Pluja de targetes censals «falses»: és possible una tupinada?

Durant els darrers dies, diversos ciutadans han denunciat, a través de les xarxes, una pluja de targetes censals que han qualificat com a "falses". Documents que han arribat a nom de persones que no vivien al lloc on, suposadament, estaven empadronats. Una situació repetida, segons han criticat diversos usuaris, que fins i tot Anonymous Catalunya ha investigat, afirmant que que la majoria de targetes censals sospitoses corresponen a persones de fora Catalunya, nascudes entre 1926 i 1927, i amb un DNI que comença per 17. Aquestes rondarien, actualment, els 90 anys.

Arriben targetes censals a casa de gent que no hi ha viscut mai. Són noms castellans, de nascuts el 1926 i 27, el DNI comença per 17. Aquesta podria ser una via de FRAU ELECTORAL.
Coneixeu algun altre cas? És IMPORTANT. #frauelectoralpic.twitter.com/uhWWTzORvv

— Аnonymous Catalonia (@anoncatalonia) 10 de desembre de 2017

La situació ja ha arribat als Mossos d'Esquadra, segons ha confirmat NacióDigital. Davant d'aquest fet, la policia catalana està alerta, tot i que han recordat que és responsabilitat de la Junta Electoral Central la correcta regulació. En aquest punt, han informat que, de moment, el cos policial no ha rebut denúncies al respecte, malgrat que si es confirma "usurpació d'identitat", la causa podria transcórrer per la via penal.

En qualsevol cas, la voràgine d'aquests comicis obliga a fer-se la pregunta sobre si, aquest fet, podria arribar a derivar en una possible tupinada el proper 21 de desembre, i fins a quin punt es podria parlar de frau electoral. Segons experts consultats per aquest diari, la tupinada no és una possibilitat real, malgrat que sí que es podria parlar de frau en algun cas.

"El cens està tancat des de l'1 d'agost, i la Junta Electoral té tancat el padró actualitzat pels municipis", ha explicat Joan Botella, catedràtic de ciència política de la Universitat Autònoma de Barcelona. Des del seu punt de vista, "és literalment impossible afegir cap persona al cens", ja que les notificacions d'aquest s'envien directament des de l'Oficina del Cens Electoral i és "inviable" fer cap tipus de manipulació. El llistat censal, ha més, ha afegit el també politòleg i col·laborador de NacióDigital Marc Sanjaume, és "públic", igual que el recompte i els resultats, que al seu torn estan supervisats per tota una sèrie d'apoderats.

Una de les opcions, doncs, seria que hi hagués "algun error en el padró dels ajuntaments", ha destacat Botella, tot i que en cap cas seria possible, ara per ara, "afegir ningú al cens". Per altra banda, també es podria valorar la possibilitat que constés gent que ha traspassat i que la seva família no l'hagués donat de baixa al padró. En aquests casos, i si algú aconseguís apoderar-se del DNI d'aquestes persones, es podria arribar a votar, tot i que concorrent en el delicte de suplantació d'identitat. A més, ha afegit, això suma la dificultat d'aconseguir enganyar les persones de la mesa, que pertanyen a la mateixa secció censal i moltes vegades són veïns, així com el filtre dels apoderats.

Sobre les targetes censals: avisin als seus ajuntaments perquè comprovin el cens, denunciïn, però sobretot passin la informació als interventors el dia de la votació. Si aparegués algú amb aquest DNI a votar, llavors sí que estaríem davant d'un escàndol

— Аnonymous Catalonia (@anoncatalonia) 12 de desembre de 2017

Dubtes "raonables" de frau

L'escenari que acompanya aquesta campanya provoca, segons Sanjaume, que hi hagi dubtes "raonables" sobre un possible frau electoral, ja que es tracta d'uns comicis amb un candidat a l'exili (Carles Puigdemont) i un altre a la presó (Oriol Junqueras). En aquest punt, considera que "és totalment legítim dubtar", però assegura que no hi ha indicis per pensar en una tupinada, ja que el recompte oficial és en base a un cens que està als ajuntaments i que està tancat des del passat agost. Per tant, ha dit, si algú té dubtes o rep targetes censals que no corresponen a les persones que viuen en el seu habitatge, el que hauria de fer és consultar el cens públic disponible al seu ajuntament, i comprovar quin és el padró que consta a casa seva.

Pel que fa a Indra, l'empresa a qui el govern espanyol ha adjudicat a dit la gestió informàtica del procés electoral, Sanjaume considera que és necessària "alguna tecnologia per passar les dades". I malgrat que es pot estar més a favor o en contra d'haver adjudicat el recompte a aquesta empresa sense un concurs públic, si Indra manipulés, "la bola duraria poc", ja que l'acta és pública i els resultats haurien de quadrar.

El fantasma de la tupinada

En qualsevol cas, segons coincideixen les dues fonts consultades, el fantasma de la tupinada és, en aquests comicis, un element irreal. "Durant quaranta anys d'experiència electoral al país, no hi ha hagut pràcticament cap cas de tupinada", ha afirmat Botella. Sobre això, Sanjaume ha recordat el cas Formentera en què, el 1999, el PP balear suposadament va utilitzar fons públics per captar vots de població immigrant argentina, per tal d'aconseguir l'escó que li donaria la majoria absoluta. En aquest cas, però, es va tractar d'una situació de vots gairebé comptats en una circumscripció concreta que, segons diuen, no es pot comparar amb l'actual situació de comicis catalans.