23
de febrer
del
2018
Actualitzat
a les
10:27h
La responsabilitat de l'excap dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero en el dispositiu de l'1 d'octubre torna a ser assumpte de debat a l'Audiència Nacional. Aquest divendres compareixerà per tercera vegada davant la jutge Carmen Lamela, ara per un nou delicte de sedició, després que el 16 d'octubre ja fos citat a declarar, també a l'Audiència, en una causa paral·lela que el vincula a l'actuació dels Mossos durant la manifestació del 20 de setembre davant del Departament d'Economia.
Trapero afrontarà un nou cara a cara amb la jutge, aquest especialment centrat en els fets de l'1 d'octubre. La jutge valora si fa responsable Trapero de dissenyar un "pla" com a responsable dels Mossos que hauria col·lisionat amb les ordres de la policia espanyola d'aturar la votació. En aquesta línia, la jutge apunta que Trapero podria haver ajudat a facilitar el referèndum i, per tant, la posterior proclamació de la República.
El presumpte delicte de sedició pel qual s'interrogarà Trapero s'engreixa, a més a més, amb un possible nou delicte: el de pertinença a organització criminal. Aquest segon es justifica per entendre, segons la jutge, que hi havia una "estratègia perfectament coordinada, d'acord amb un pla comú i amb repartiment de papers" per permetre el referèndum.
Aquest divendres, Lamela també ha citat a declarar, com a testimoni, el nou cap dels Mossos, Ferran López, que va substituir Trapero després de la seva destitució, quan es va aplicar l'article 155. López ja va declarar davant de la jutge de l'Audiència pels fets del 20 i 21 de setembre, a proposta de la defensa de Trapero, corroborant la versió que havia donat el llavors líder de l'ANC, Jordi Sànchez, (també empresonat per la mateixa causa). López va criticar l'informe de la Guàrdia Civil, on s'acusava els Mossos d'inacció, i va defensar que la policia catalana va fer un cordó policial per protegir la secretària judicial i els agents de la Guàrdia Civil de la conselleria d'Economia en cotxe era "físicament impossible".
L'amenaça de la presó, desinflada
Trapero ja ha esquivat la presó dues vegades. Tant el 6 d'octubre com el 16 d'octubre, l'excap dels Mossos va defensar davant la jutge Lamela l'actuació del cos policial, sota principis d'oportunitat, proporcionalitat i congruència, tal com la llei preveu. Després d'aquestes declaracions, va quedar en llibertat amb mesures cautelars. Aquestes consistien en la prohibició de sortir del territori de l'Estat, l'entrega del passaport i l'obligació de comparèixer cada 15 dies davant d'un tribunal. Sobre aquesta investigació, la Fiscalia demanava presó incondicional per al màxim dirigent de la policia catalana.
En la primera compareixença judicial, Trapero -vestit amb l'uniforme oficial- va respondre a totes les parts i va al·legar que la policia catalana no va ser avisada amb "suficient antelació per poder planificar el dispositiu" i que el van haver d'anar adaptant "en funció de les circumstàncies". El màxim dirigent del cos policial català també va criticar que els Mossos es van assabentar de l'operació de la Guàrdia Civil contra els preparatius del referèndum "a través dels mitjans de comunicació".
La segona declaració -que va fer sense anar uniformat, vestit de civil- va estar marcada per un nou informe de la Guàrdia Civil que incloïa qüestions respectives a l'1-O, i que acusava Trapero "d'innació flagrant" i el situava com el "braç executor" del pla independentista impulsat pel Govern. En aquest pla, els líders de l'ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart -que van acabar a la presó per aquesta mateixa causa-, tenien un "paper decisiu" en la resistència civil i mobilització ciutadana.
El paper de la Fiscalia
Una de les principals incògnites d'aquest divendres és si la jutge Lamela considerarà la possibilitat de demanar presó provisional per qui va ser el màxim dirigent de la policia catalana. Tot i que inicialment s'havia apuntat la possibilitat que la Fiscalia -seguint la tònica de les seves últimes peticions- tornés a demanar presó sota fiança, fonts properes al ministeri fiscal exposen que no està previst la petició de mesures cautelars que impliquin l'empresonament. En qualsevol cas, una hipotètica reclusió temporal de Trapero tornaria a impactar en l'independentisme, que ultima les negociacions per desencallar la investidura.
No obstant això, el fet que no s'hagi produït cap intent de fuga i el compliment de les mesures cautelars durant els últims mesos poden concedir un vot de confiança a Trapero per part de la jutge. La situació s'obre, doncs, amb diversos escenaris possibles, tot i que un nou empresonament incrementaria la tensió al voltant de la causa independentista, en plenes negociacions per a la investidura.
En les últimes hores, la també Fiscalia ha demanat a Lamela que citi en qualitat d'investigats l'exdirector dels Mossos d'Esquadra Pere Soler i l'ex-secretari general de la conselleria d'Interior César Puig en la causa oberta contra l'excap del cos policial català.
Gestió d'uns atemptats amb conseqüències
Trapero va centrar totes les mirades després dels atemptats de Barcelona, quan va ser la imatge de la gestió exitosa dels Mossos d'Esquadra. Els encerts en la investigació i la comunicació, valorats positivament per la ciutadania, va generar recels al Ministeri d'Interior. "La informació que ve dels cossos policials europeus entra per una finestreta a Madrid i no arriba a Catalunya. Això provoca disfuncions greus", va lamentar Trapero llavors. Les crítiques anaven dirigides a l'estrcutura policial espanyola.
Un mes després, l'actuació dels Mossos es tornava a posar en entredit, aquesta vegada pel seu paper en l'1-O, davant el desplegament policial de l'Estat a Catalunya. Qui durant l'agost havia estat lloat i felicitat per la seva tasca, dos mesos més tard es veia citat a declarar per sedició.
Trapero afrontarà un nou cara a cara amb la jutge, aquest especialment centrat en els fets de l'1 d'octubre. La jutge valora si fa responsable Trapero de dissenyar un "pla" com a responsable dels Mossos que hauria col·lisionat amb les ordres de la policia espanyola d'aturar la votació. En aquesta línia, la jutge apunta que Trapero podria haver ajudat a facilitar el referèndum i, per tant, la posterior proclamació de la República.
El presumpte delicte de sedició pel qual s'interrogarà Trapero s'engreixa, a més a més, amb un possible nou delicte: el de pertinença a organització criminal. Aquest segon es justifica per entendre, segons la jutge, que hi havia una "estratègia perfectament coordinada, d'acord amb un pla comú i amb repartiment de papers" per permetre el referèndum.
Aquest divendres, Lamela també ha citat a declarar, com a testimoni, el nou cap dels Mossos, Ferran López, que va substituir Trapero després de la seva destitució, quan es va aplicar l'article 155. López ja va declarar davant de la jutge de l'Audiència pels fets del 20 i 21 de setembre, a proposta de la defensa de Trapero, corroborant la versió que havia donat el llavors líder de l'ANC, Jordi Sànchez, (també empresonat per la mateixa causa). López va criticar l'informe de la Guàrdia Civil, on s'acusava els Mossos d'inacció, i va defensar que la policia catalana va fer un cordó policial per protegir la secretària judicial i els agents de la Guàrdia Civil de la conselleria d'Economia en cotxe era "físicament impossible".
L'amenaça de la presó, desinflada
Trapero ja ha esquivat la presó dues vegades. Tant el 6 d'octubre com el 16 d'octubre, l'excap dels Mossos va defensar davant la jutge Lamela l'actuació del cos policial, sota principis d'oportunitat, proporcionalitat i congruència, tal com la llei preveu. Després d'aquestes declaracions, va quedar en llibertat amb mesures cautelars. Aquestes consistien en la prohibició de sortir del territori de l'Estat, l'entrega del passaport i l'obligació de comparèixer cada 15 dies davant d'un tribunal. Sobre aquesta investigació, la Fiscalia demanava presó incondicional per al màxim dirigent de la policia catalana.
En la primera compareixença judicial, Trapero -vestit amb l'uniforme oficial- va respondre a totes les parts i va al·legar que la policia catalana no va ser avisada amb "suficient antelació per poder planificar el dispositiu" i que el van haver d'anar adaptant "en funció de les circumstàncies". El màxim dirigent del cos policial català també va criticar que els Mossos es van assabentar de l'operació de la Guàrdia Civil contra els preparatius del referèndum "a través dels mitjans de comunicació".
La segona declaració -que va fer sense anar uniformat, vestit de civil- va estar marcada per un nou informe de la Guàrdia Civil que incloïa qüestions respectives a l'1-O, i que acusava Trapero "d'innació flagrant" i el situava com el "braç executor" del pla independentista impulsat pel Govern. En aquest pla, els líders de l'ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart -que van acabar a la presó per aquesta mateixa causa-, tenien un "paper decisiu" en la resistència civil i mobilització ciutadana.
El paper de la Fiscalia
Una de les principals incògnites d'aquest divendres és si la jutge Lamela considerarà la possibilitat de demanar presó provisional per qui va ser el màxim dirigent de la policia catalana. Tot i que inicialment s'havia apuntat la possibilitat que la Fiscalia -seguint la tònica de les seves últimes peticions- tornés a demanar presó sota fiança, fonts properes al ministeri fiscal exposen que no està previst la petició de mesures cautelars que impliquin l'empresonament. En qualsevol cas, una hipotètica reclusió temporal de Trapero tornaria a impactar en l'independentisme, que ultima les negociacions per desencallar la investidura.
No obstant això, el fet que no s'hagi produït cap intent de fuga i el compliment de les mesures cautelars durant els últims mesos poden concedir un vot de confiança a Trapero per part de la jutge. La situació s'obre, doncs, amb diversos escenaris possibles, tot i que un nou empresonament incrementaria la tensió al voltant de la causa independentista, en plenes negociacions per a la investidura.
En les últimes hores, la també Fiscalia ha demanat a Lamela que citi en qualitat d'investigats l'exdirector dels Mossos d'Esquadra Pere Soler i l'ex-secretari general de la conselleria d'Interior César Puig en la causa oberta contra l'excap del cos policial català.
Gestió d'uns atemptats amb conseqüències
Trapero va centrar totes les mirades després dels atemptats de Barcelona, quan va ser la imatge de la gestió exitosa dels Mossos d'Esquadra. Els encerts en la investigació i la comunicació, valorats positivament per la ciutadania, va generar recels al Ministeri d'Interior. "La informació que ve dels cossos policials europeus entra per una finestreta a Madrid i no arriba a Catalunya. Això provoca disfuncions greus", va lamentar Trapero llavors. Les crítiques anaven dirigides a l'estrcutura policial espanyola.
Un mes després, l'actuació dels Mossos es tornava a posar en entredit, aquesta vegada pel seu paper en l'1-O, davant el desplegament policial de l'Estat a Catalunya. Qui durant l'agost havia estat lloat i felicitat per la seva tasca, dos mesos més tard es veia citat a declarar per sedició.