Quico Sallés | Actualitzat el 29/03/2010 a les 08:58h

Constitucional:«L'única nació és l'espanyola»

Sis dels deu magistrats del TC estarien d'acord amb la resolució sobre l'Estatut proposada la ponent Elisa Pérez Vera.

Portada ABC amb la filtració dels grants trets de la sentència de l'Estatut.

Enèsima filtració sobre les deliberacions del Tribunal Constitucional per la setència de l'Estatut. Els rotatius ABC i Mundo recullen aquest dilluns que sis dels deu magistrats del Tribunal Constitucional podrien donar suport a la nova proposta de resolució de la ponent Elisa Pérez Vera, la cinquena des que es discuteix el tema, sobre el recurs d'inconstitucionalitat presentat pel PP contra el nou Estatut de Catalunya, aquest dimarts farà quatre anys. Un dels aspectes més discutits, el concepte de Catalunya com a nació recollit al preàmbul (sense valor jurídic) podria ser respectat per la sentència, que tot i això remarcaria que l'única nació és l'espanyola, segons recull la Constitució. La ponent i la presidenta del TC, Maria Emilia Casas, busquen ara el suport d'un setè magistrat.

La llengua no es toca

Tampoc seran declarats inconstitucionals els articles referents a la llengua, tot i que la sentència deixa clar que el castellà és la llengua oficial també a Catalunya i que, per tant, no pot ser marginada en cap cas pels poders públics.

En canvi, la proposta de sentència (que, segons els rotatius, si s'aprova es coneixerà com a màxim un mes després de Setmana Santa) retoca ostensiblement els articles referents al Poder Judicial. Els preceptes més importants seran declarats inconstitucionals i es reforçarà el principi d'unitat jurisdiccional governat pel Consell General del Poder Judicial. També s'estableix que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya està sotmès al Tribunal Suprem, última instància de l'entramat jurídic espanyol.

Finançament, retocat i objecte d'interpretació

Finançament i bilateralitat també han estat àmpliament revisats. Segons els rotatius la majoria d'articles es respectarien si la proposta d'Elisa Pérez Vera aconsegueix suport suficient, però alguns com l'establiment de tributs locals s'anul·larien, atès que es considera que correspon només a l'Estat. D'altra banda, hi ha articles que no s'anul·len però que són sotmesos a interpretació, és a dir que quedarien sotmesos a la supremacia normativa de l'Estat.

Els magistrats continuaran les reunions a l'espera que la presidenta del Tribunal Constitucional, María Emilia Casas, convoqui en les pròximes setmanes el Ple en què es donaria per bona la ponència redactada per Elisa Pérez Vera, on quedarien incorporats els pactes que han fet possible aquesta majoria.

Fruit d'aquest acord, el Tribunal Constitucional declararia inconstitucionals una vintena d'articles de l'Estatut i farien una lectura interpretativa de bona part de la resta. El recurs del PP es dirigia contra 114 dels 223 de la Llei i 12 de les seves 22 disposicions.

L'acostament s'ha produït en les últimes setmanes en què els jutges han continuat reunint-se en grups reduïts per assolir acords sobre articles concrets del text. Els magistrats van accelerar els contactes al passat mes de desembre i des d'aleshores, segons fonts del TC, han treballat gairebé en exclusiva en la sentència.

Durant tot el procés, Casas s'ha negat a fer servir el seu vot de qualitat que hauria servit per desempatar en cas que un nombre equivalent de magistrats es posicionessin a favor i en contra del text de la sentència. No obstant això, en les últimes setmanes la presidenta hauria mostrat la seva disposició a fer servir el seu vot doble si es produïa un nou enroc.

La sentència pot suposar un canvi de quadrant per a un tribunal molt qüestionat. Un terç dels membres actuals del TC haurien d'haver estat renovats fa més de dos anys i un altre terç hauria de cessar al mes d'octubre. Al maig, farà dos anys de la mort de Roberto García Calvo, que tampoc ha estat rellevat.
 

Navega per les etiquetes

sent+ència estatutsentència estatut

COMENTARIS

+0
-0
De risa...
XxX, 30/03/2010 a les 19:00
Me parece que la sentencia del Constitucional (cuando la quierean sacar) va a ser un cachondeo...porque para decir que la única nación es España, o que el español es lengua oficial en Cataluña...no hace falta tener a estos magistrados, colocados ahí por sus respectivos partidos politicos...a los que sirven con esmero...Lees la Constitución y punto...no hay nada que interpretar ni descubrir a estas alturas...
+0
-0
MENTIDA
Boi, 30/03/2010 a les 10:09
Catalunya no forma part de l'Estat espanyol, ni per cultura ni llengua ni historia, la resta de pobles de la peninsula també tenen dret a dir on volen estar. Quan les voluntats són forçades, per la força de les armes, el resultat sempre és il-legitim. Espanya només te futur si tots els pobles de la peninsula poden exercir la llibertat a decidir, començán pel DRET A L'AUTODETERMINACIÓ, al que tenen dret tots els pobles del Planeta
+0
-0
Cualquier día de éstos descubren que la Guerra de Vietnam ha terminado
John Wayne contra los indios, 30/03/2010 a les 04:14
¿Y éso es una noticia digna de un titular, que "la única nación es la española"? ¡Pues claro!, ya lo sabíamos todos. No confundáis delirio y realidad en vuestra labor gacetilleril, que luego os pasan cosas como ésta.
+0
-0
Cualquier día de éstos descubren que la Guerra de Vietnam ha terminado
John Wayne contra los indios, 30/03/2010 a les 04:12
¿Y éso es una noticia digna de un titular, que "la única nación es la eapañola"? ¡Pues claro!, ya lo sabíamos todos. No confundáis delirio y realidad, que luego os pasan cosas como ésta.
+0
-0
no volem textos que ens facin esclaus
Despertaferro, 29/03/2010 a les 17:37
L'estatut només interessa a l'estat espanyol. A Catalunya no volem textos que ens facin esclaus.

Que interpretin el que vulguin.
Aviat la seva llei imposada no ens afectarà.
"*"
+0
-0
La nació espanyola no existeix
Vicenç Ramoneda i Ullar, 29/03/2010 a les 14:41
Una persona digué el que tothom sap fa temps i es que espanya no es una nació, sinó un estat. Els espanyols posaren el crit al cel, ¿com que no som una nació? Ho som perquè volem i perquè ho diu la (ferms!) "constitución" (descansin!)

No ho entenc pas doncs si Catalunya, Euskadi i Galicia som nacions des de temps immemorials que passa? Els tres formem la nació espanyola? Unes nacions dins de les altres? Jo em pensava que una nació era una comunitat d'individus als quals uns vincles determinats, però diversificables, bàsicament culturals i d'estructura econòmica, amb una història comuna, donen una fesomia pròpia, diferenciada i diferenciadora i una voluntat d'organització i projecció autònoma que els porta a voler dotar-se d'institucions polítiques pròpies fins a constituir-se en estat, i que per ser-ho no necessitava pas de una/es altre/s nació/s, ans al contrari, oi? Aquí falla quelcom, aquí hi manca algú. Ai las! Ja està!. No serà que hi manca la nació castellana? Els números però no em quadren doncs n'hi ha massa nacions per formar-ne una dita la (ferms!) "nación española" (descansin!).

Si Catalunya, Euskadi, Galícia, i Castella som nacions com por ésser que tots en formem una d'altre? És un contrasentit, oi? No serà que només n'hi pot haver-n'hi una de nació que predomini per damunt de les altres? No serà que Castella fa servir el (ferms! ) "real decreto ley de nueva planta" (descansin! ) que encara no han abolit? No serà que Castella es constituí en estat fa segles, negant-nos la nostre nacionalitat, independència i llibertat, i ens prengué el nostre d'estat?

I els drets humans, que diu al respecte? Perquè segur que hi diu alguna cosa al respecta, oi? O es que als espanyols, o nació castellana, al ser la seva (ferms! ) "constitución" (descansin! ) intocable es pensen que no n'hi ha cap mes per damunt de ella? Les constitucions dels països capdavanters i democràtics es basen precisament en aquesta, la dels drets humans, la de ells també o encara no?

Em penso que als espanyols o castellans, com ells vulguin dir-se'n, van cap endavant però es donaren mitja volta ja fa segles i avancen si però en direcció oposada a lo que ho fem la resta de nacions accidentals democràtiques, o voldríem fer i no ens deixen que és pitjor, i que és el reconèixer les nacions i la seva llibertat i anar en contra dels països colonitzadors i dictatorials.

¿Pot ésser que siguem tant afortunats que encara no ens hàgim adonat que hem de ésser espanyols o bé francesos tant si volem com si no i que tenim que retre'ls-hi homenatge i acatament la resta dels nostres dies?. No ho crec pas doncs d'això se'n diu servitud i tenim el deure i el dret a no retre'ls-hi a cap dels dos ni a ningú.

A la Declaració Universal de Drets Humans l'Article 4 diu:

Ningú no serà sotmès a esclavitud o servitud: L'esclavitud i el tràfic d'esclaus són prohibits en totes llurs formes.

- No es una servitud el estar formant part de dos estats i el tenir un rei Borbó i un president de la República per la força de les armes? -


La declaració dels drets humans l'Article 15 diu:

1. Tota persona té dret a una nacionalitat.
2. Ningú no serà privat arbitràriament de la seva nacionalitat, ni del dret de canviar de nacionalitat.

- Els catalans sembla ésser que no tenim pas cap dret a tenir la nostra de nacionalitat, la catalana, doncs en tenim dues i per la força la espanyola i la francesa. -


Mireu, Catalunya és una nació per història, perquè ho volgueren els nostres avantpassats i perquè tenim la voluntat de continuar essent-t'ho encara que la (ferms! ) "constitución española" (descansin! ) i el "documento nacional"? (mes aviat estatal) no ens ho reconegui.

A veure quants anys més haurem d'esperar perquè algú ens reconegui com el que em sigut, som i volem continuar essent i que és ésser, senzillament catalans i prou. Que no és pas tant dolent, oi?

Doncs apa! adéu-siau i passiu bé!.
+0
-0
si
anton, 29/03/2010 a les 12:49
Si, l'unica nacio es l'espanyola a Espanya, i a Catalunya l'unica nació es la Catalana, CATALUNYA NOU ESTAT DINS L'UNIO EUROPEA

FEU EL VOSTRE COMENTARI



Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Bloc de fotos


- Som a Internet des del maig de 1996
- SCG Aquitània SL
- Empresa adherida a l'Internet Quality Agence
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: