetria que se sotmetés a consulta popular la pregunta que, precisament ara, aquesta comissió promotora, demana al Parlament que sigui tramitada.

Els membres del grup promotor manifesten a la Memòria que ateses les contundents paraules dels membres del govern i del propi relator de la llei, que transcriuen en la Memòria, no resultaria gaire comprensible ni raonable que ara, la Mesa del Parlament, inadmetés la iniciativa popular de referèndum que aquí es proposa amb l’argument que el dret d’autodeterminació no és de competència del Parlament de Catalunya.

«El Parlament de Catalunya —sotasignen Borràs, Gràcia i Vinyals— no pot tancar els ulls a l’evidència i té l’obligació patriòtica de donar pas a la voluntat popular que ja ha expressat el poble de Catalunya a través dels referèndums populars que fins avui ja s’han celebrat. Es tracta d’una qüestió de dignitat nacional.»

Memòria explicativa