Uriel Bertran i Alfons López Tena Foto: ACN

El dictamen elaborat pel Centre d'Estudis Sobiranistes, per encàrrec de la Coordinadora de les Consultes d'Independència, arriba a la conclusió que l'actual Llei de Consultes conté les escletxes suficients com perquè a través de la via del procés de reforma constitucional, el Parlament de Catalunya pogués preguntar als ciutadans, via referèndum, si volen un Estat català independent. Altra cosa és si seria possible culminar el procés amb èxit, ja que es necessita la conformitat de les autoritats espanyoles.

L'estudi ha estat presentat aquest migdia a Barcelona per Uriel Bertran, en nom de les Consultes, i pel jurista Alfons López Tena, membre del Centre d'Estudis Sobiranistes.
 
El dictamen elaborat per Alfons López Tena reconeix que és possible presentar com a Iniciativa Popular, la pregunta que s’està fent a la Consulta sobre la Independència, i que el Parlament de Catalunya no ha de tenir cap motiu jurídic per no acceptar a tràmit la Iniciativa Popular que permet la recentment aprovada Llei de Consultes Populars.

Una vegada conegut el dictamen Uriel Bertran, responsable de la Coordinadora Nacional,  ha fet una crida a la societat civil catalana i a les Comissions Organitzadores Locals a constituir una Comissió Promotora àmplia i plural que presenti el Referèndum Nacional d’Iniciativa Popular sobre la Independència al Parlament de Catalunya. A més ha afegit que   “El referèndum nacional d’iniciativa popular sobre la Independència és la resposta del poble català al menyspreu de l’Estat Espanyol i del  Tribunal Constitucional cap a Catalunya. Ja no volem sentència, volem referèndum d’ independència.” Ha sentenciat.Uriel Bertran també ha remarcat que l’expressió “Per tal que el Parlament de Catalunya porti a terme les iniciatives necessàries per fer efectiva la voluntat popular” que recull la pregunta és una expressió eminentment política i que és possible, si el Sí guanya en el referèndum, i si hi ha una majoria parlamentària disposada a fer-ho, proclamar la independència en exercici del dret a l’autodeterminació.

També ha recordat que l’anterior dictamen encarregat al doctor Antoni Abad també reconeixia que la mateixa pregunta que es fa a la Consulta Popular es pot presentar com a Iniciativa Popular al Parlament de Catalunya. El dictamen d’Alfons López Tena és més global respecte la Llei de Consultes Populars, però ambdós autors arriben a la mateixa conclusió. Finalment s’ha presentat el full de ruta que seguirà la Iniciativa Popular a partir d’ara:

1. Des d’avui mateix s’enviarà el dictamen i la pregunta a totes les entitats de la societat civil, a personalitats i a totes les Comissions Organitzadores Locals que han organitzat o que estan organitzant la Consulta sobre la Independència.

 2. Es fa  una crida a tota la societat catalana perquè es constitueixi en els propers dies una Comissió Promotora àmplia i plural que presenti la Iniciativa Popular al Parlament de Catalunya en aquesta legislatura.

3. Una vegada presentada, la mesa del Parlament haurà de decidir si l’admet a tràmit (només ha de valorar si s’ajusta a la Llei de Consultes Populars, l’admissió a tràmit no és una decisió política sinó tècnica).

4. Des del moment que s’admeti a tràmit, la mesa del Parlament haurà d’entregar a la Comissió Promotora els plecs amb els fulls de signatures. Encara que el Parlament es dissolgui per la convocatòria de les eleccions la recollida de signatures continuarà.

5. S’han de recollir unes 220.000 signatures (3% de la població) en el termini de sis mesos (ampliables a vuit). S’aprofitarà la Consulta de Barcelona per fer una gran recollida de signatures.

6. Una vegada es presenten les signatures al Parlament i s’autentifiquen, el Parlament de Catalunya ha de convocar un Ple per tal de votar la convocatòria del referèndum. Aquest Ple es celebraria en la propera legislatura.

7. Finalment, l’Estat ha de decidir si l’autoritza o no el referèndum. En el cas que no ho faci s’obrirà un conflicte polític internacional

Dictamen jurídic sobre un referènudm per la independència de Catalunya

--------------------------------------------------------


Un dictamen jurídic dóna impuls a la iniciativa popular per un referèndum nacional sobre la independència 

Barcelona (ACN).- Un dictamen jurídic encarregat per la Coordinadora Nacional per la Consultancia avala la viabilitat d'un referèndum a nivell nacional que provingui de la iniciativa popular. Eldictamen, encarregat al jurista Alfons López Tena, estableix que Catalunya pot promoure un referèndum per iniciativa popular sobre la independència sempre i quan es plantegi com a reforma constitucional. Després de conèixer aquest dictamen, la coordinadora començarà els treballs per formar una comissió promotora de la iniciativa que registri al Parlament la petició perquè la Mesa l'estudiï i, en cas d'acceptar-la, començar la recollida de signatures aprofitant l'embranzida de les consultes sobiranistes.
(Seguirà: text, fotografia i vídeo)

En roda de premsa, el president del Cercle d'Estudis Sobiranistes, Alfons López Tena, ha recordat que les Nacions Unides reconeixen el dret a l'autodeterminació dels pobles, i així ho ha proclamat el Parlament sense que cap autoritat espanyola ho hagi recorregut. Per altra banda, ha esgrimit que la Generalitat té competències per promoure constitucionals i legals, encara que la decisió última estigui en mans d'altres instàncies.

És per això, i d'acord amb la Llei de consultes populars, que el Parlament pot aprovar pot sotmetre a referèndum aquesta proposta de reforma constitucional per aconseguir la independència de Catalunya. 'Qualsevol decisió que li correspongui prendre al Parlament, encara que no sigui una decisió ferma, total i exclusiva perquè un altre l'ha d'aprovar posteriorment, es pot sotmetre a referèndum', ha explicat López Tena.

A més, ha deixat clar que una pregunta com la que ara s'està fent en les consultes sobiranistes 'cabria fer-la' sempre i quan s'incardini en aquest marc competencial de la Generalitat de fer propostes de reforma constitucional o legal. 'És a dir, no en termes de 'vol vostè o no la independència', sinó preguntant 'vol vostè que la Generalitat promogui o faci els passos necessaris per fer efectiva la independència?'', ha argumentat.

En definitiva, segons ha indicat López Tena, es poden fer referèndums a Catalunya i per iniciativa popular, segons diu la Llei de consultes, però perquè siguin jurídicament vàlids és necessari que entrin dins de l'àmbit de les competències de la Generalitat, i aquesta té la competència de promoure reformes legals o constitucionals per fer efectiva la independència.

El diputat d'ERC i responsable de la Coordinadora Nacional per la Consulta sobre la Independència, Uriel Bertran, ha explicat que aquesta iniciativa popular és la 'resposta del poble al menyspreu de l'estat espanyol i del TC cap a Catalunya'. 'Hem d'afirmar amb rotunditat que ja no volem sentència, que volem referèndum d'independència', ha exclamat.

Al seu parer, l'actitud del TC i de l'estat espanyol ja fan 'irrellevant' quina serà la sentència de l'alt tribunal, i més tenint en compte que l'Estatut ja no s'està complint. A més, ha argumentat que la consulta que va començar a Arenys de Munt ja tenia l'objectiu 'molt clar' de passar de la consulta al referèndum, 'de passar de conèixer l'opinió de la ciutadania a la conèixer la decisió'.

Per arribar a aquest punt, la coordinadora ha fet una crida per començar ja a formar la comissió promotora que presenti la iniciativa al Parlament. Ha demanat que aquesta comissió sigui 'àmplia, plural i transversal', que serà l'encarregada de presentar la iniciativa que després la Mesa del Parlament haurà d'acceptar des del punt de vista tècnic per poder llavors començar a recollir les 220.000 signatures necessàries (el 3% de la població). Aquest dictamen serveix precisament perquè la iniciativa no pugui ser tècnicament rebutjable. Bertran ha subratllat que la consulta sobiranista que tindrà lloc a Barcelona el 10 d'abril pot servir per impulsar la recollida de signatures.

Només després de tot aquest procés i en cas que el Parlament finalment ho aprovés, llavors caldria que l'estat espanyol donés el seu permís. Bertran ha advertit que es produiria un 'conflicte polític internacional' si l'estat espanyol no permetés el referèndum, perquè estaria incomplint el dret a l'autodeterminació, reconegut internacionalment. El Parlament tindria l'opció, segons Bertran, de tirar pel dret i celebrar igualment el referèndum i, en cas de guanyar el 'sí', declarar la independència com va fer Kosovo.

Al preguntar-li pels possibles suports a aquesta iniciativa, Bertran ha indicat que qualsevol partit que es consideri demòcrata hauria d'estar d'acord amb aquesta proposta. A més, les formacions, ha dit, haurien d'actuar en coherència amb el que han fet a nivell municipal amb les consultes.