El centre penitenciari Brians 2.

Buscant mig quilo desesperadament. Aquest podria ser ben bé el títol d'una pel·lícula, però és la realitat d'un cas de laboratori de corrupció urbanística i política. El principal imputat per la trama 'Pretòria' de corrupció urbanística municipal i únic que segueix empresonat, Luis García, 'Luigi', continua intentant reunir els 500.000 euros de fiança imposada pel jutge Baltasar Garzón fa una setmana per sortir de la presó de Brians 2.

Fonts properes a l'encausat han explicat a que la família de García encara no disposa dels diners necessaris i que està fent gestions per aconseguir-los. No obstant això, els dies festius de Setmana Santa han endarrerit alguns d'aquests tràmits que es podrien allargar durant tota aquesta setmana. Les mateixes fonts asseguren que  García es troba 'bé' i que sol passar bona part del seu temps escrivint cartes per la resta d'interns.

El 'cervell' de la trama

Garzón atribueix a Luis Garcia el paper de 'nexe d'unió' amb la resta d'imputats. Treballaven seguint unes 'pautes comunes' en diverses promocions urbanístiques entre 2000 i 2005: l'operació Pallaresa a Santa Coloma de Gramenet --que afecta el projecte Cúbics--, l'operació Badalona i l'operació Niesma --empresa de 'Luigi'--, a Sant Andreu de Llavaneres. Les pautes comunes de les que parla Garzón suposen que els ajuntaments aprovaven un projecte urbanístic adjudicat a una empresa de l'entorn de Luis Garcia, gràcies als contactes amb polítics i empresaris, als que afavoria la tramitació i la consumació del negoci, repartint, comissions. Ell s'hauria apropiat uns vuit milions d'euros.

En l'operació Niesma, a Llavaneres, s'investiga perquè l'exalcalde, Víctor Ros (PP), l'exregidor d'Urbanisme Antoni Jiménez (PSC) i l'excap de Planificació de la Generalitat en època de CiU Genís Carbó, també imputats, van autoritzar la construcció de 83 pisos a la zona de Can Riviere quan només s'havien planificat una dotzena de cases. Niesma, a canvi de la construcció havia de cobrir la riera del municipi, un compromís del qual es va desdir abans de vendre els terrenys per 9,7 milions d'euros, el triple del que havien pagat per ells. Carbó va cobrar un pessic d'aquella operació.

A Santa Coloma el procés amb l'edifici Cúbics va ser semblant. 'Luigi' va obtenir la construcció del centre comercial gràcies als seus contactes amb l'alcalde Bartomeu Muñoz, però després va revendre el projecte havent-se revaloritzat de forma exponencial. Entre les actuacions de Garcia, Garzón recalca que entre els dies 16 d'abril i 29 del mateix mes del 2009 possiblement es van emetre factures falses per justificar el destí d'uns fons europeus. Justificar el destí il·lícit dels fons suposaria un forat de 1.300.000 euros.

A més, 'Luigi' controlava directament una desena d'empreses que presumptament servien per distribuir els beneficis de les operacions urbanístiques en investigació, de les quals es dubta que es dediquin a l'activitat que consta oficialment, com City Activitats Immobiliàries o Stegany Art Gallery. Aquesta empresa, dedicada a la compra venta d'art, va servir a Luigi per ingressar 119.000 euros de l'operació urbanística de Santa Coloma. En les inspeccions practicades al local del carrer València de Barcelona que compartien aquestes dues societats, els agents van trobar una important quantitat d'obres d'art de gran valor.

Crea un diari a Mataró

Els tentacles de 'Luigi' es van començar a estendre fa més d'una dècada a la comarca del Maresme, quan el 1997 va crear un projecte periodístic a Mataró al servei de Ramon Camp, diputat i candidat de CiU a l'alcaldia. Luis García va fundar dues capçaleres, 'Crònica de Mataró' i 'Diari de Mataró' i va col·locar Manuel Valera, també imputat, al consell d'administració.

'Crònica de Mataró' va haver de tancar l'any següent perquè va ser embargat després que no pagués la indemnització dictada per un jutge per l'acomiadament improcedent d'un redactor. 'Diari de Mataró' va néixer per substituir aquella primera capçalera, però el projecte va desaparèixer un cop celebrades les eleccions municipals del 1999, després del fracàs de CiU a l'Ajuntament de Mataró. El tancament del diari es va justificar per problemes econòmics i dies després esclatava el cas Agrotecsa, en el qual Garcia Sáez va ser imputat per estafa.