21
de novembre
del
2017
Actualitzat
el
22
de novembre
a les
12:05h
En un dia de mobilitzacions contra la suspensió de l'autonomia, el Col·legi d'Advocats de Barcelona (ICAB) ha estat aquest dimarts un clam per la llibertat dels presos polítics. La periodista Sílvia Cóppulo ha presentat l'acte "Cop a l'estat de dret", convocat per Òmnium Cultural i l'Assemblea Nacional Catalana per reclamar la llibertat dels presos.
En la convocatòria hi han participat les entitats de juristes Col·lectiu Praga i Drets, que han impulsat un manifest que exigeix la llibertat dels presos i que ja han signat 1.140 professionals del dret. Hi han intervingut els juristes Abel Pié (degà dels advocats de Manresa), Joan Queralt, Fabio Marcelli, Mercè Barceló i Sergi Blázquez, i Agustí Alcoberro, vicepresident de l'ANC, i el portaveu d'Òmnium Marcel Mauri.
La presència de parents de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez ha generat un moment emotiu i que els assistents cridessin dempeus "llibertat presos politics!". A molts dels presents, trobar-se a l'ICAB per defensar llibertats bàsiques els ha dut records potser menys llunyans del que pensaven.
En la seva intervenció, el professor de la UB Joan Queralt ha recordat la celebració del Congrés Jurídic Català del 1970, que es va reunir en ple franquisme per defensar una justícia democràtica. Entre el públic d'aquell encontre hi havia, ha explicat Queralt, dos inspectors de la brigada político-social. Queralt ha exclamat que "pensava que després de tants anys estaríem ara parlant d'altres coses".
Queralt ha assegurat que a l'Espanya del 2017, "la llei s'utilitza per esmicolar el dret". Ha incidit en la manca de rigor jurídic de l'argumentació de l'estat espanyol contra els dirigents sobiranistes. Ha negat l'existència de rebel·lió o sedició: "Rebel·lió és Tejero, Franco i Primo de Rivera", ha afirmat.
L'italià Fabio Marcelli ha vinculat la judicialització de la política que es produeix a Espanya a la crisi de la democràcia que es viu a Europa, amb un ascens alarmant de l'extrema dreta. "Assistim a Catalunya a una violació de drets fonamentals protegits per la Convenció europea de drets humans", ha afirmat. Ha reclamat l'alliberament dels presos polítics, "un concepte que mai pensàvem que hauríem de tornar a emprar a Europa".
Sergi Blázquez, portaveu de l'associació Drets, ha dibuixat l'escenari que ha suposat l'aplicació de l'article 155, amb unes eleccions convocades per l'executiu espanyol i un Govern que ha estat elegit a les urnes que es troba ara a la presó o a l'exili. "Una situació que no té precedents a Europa", ha dit Blázquez.
1.040 juristes per la llibertat
Abel Pié i Mercè Barceló han escenificat el suport de les entitats Drets i Col·lectiu Praga a la vindicació per la llibertat dels empresonats. Barceló ha llegit el manifest signat ja per 1.040 juristes que reclama la llibertat dels Jordis i els membres del Govern. El manifest afirma que l'Audiència Nacional no és l'òrgan competent per jutjar els processats i nega que hagin comès els delictes de rebel·lió i sedició, el que suposa una esmena a la totalitat als arguments jurídics esgrimits per la Fiscalia General de l'Estat.
Marcel Mauri, per Òmnium, i Agustí Alcoberro, de l'ANC, han fet la cloenda de l'acte, agraint el suport del món del dret per assolir la llibertat dels presos. Mauri ha assegurat que no renunciaran a aconseguir que els empresonats tornin a casa ni tampoc a fer realitat les seves idees. Alcoberro, historiador, que va ser pres durant la dictadura, ha recordat que cap estat autoritari reconeix que té presos polítics: "El franquisme mai va admetre l'existència de presos polítics".
L'unionisme, enfurismat
L'acte ha desfermat la ira de grups unionistes. Societat Civil Catalana, Advocats Catalans per la Constitució i Llibertats han mostrat el seu rebuig pel fet que la junta de l'ICAB hagi cedit el seu espai a un acte d'entitats sobiranistes. La junta del col·legi, que encapçala la degana Maria Eugènia Gay, ha explicat avui que és habitual el lloguer dels espais de l'entitat a organitzacions polítiques de tot ordre.
En la convocatòria hi han participat les entitats de juristes Col·lectiu Praga i Drets, que han impulsat un manifest que exigeix la llibertat dels presos i que ja han signat 1.140 professionals del dret. Hi han intervingut els juristes Abel Pié (degà dels advocats de Manresa), Joan Queralt, Fabio Marcelli, Mercè Barceló i Sergi Blázquez, i Agustí Alcoberro, vicepresident de l'ANC, i el portaveu d'Òmnium Marcel Mauri.
La presència de parents de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez ha generat un moment emotiu i que els assistents cridessin dempeus "llibertat presos politics!". A molts dels presents, trobar-se a l'ICAB per defensar llibertats bàsiques els ha dut records potser menys llunyans del que pensaven.
En la seva intervenció, el professor de la UB Joan Queralt ha recordat la celebració del Congrés Jurídic Català del 1970, que es va reunir en ple franquisme per defensar una justícia democràtica. Entre el públic d'aquell encontre hi havia, ha explicat Queralt, dos inspectors de la brigada político-social. Queralt ha exclamat que "pensava que després de tants anys estaríem ara parlant d'altres coses".
Queralt ha assegurat que a l'Espanya del 2017, "la llei s'utilitza per esmicolar el dret". Ha incidit en la manca de rigor jurídic de l'argumentació de l'estat espanyol contra els dirigents sobiranistes. Ha negat l'existència de rebel·lió o sedició: "Rebel·lió és Tejero, Franco i Primo de Rivera", ha afirmat.
L'italià Fabio Marcelli ha vinculat la judicialització de la política que es produeix a Espanya a la crisi de la democràcia que es viu a Europa, amb un ascens alarmant de l'extrema dreta. "Assistim a Catalunya a una violació de drets fonamentals protegits per la Convenció europea de drets humans", ha afirmat. Ha reclamat l'alliberament dels presos polítics, "un concepte que mai pensàvem que hauríem de tornar a emprar a Europa".
Sergi Blázquez, portaveu de l'associació Drets, ha dibuixat l'escenari que ha suposat l'aplicació de l'article 155, amb unes eleccions convocades per l'executiu espanyol i un Govern que ha estat elegit a les urnes que es troba ara a la presó o a l'exili. "Una situació que no té precedents a Europa", ha dit Blázquez.
1.040 juristes per la llibertat
Abel Pié i Mercè Barceló han escenificat el suport de les entitats Drets i Col·lectiu Praga a la vindicació per la llibertat dels empresonats. Barceló ha llegit el manifest signat ja per 1.040 juristes que reclama la llibertat dels Jordis i els membres del Govern. El manifest afirma que l'Audiència Nacional no és l'òrgan competent per jutjar els processats i nega que hagin comès els delictes de rebel·lió i sedició, el que suposa una esmena a la totalitat als arguments jurídics esgrimits per la Fiscalia General de l'Estat.
Marcel Mauri, per Òmnium, i Agustí Alcoberro, de l'ANC, han fet la cloenda de l'acte, agraint el suport del món del dret per assolir la llibertat dels presos. Mauri ha assegurat que no renunciaran a aconseguir que els empresonats tornin a casa ni tampoc a fer realitat les seves idees. Alcoberro, historiador, que va ser pres durant la dictadura, ha recordat que cap estat autoritari reconeix que té presos polítics: "El franquisme mai va admetre l'existència de presos polítics".
L'unionisme, enfurismat
L'acte ha desfermat la ira de grups unionistes. Societat Civil Catalana, Advocats Catalans per la Constitució i Llibertats han mostrat el seu rebuig pel fet que la junta de l'ICAB hagi cedit el seu espai a un acte d'entitats sobiranistes. La junta del col·legi, que encapçala la degana Maria Eugènia Gay, ha explicat avui que és habitual el lloguer dels espais de l'entitat a organitzacions polítiques de tot ordre.