Sobre el que passarà a Brussel·les i el seu impacte polític n'ha escrit aquesta informacióOriol March. Fa un mes que Sànchez i Cuixart són a la presó i ahir hi va haver concentracions de record. De la de Barcelona en va fer aquesta crònica Jordi Bes. I a l'acte de record organitzat pels ex de la Crida va llegir aquest emotiu text Eva Piquer.
Llistes i societat civil. Tots els partits tenen a punt les seves llistes (avui acaba el termini per presentar-les) llevat del PDECat, que es presenta com a Junts per Catalunya i amb Carles Puigdemont al capdavant. El president, que ahir les ultimava en paral·lel a preparar la compareixença judicial, les vol amb molts independents i ja ha lligat la incorporació de Jordi Sànchez, que està empresonat i és el president de l'ANC. Ahir mateix ho va deixar. L'ANC va acordar demanar una llista unitària però no ha estat possible. Alguns dels seus dirigents, començant per Sànchez, seran ara candidats. Consideren que el procés es reforça fent costat al president. Oriol March us ho explica en aquesta informació. L'altra gran entitat sobiranista, Òmnium, demana un full de ruta clar i determinació però no s'implica en el debat dels partits sobre com presentar-se. I Jordi Cuixart, que comparteix presó -Soto del Real- amb Sànchez, no va a cap llista. Són dues formes diferents de comprometre's i encarar el debat. Qui tampoc serà a la llista del president és Marina Geli, que va ser consellera de Salut amb el PSC. Li ho han ofert però ho ha rebutjat. En aquest article a NacióDigital, Geli, articulista habitual, valora el moment polític i també parla de llistes.
Sí que han tancat les llistes ERC, la CUP i els "comuns". En el cas dels republicans amb les incorporacions de darrera hora de la corredora de curses de muntanya Núria Picas i de l'impulsor de la plataforma "Casa nostra, casa vostra" Ruben Wagensberg. Oriol Junqueras i Marta Rovira, que ahir va ser a Estremera, han tancat una candidatura molt àmplia ideològicament. A la CUP el 66% dels militants (una xifra molt discreta de suport) van avalar la candidatura que encapçala Carles Riera. I els "comuns" han buscat noms atractius per tancar: el periodista Jaume Barberà, articulista d'aquest diari, el catedràtic Vicenç Navarro i l'alcaldessa de Barcelona Ada Colau. Us ho va avançar Sara González en aquesta informació.
El PP, vist per sentència. El cas Gürtel, que jutja el finançament irregular del PP i els sobresous en negre que cobraven els seus dirigents gràcies a personatges com l'extresorer Luis Bárcenas, queda avui vist per sentència a l'Audiència Nacional. Hauran estat 125 jornades de judici on fins i tot hi va declarar Mariano Rajoy, que apareix com a receptor de sobres de diner negre a les anotacions. Acabarà amb l'al·legat final del principal acusat, Francisco Correa. Ahir l'advocat del PP va intentar desvincular el partit a les comissions que puguin haver cobrat alguns dels seus alcaldes de constructors. Un judici a una època, a una forma de fer política i de la que, per ara, els conservadors semblen sortir-ne força indemnes.
Setmana de parèntesi. Els propers dies no rebreu El Despertador al vostre correu. Estem aprofitant aquesta treva tan mínima que ens dona l'actualitat després d'un octubre trepidant i a les portes d'un desembre que vindrà carregat per descansar una mica. La setmana que ve em toca a mi desconnectar. Ens retrobem amb l'actualitat i les seccions habituals el dilluns 27. Els companys de la redacció us seguiran informant puntualment i comptareu amb les millors anàlisis i opinions.
Vist i llegit
Els funcionaris de la Generalitat estan mobilitzats contra el 155. Aquesta setmana s'han sovintejat les concentracions i les empaperades a les conselleries, i la Intersindical-CSC i l'ANC organitzen assemblees als departaments. A La VanguardiaCarles Porta escrivia ahir Funcionaris i el 155 i es preguntava què passaria si exigissin la mateixa protecció i cobertura a la que sindicats com CCOO i UGT apel·laven amb el referèndum de l'1-O i després un tribunal declarés il·legal la suspensió de l'autonomia que ara els toca aplicar.
El passadís
Un sector d'ICV no està del tot content amb la forma de fer d'Ada Colau i els seus afins. I tampoc amb el trencament del pacte amb el PSC a Barcelona. Ahir Joan Coscubiela, que Miquel Iceta hauria volgut a les seves llistes, recomanava un article de l'historiador Andreu Mayayo a la revista Treball, l'òrgan d'ICV que es titulava "Quo vadis, Comuns?" Mayayo criticava la gènesi de Catalunya en Comú, l'arraconament orgànic d'ICV i la gestió de la consulta a la militància a Barcelona. Com els socialistes, hi veia una cessió a l'independentisme. Si Xavier Domènech no fa un bon resultat el 21-D les discrepàncies afloraran. I no es qüestionarà el cap de llista.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1974 se celebrava al monestir de Montserrat l'assemblea fundacional de Convergència Democràtica de Catalunya. Ja des del primer moment el banquer Jordi Pujol i Soley apareixia com a líder d'un partit que bevia de la socialdemocràcia i l'humanisme cristià i amb un fort accent nacionalista. CDC es va presentar a les primeres eleccions al Congrés amb l'esquerra moderada com a Pacte Democràtic. Els èxits arriben als 80. Després de pactar amb Unió, Pujol governa durant 23 anys la Generalitat i CDC és el gran partit nacionalista. La confessió de Pujol, que va exercir-hi un hiperlideratge, d'un dels casos de corrupció de la família (declarats l'estiu de 2014) sumats a la pèrdua de suport electoral van fer que la direcció desisteixi de celebrar-ne el 40 aniversari i es refundés com a PDECat. El partit està en fase de liquidació i va concórrer per primer i últim cop el 26-J de 2016 a unes eleccions. El moment polític ha fet que el PDECat tampoc s'hi presenti ara i Carles Puigdemont ho faci amb la marca Junts per Catalunya. Convergència sí que va celebrar els 25 anys (aquest vídeo repassa la trajectòria) poc abans d'ungir Artur Mas com a successor de Pujol.
L'aniversari
Un 17 de novembre de 1925 naixia als Estats Units l'actor Rock Hudson, un dels galants de la dècada dels 50 i 60 al cinema. Va morir a Los Angeles el 1985 víctima de la sida. Va ser el primer personatge popular que contreia aquesta malaltia, que va fer estralls a la dècada dels 90 i principis d'aquest segle. TVE va emetre un documental sobre la seva figura.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi