Vies de solució

L'assemblea d'electes per "investir" Puigdemont president potser no és encara la millor opció, però n'és una i s'entra ja en fase de solucions i no d'enrocaments. Avui també són notícia els lletrats i la mesa del Parlament, Francisco Correa, Jordi Turull i la seva rutina setmanal, el judici del 9-N i Bob Marley

06 de febrer del 2018
Actualitzat a les 7:08h
La mesa del Parlament es reuneix aquest matí amb un informe dels lletrats damunt la taula. No és vinculant i es limitarà a determinar si després de l'ajornament del ple d'investidura de dimarts passat per part de Roger Torrent els terminis comencen a córrer. Tindrà, però, lectures que no seran innòcues. Dimarts no estava tancat de quina forma s'havia d'investir Carles Puigdemont en la distància. Ahir ja es va conèixer com a mínim una de les opcions que hi ha damunt la taula, que és que una assemblea d'electes (alcaldes i diputats) l'investeixi a Brussel·les. Després seria ell qui com a president legítim del Govern -tot i que només simbòlic a ulls del govern espanyol- decidiria qui és investit pel Parlament i integra l'executiu. El pla agrada més a ERC que a la CUP, i Junts per Catalunya és prudent.

Em reafirmo en el que deia ahir: convé una solució hàbil i que faci compatible el resultat del 21-D amb la màxima operativitat i la recuperació de les institucions. Potser no és la millor solució ni serà la definitiva, però es comença a parlar de solucions i no d'enrocaments.

Sobre les seves implicacions i quines són les intencions d'uns i altres us aconsello que llegiu dues informacions d'Oriol March i Roger Tugas. La primera explica com Puigdemont pretén liderar des de la capital comunitària la construcció de la República, i la segona, els molts serrells que hi ha pendents i que poden passar per modificar lleis com la de la Presidència per encaixar el govern legítim de Brussel·les. També l'opinió de Joan Serra Carné sobre el rol del president. 


Corruptes que van i venen. Ahir, contra pronòstic i en una gens innocent demostració de fermesa de la Fiscalia, molt criticada per la politització que demostren casos com els dels presos polítics catalans, Fèlix Millet i Jordi Montull van entrar a la presó. Les claus de la decisió del TSJC sobre els dos espoliadors del Palau les explica Sara González. I avui també serà protagonista un altre corrupte. En aquest cas es tracta de Francisco Correa, el cas de la trama Gürtel de presumpte finançament il·legal (i mil trampes més) del PP. Compareixerà per videoconferència des de la presó (el jutge no el va autoritzar a fer-ho de forma presencial) a la comissió al Congrés sobre els comptes del partit. Ja va afirmar davant la Fiscalia que el partit es finançava irregularment i amb diner negre. Llàstima que no pretengui contestar els diputats.


Vist i llegit

Ahir va ser un dia trist pel periodisme. Va morir Gonzalo López Alba, un dels redactors (plumilla) de política més destacats a Madrid. Va passar, entre d'altres, per les redaccions de l'Abc i Público (vam tenir la sort de coincidir-hi) i ara escrivia per a VozPopuli i infoLibre. Estava especialitzat en la informació del PSOE i el seu llibre El relevo és la gran crònica que explica l'ascens de José Luís Rodríguez Zapatero. Els darrers anys va escriure dues novel·les. El seu darrer article el va escriure aquest diumenge a infoLibre i constatava que, vuit mesos després de recuperar el control del PSOE, Pedro Sánchez, Pedro II en deia ell, ja té problemes amb el seu equip de col·laboradors. El podeu recuperar aquí.


 El passadís

Màxima expectació ahir al TSJC per saber si Millet, Montull i Osàcar entraven o no a la presó. Els dos primers van al·legar tants problemes de salut com van poder (tot i que a Millet se'l va veure caminar) per evitar-ho. En alguna de les visites al jutjat a Osàcar, que va ser tresorer de CDC, condemnada per finançar-se il·legalment a través del Palau, el van acompanyar dirigents del partit, que encara en defensen la innocència i al·leguen que la sentència no és ferma. Un d'ells va ser Jordi Turull, que ahir també era al TSJC. Però per un tema que no tenia res a veure amb el que centrava l'atenció de la premsa. L'ara diputat de Junts per Catalunya, investigat per un delicte de suposada rebel·lió al Suprem, ha de comparèixer cada setmana al jutjat per demostrar que, en efecte, no s'ha fugat. 


 L'efemèride

Tal dia com avui de fa un any començava també al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el judici a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau pel procés participatiu del 9-N. Una gernació de persones, entre elles Carles Puigdemont i el seu executiu en ple, van acompanyar els membres de l'anterior Govern des de la plaça de Sant Jaume fins a la seu judicial, al passeig de Lluís Companys. Els tres dirigents van ser inhabilitats uns mesos després. Era la primera gran condemna pel procés. Rajoy se segueix negant a dialogar i n'arribaran més. En aquest contenidor trobareu tota la informació relacionada amb el cas. 


 L'aniversari

Entre tanta tensió política com la que vivim aquests dies una mica de relax no ens anirà malament. Un 6 de febrer de l'any 1945, avui fa 73 anys, naixia a Jamaica el músic Robert Nesta Marley Booker, més conegut com a Bob Marley. Va morir jove, als 36 anys, però va internacionalitzar el reggae. També és conegut per difondre el moviment rastafari, una barreja de profecies bíbliques, filosofia naturista i nacionalisme negre. Ens va deixar gran cançons, com I Shot the Sheriff, Jamming, Is this love, Redemption Song, Three Little Birds i No Woman, No Cry. Aquest darrer el recordem en un concert a Boston, del que podeu recuperar en directe. El recopilatori Legend, que va llençar Planet Music Internacional el 1984, que podeu escoltar íntegre en aquest enllaç, va ser el més venut de la història del reggae, amb vint milions de còpies distribuïdes per tot el planeta.
 

Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 

Fes clic aquí per subscriure't-hi