Rovira i Pascal marquen distàncies amb Puigdemont

L'independentisme ha superat el primer tràngol de la setmana davant de Pablo Llarena al Tribunal Suprem. En un escenari en què les visites als tribunals s'han convertit en rutina, l'objectiu de tots els investigats per rebel·lió és clar: evitar que s'ampliï el llistat de presos polítics. Marta Rovira i Marta Pascal han quedat en llibertat perquè el jutge considera que no hi ha risc de fuga ni de destrucció de proves. La secretària general d'ERC, amb una fiança de 60.000 euros sobre les espatlles; la coordinadora del PDECat, sense cap mesura. Totes dues han basat l'estratègia de defensa en assenyalar que la declaració d'independència del 27 d'octubre va ser simbòlica. Però també han marcat distàncies amb Carles Puigdemont, a qui l'Estat considera un "fugitiu" de la justícia.

Les declaracions de les "Martes" dibuixen el marc en què ERC i PDECat situen l'actual legislatura: la base sobiranista segueix sent un objectiu però no a costa d'una via unilateral que ha portat dirigents a la presó i l'aplicació del 155. Aquesta línia xoca amb la idea d'investir Carles Puigdemont a distància desafiant les resolucions del Tribunal Constitucional, una idea que mantenen dirigents de JxCat. Amb declaracions eufemístiques, ERC i el PDECat advoquen per trobar una fórmula que permeti a Puigdemont segui sent el president de la Generalitat "legítim", però sense violentar les ordres dels tribunals en paral·lel a la confecció d'un Govern "efectiu" a Catalunya.

Si bé es preveia que les negociacions podrien desencallar-se a finals d'aquesta setmana, el calendari judicial pot tornar a alterar el polític. I és que quan l'independentisme respirava ja alleugerit veient Rovira i Pascal en llibertat, ha transcendit que la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela investiga l'excap dels Mossos Josep Lluís Trapero per un altre delicte de sedició. Està citat a declarar aquest divendres i la possibilitat d'anar a la presó creix exponencialment perquè, pel presumpte delicte de sedició per la seva actuació durant les manifestacions del 20 de setembre davant la conselleria d'Economia, Lamela hi suma ara una altra imputació per l'actuació dels Mossos durant l'1-O.

Discrepàncies amb Puigdemont per l'1-O i la declaració d'independència

Alguns dels dirigents que van passar per Estremera i algunes de les defenses dels encausats pel procés sobiranista ja han insinuat en alguna ocasió que l'estratègia de Puigdemont d'exiliar-se a Brussel·les no beneficia els dirigents que sí que han decidit atendre les citacions judicials. De fet, les interlocutòries en què el jutge Llarena ha denegat la llibertat a Joaquim Forn i Jordi Sànchez assenyalaven el posicionament del cap de llista de Junts per Catalunya com un dels motius pel qual se'ls mantenia en presó preventiva més enllà de la no renúncia al seu ideari sobiranista. La línia de defensa de la nova tongada de citats pel Suprem tenen molt en compte aquests arguments del jutge per evitar l'entrada a presó preventiva.

Rovira i Pascal, cadascuna amb diferents matisos, han buscat en la seva declaració davant del Suprem desmarcar-se d'algunes de les decisions de l'expresident de la Generalitat i han assegurat que no tenen previst tornar-se a reunir amb ell a Brussel·les. ERC patia especialment perquè Rovira, considerada una de les dirigents clau de l'organització de l'1-O, acabés entre reixes com el líder del partit, Oriol Junqueras.

La número dos d'ERC ha explicat davant del jutge que el dia del referèndum de l'1 d'octubre va participar en una reunió en la qual es va posar sobre la taula la possibilitat d'aturar la votació quan van veure les càrregues policials que van provocar al voltant d'un miler de ferits. Alguns fonts situen Rovira en el bloc partidari de seguir endavant, com finalment va ordenar Puigdemont, tot i que ella ha deixat entreveure davant Llarena que es va plantejar la possibilitat de frenar-lo. Finalment, però, l'estat major va ordenar que el referèndum no s'aturés, perquè així ho volien molts dels membres de les meses dels col·legis electorals i perquè va considerar que aturar la votació podia provocar encara més enfrontaments. Fora del Suprem, Rovira ha matisat aquestes paraules davant de les càmeres de TV3.
 
La número dos d'ERC també ha dit al jutge que ella no va tenir cap càrrec de gestió en l'organització del referèndum i que tampoc va participar en la tramitació de les lleis de desconnexió. Amb tot, ha admès que, com era lògic, coneixia el full de ruta del Govern perquè els republicans en formaven part i que va intentar anar a totes les reunions que convocava Puigdemont. Sobre el document Enfocats, text que la investigació considera que recull el full de ruta per a la secessió, Rovira ha assegurat que és un arxiu més com molts altres en què s'apuntaven els escenaris amb els quals es podien trobar. 

Amb tot, la número dos dels republicans sí que ha volgut reivindicar al Suprem que els catalans tenen dret a votar i que, fins i tot, la Constitució ampara aquest dret. Ha recordat, a més a més, que l'independentisme no pot ser considerat un delicte i que els diputats tenen dret a la inviolabilitat parlamentària. És conegut, però, que la número dos d'ERC va ser una de les dirigents que el 26 d'octubre va demanar a Puigdemont que no convoqués eleccions i que optés per declarar l'endemà la independència, tal i com estava previst. 

Pascal va ser, juntament amb Mas, una de les dirigents que va intentar que Puigdemont convoqués eleccions abans de la proclamació de la República

La coordinadora general del PDECat, per la seva banda, ha recordat a Llarena que ella va ser precisament una de les dirigents que, com Artur Mas, van intentar que Puigdemont convoqués eleccions en comptes d'impulsar la declaració d'independència del 27 d'octubre. També ha subratllat la seva voluntat de transitar pel marc legal amb la confecció d'un Govern que no actuï fora dels marges de la Constitució ni de l'Estatut. De fet, la setmana passada en una entrevista a La Vanguardia ja va aprofundir en aquests arguments, a banda d'obrir la porta a escollir un candidat alternatiu a Puigdemont.
 
Aquest podria ser també el fil discursiu que entoni Mas aquest dimarts quan estigui cara a cara amb Llarena. És prou conegut, perquè així ho van reflectir els mitjans de comunicació, que l'expresident de la Generalitat va ser un dels principals dirigents que van forçar Puigdemont a suspendre la declaració d'independència del 10 d'octubre i que el 26 d'octubre va aconsellar-li que convoqués eleccions en comptes de proclamar la República. Mas ja va ser inhabilitat pel procés participatiu del 9-N i té embargada des del 12 de desembre una de les seves propietats per cobrir els 5,5 milions d'euros que el Tribunal de Comptes va ordenar retornar a l'expresident i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau i l'exportaveu del Govern Francesc Homs.

La via Forcadell per defensar-se

El grau de responsabilitat que a hores d'ara ostenten cadascun dels encausats marca inevitablement les declaracions davant del jutge del Suprem. Així doncs, difícilment Rovira, que és diputada i que està cridada a formar part del nou Govern, es podia permetre reivindicar el mandat popular de l'1-O i el caràcter "real" de la proclamació de la República com sí que va fer la dirigent de la CUP Mireia Boya, que no formava part de l'executiu i que ja no és diputada.

Tant Rovira com Pascal han optat per la via Forcadell, és a dir, per assegurar que la declaració d'independència no va tenir efectes jurídics i que, per tant, va tenir un caràcter simbòlic. També han rebutjat rotundament la violència. La número dos d'ERC era conscient que ho podia tenir més complicat per quedar en llibertat. El seu nom apareix al sumari que ha estat fins ara en mans del jutjat d'instrucció número 13 com a peça clau de l'anomenat "comitè estratègic", que la investigació situa com el quadre de comandament del procés sobiranista.

Precisament, per això la Fiscalia sí que ha demanat llibertat però fiança per a ella de 60.000 euros -petició a la qual s'ha afegit l'advocacia de l'Estat-, una mesura que ha estat acceptada per Llarena, que aquest dimarts emetrà la interlocutòria amb la qual sustentarà la seva decisió, i de la qual se'n faran càrrec l'ANC i Òmnium a través de la caixa de resistència. VOX, però, sí que ha demanat presó incondicional per a ella mentre que Pascal, que ha respost les preguntes de totes les parts, fins i tot les del partit d'ultradreta, ha sortit sense cap mesura cautelar. 

El grau de responsabilitat que a hores d'ara ostenten cadascun dels encausats marca inevitablement les declaracions davant del jutge del Suprem

Aquest dimarts seran Artur Mas i l'alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras, els que hauran de retre comptes al Suprem. I dimecres està citada la dirigent de la CUP Anna Gabriel, de qui s'espera que aquest dimarts aclareixi si es plantarà o no davant del jutge Llarena. Entre les files independentistes ja hi ha qui adverteix de les conseqüències negatives que pot suposar pels encausats que Gabriel no atengui la citació judicial i es refugiï a Ginebra tenint en compte, a més, que Trapero declara divendres i que Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart no han trobat, per ara, la manera de ser alliberats. Ni renunciant a la via unilateral, ni acatant la Constitució ni, fins i tot en algun cas, renunciant a l'acta de diputat.