El de Zoido va ser un discurs dur, que encaixa perfectament amb el de la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, que tenia com a gran missió a l'inici de la legislatura pacificar el conflicte català. La seva única solució ha tingut forma d'una repressió que, a més, sabem que no ha estat precisament barata. El govern espanyol no preveu, per ara, moure's. Creu que el 155 i els cops de porra han funcionat. Els és igual que això no s'hagi traduït en suport electoral al PP o en l'alternança política que esperaven quan van convocar el 21-D. Fa temps que els poders forts de l'Estat i els seus partits alfa, el PP, el PSOE i Ciutadans, han decidit que prefereixen assumir el cost del conflicte abans que pagar el peatge de reformes que permetrien que la majoria de catalans no se sentissin expulsats d'Espanya o arbitrar solucions per resoldre'n la relació. I, és clar, 87 milions els sembla poca cosa.
Davant d'això l'independentisme ha de posar al dia la seva estratègia si vol seguir acumulant forces. ERC ho farà en els propers mesos en un procés de debat nacional obert a la militància i als seus entorns, tal com us avançaRoger Tugas. El full de ruta hauria de consensuar-se després almenys amb Junts per Catalunya, la CUP, Òmnium, l'ANC i els CDR. La CUP que, per cert, ja renova el seu secretariat amb sis exdiputats aspirant a formar-ne part.
La manta de la Gürtel. El judici de la trama de finançament il·legal del PP segueix avui. Dos dels principals acusats, Pablo Crespo i Álvaro Pérez, el Bigotes, han intentat, a canvi d'incriminar la formació de Mariano Rajoy, un pacte amb la Fiscalia que ha estat desestimat. Sí que han arribat a un acord com el que ells pretenien alguns empresaris que finançaven les campanyes dels conservadors. El partit que presideix Espanya, i que mai ha fet propòsit d'esmena, està acorralat pels escàndols que quedaran confirmats davant el tribunal per l'acord amb els corruptors mentre Ciutadans l'estalona a les enquestes.
Cançó per la setmana d'espera. Cada dilluns arrenquem amb una cançó que, si pot ser, tingui a veure amb l'actualitat. Envieu els vostres suggeriments a [email protected] o simplement contestant aquest correu.
Vist i llegit
El PP ha buidat la guardiola de les pensions a Espanya. La creació de llocs de treball (mal pagats) no ha servir per equilibrar el sistema de prestacions i cal recórrer al Tresor per pagar-les. La comissió del Pacte de Toledo, al Congrés, estudia maneres de finançar-les i reformar-les. Al capdavant hi ha Celia Villalobos, una de les diputades més populars i conegudes de la formació. Ahir, a El Confidencial, Javier Caraballo escrivia un article en que lamentava la seva grolleria i falta de preparació. Tenia molta raó. Val la pena tenir-lo en compte per saber en mans de qui estem.
El passadís
Són dies intensos a la política catalana. I la CUP, malgrat que no serà tan influent com la passada legislatura, té un paper clau a l'hora d'assegurar la majoria del bloc republicà. Ho fa, però, amb menys mitjans que la resta de partits, especialment al seu gabinet de premsa. Ahir, després de reunir-se amb el president del Parlament, Roger Torrent, el portaveu anticapitalista, Carles Riera, va haver d'atendre els mitjans sense que cap tècnic de premsa l'assistís i atengués els periodistes. Només en tenen una (molt eficaç, per cert) i aquests dies és de vacances. El forat el cobreix, com pot i de forma accidental, el periodista Lluc Salellas, que havia estat tècnic de premsa d'Òmnium i és regidor a l'Ajuntament de Girona i portaveu a la Diputació. Ahir ho feia telemàticament des de la capital de l'Onyar. Els gironins s'adapten a les distàncies. L'exalcalde Carles Puigdemont en pot donar referències.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 2006 van començar a tornar a Catalunya, a institucions, entitats i particulars, els anomenats "papers de Salamanca". En el seu avenç militar a finals de 1938 i principis de 1939, les tropes feixistes van decomissar nombrosa documentació i material amb finalitats incriminatòries. Va acabar dipositat a l'Arxiu de la Guerra Civil de la ciutat castellana. La Comissió de la Dignitat va nàixer el 2002 per reclamar-ne el retorn. Quatre anys després, i gràcies als acords d'ERC i ICV amb el govern del PSOE, els papers van començar a tornar enmig de grans protestes a la ciutat espanyola. Els papers van anar tornant amb compta-gotes (encara en falten alguns) i el 96% d'ells ja estan en mans dels seus legítims propietaris. Aquest 30' de TV3 emès l'any 2002 va abordar la problemàtica.
L'aniversari
El 19 de gener de l'any 1899 naixia a Cervelló, al Baix Llobregat, el 125è president de la Generalitat, Josep Tarradellas i Joan. Va morir a Barcelona el 1988. Vinculat a moviments independentistes des de ben jove, Tarradellas va participar a la fundació d'ERC i fou diputat al Congrés i col·laborador dels presidents Francesc Macià i Lluís Companys. De fet, va ser conseller de Governació, de Sanitat, de Serveis Públics, d'Economia, de Cultura, i finalment Conseller Primer. Durant la guerra va ser responsable de les indústries de guerra. Tarradellas es va exiliar i el 1954 va ser escollit president de la Generalitat. Va mantenir viva la institució i, en la fase final del franquisme, va intensificar la relació amb l'oposició a Catalunya. El president va acordar amb Adolfo Suárez restituir la Generalitat i va ser-ne nomenat, d'acord amb la legalitat espanyola, el 1977, abans que es promulgués la Constitució Espanyola i l'Estatut. L'any passat vam commemorar el 40 aniversari del seu retorn el 23 d'octubre de 1977. Podeu recuperar el mític "Ja sóc aquí!", el seu discurs en aquest vídeo així com la trama del seu retorn en aquest reportatge i l'entrevista de Pep Martí a la directora del seu arxiu, Montserrat Catalán.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi