«La Marató» de TV3 o com posar en valor la funció pública

És la cita anual per excel·lència de TV3 des de fa més de 25 anys, va néixer com a theleton pioner a l'Estat i ha acabat esdevenint un projecte solidari que ha desbordat el format televisiu i ha fet forat entre la ciutadania, arribant a recaptar una mitjana de set milions d'euros anuals. Al llarg de quinze hores de directe, La Marató porta a la petita pantalla -i d'un temps ençà, també, a les ones- testimonis i experts en malalties sense cura definitiva amb l’objectiu d’incentivar-ne la investigació.

Avui que la pública catalana és al centre del debat polític per una campanya de desprestigi, és la nineta dels ulls de la direcció de la casa, que treu pit de la funció social de TV3 amb un programa maratonià que s'aboca plenament a la missió de conscienciar i educar la societat en la cura i la recerca científica.   

La cita solidària és aquest diumenge. I a NacióDigital hem volgut resumir tot el que cal saber d'aquesta nova edició de La Marató, que arrenca a les vuit del matí a Catalunya Ràdio i a les deu a TV3, i s'allargarà fins a la una de la nit a la graella televisiva. 

 

Les malalties infeccioses, un greu problema de futur

Un metge d'un dels hospitals que van col·laborar amb La Marató 2016. Foto: ACN   La Marató d'aquest any pivota al voltant de les malalties infeccioses, a les quals els experts atribueixen una de cada tres morts al món. L’origen d'aquestes patologies rau en l'entrada de bacteris, virus, fongs i protozous dins de l’organisme que es multipliquen desencadenant una malaltia. Van des de les infeccions més comunes com la grip, la gastroenteritis o la pneumònia –que majoritàriament tenen efectes lleus i temporals en les persones- a infeccions molt greus com són la sèpsia, que provoca deu morts diàries a Catalunya. Per combatre aquest tipus de patologia, a més del sistema immunitari, tenim a l'abast les vacunes i els antibiòtics. Però alguns científics afirmen que si no s'avança en la recerca, l'any 2050 les infeccions produïdes per bacteris que després de mutar han acabat sent resistents als antibiòtics podrien arribar a causar deu milions de morts l'any al món, una xifra semblant a la d'abans del descobriment de la penicil·lina. Les veus expertes apunten que cal trobar noves eines de diagnòstic ràpid que permetin fer un tractament immediat, així com descobrir nous antibiòtics capaços de combatre els bacteris resistents i noves vacunes.

Melero i Ustrell: la cara i la veu de La Marató

Helena García Melero. Foto: TV3 Helena Garcia Melero serà l'encarregada de presentar les quinze hores de directe a TV3. Melero és ja una veterana del programa després d’haver-lo conduït en dues ocasions més (2005 i 2016). La periodista té una llarga trajectòria a la pública catalana. Va arribar-hi el 1992, i des d'aleshores ha passat per programes  informatius com el Telenotícies Migdia o Hora Q, així com espais que fusionen informació i entreteniment com Els Matins, o el magazín de tardes Divendres.   Ricard Ustrell. Foto: Adrià Costa A Catalunya Ràdio, serà el jove sabadellenc Ricard Ustrell qui posi veu al programa. El periodista és actualment el conductor d'El Suplement i de Preguntes Freqüents, el late night polític de TV3, que abandonarà a finals de desembre. També ha estat col·laborador de NacióDigital, així com RAC1 o RAC105.

Una xarxa de solidaritat estesa pel país

Actuació dels Saballuts en benefici de La Marató, en una de les edicions passades. Foto: Cedida Un dels factors d'èxit de La Marató és la implicació ciutadana, arribant a consolidar una xarxa d'uns 2.400 voluntaris cada any. Les tasques van des de l'assistència a les persones que volen fer donatius fins a l'organització i participació en accions de suport. El gruix dels voluntaris el conformen ciutadans anònims, però també hi figuren personalitats d'àmbits tan diversos com la política o la cultura, entre d'altres.   Com cada any, en aquesta ocasió la jornada solidària també s'estendrà més enllà dels platós de TV3. Els voluntaris han organitzat desenes d'activitats -algunes d'elles ben originals- repartides pels municipis amb l'objectiu de mobilitzar tot el territori.

La música, un dels puntals

Els artistes que han participat al disc de «La Marató». Foto: TV3 La Marató ha anat creixent en iniciatives fins a consolidar dos puntals culturals: el disc i el llibre. La proposta musical consisteix en versionar al català cançons d'estils i gèneres diversos que parlen i dibuixen situacions a l'entorn de la solidaritat. Enguany, un total de 33 artistes, tant novells com consagrats, interpreten des de la seva personalitat cançons en clau de gèneres molt diferents.Com a novetat, totes les cançons s'han adaptat al català per primera vegada, excepte les dues que ja ho eren originalment i el tema instrumental que forma part de la banda sonora de l'espot de La Marató. Hi ha autors catalans, com Txarango, Sau i Juan Magan, i europeus i americans contemporanis, com Shawn Mendes, Light House Family, Family of the Year o Zucchero, que contrasten alhora amb clàssics com Jimmy Cliff, Jonh Miles, The Cure, Leo Sayer, Moody Blues o Giacomo Puccini amb l'ària "Nessun Dorma" de l'òpera "Turandot". No hi falten autors i versions sempre vigents, com el "Volare" de Domenico Modugno o el "Dolce Vita" cantat per Ryan Paris. La producció musical ha anat a càrrec de Xarim Aresté, Jordi Cubino, Manu Guix, Marc Parrot i els germans Toni i Xasqui Ten. Àngel Lacalle n'ha estat el director; amb la subdirecció, a càrrec de Mireia Gual, i Neus Sala com a responsable de la coordinació del projecte que han acollit els equips del programa La Marató, la Fundació La Marató de TV3, Catalunya Ràdio i TV3.

Una fundació que penja de la CCMA

La Fundació La Marató de TV3, creada el 1996 per la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), és l'encarregada de gestionar el projecte solidari que dona peu a la cita anual televisiva. La fundació forma part de la CCMA i se subscriu en el mateix marc de valors que conforma la corporació. Entre d'altres missions, té encomanada total transparència pel que fa a la gestió dels recursos econòmics que obté de la ciutadania, així com vetllar perquè es destinin als projectes de recerca científica assignats.