Quico Sallés | Actualitzat el 14/03/2010 a les 13:11h

Sánchez Camacho aposta per un bipartit «a la basca»

La líder popular afirma: "'Ara veig una gran impossibilitat per arribar a un acord amb CiU, que dóna suport a les consultes independentistes".




"Hi ha una gran impossibilitat per arribar a acords postelectorals amb CiU; un partit que no ha demanat perdó al PPC ni als seus votants per anar al notari i que dóna suport a les consultes independentistes". Aquest és l'argument de la presidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, per defensar un pacte amb el PSC. Així de contundent s'ha mostrat en una entrevista a l'Agència Catalana de Notícies. La líder dels populars catalans ha afirmat que el seu partit aspira a tenir capacitat de decisió en la governabilitat de Catalunya i que "no es pot aguantar un tercer tripartit o un govern clarament independentista de CiU".

A què es refereix quan manifesta que és l''hora de la dignitat' del PP català?

És el moment en què assolim la part de maduresa que ens correspon a tots. Si Catalunya ha pogut estar governada durant 23 anys per CiU i després per PSC, ERC i ICV-EUiA, també els més de 300.000 votants del PP tenen molt a dir en les decisions del Govern. Ha arribat el moment que el PP estigui governant perquè hem demostrat que som un partit de govern. Al segle XXI i el 2010 la dignitat és que ens mereixem decidir la governabilitat de Catalunya.

CiU no anirà al notari per deixar clar que no pactarà amb el PPC. Com ho interpreten?

Les actituds d'anar al notari o del Pacte del Tinell són antidemocràtiques, però aquests episodis han passat i formen part de la història. Mas i CiU no han demanat disculpes per haver anat al notari als més de 300.000 votants catalans i això està en la seva memòria. CiU fa la campanya del doble llenguatge amb propostes constructives i propostes independentistes. No puc ara per ara plantejar-me una possibilitat d'acord amb un partit polític que dóna suport a les consultes i els seus representants parlen de ruptura amb Espanya i un partit que ningú m'assegura que tingui una idea clara de quina és la relació de Catalunya amb Espanya. La defensa d'una Catalunya constitucional amb la millor relació de convivència amb la resta d'Espanya és clarament un eix de la meva campanya. Aquest projecte no el veig amb Mas. Ara veig una gran impossibilitat per arribar a cap mena d'acord amb CiU.

Des de CiU es parla de la possibilitat que el PP, des de l'oposició, doni suport a la política econòmica d'un eventual govern de CiU. Hi estan disposats?

S'ha acabat el moment que el PP doni suports que no ens donin la dignitat que mereixen els nostres votants. El nostre vot i els nostres votants valen igual que qualsevol altre i tots els altres han governat. Catalunya no pot aguantar un tercer tripartit o un govern clarament independentista de CiU. El PP és l'únic que aporta l'element de centralitat.

Per tant, el PPC o estarà al Govern o estarà a l'oposició, no hi ha mitges tintes.

Els vots del PP valen el mateix que qualsevol altre partit i s'ha acabat el moment que això no ha estat així. El PP està en una etapa que hem de contribuir a Catalunya d'una forma decisiva.

Veu possible en una situació de crisi que hi hagi un pacte a la basca a Catalunya entre socialistes i populars.

A Catalunya les coses són diferents, però això no treu que el PP estigui en disposició de parlar amb tothom. El dia després de les eleccions parlarem amb tothom i aquesta és la nostra responsabilitat. Si hem demostrat que podem arribar a acords amb un altre lloc, també podem fer-ho a Catalunya.
L'important és tenir la responsabilitat de saber que la situació no pot continuar així i no hi pot haver un tercer tripartit ni un govern independentista ni rupturista amb Espanya. Els socialistes han dit que no volen arribar a cap acord. També ho deia Patxi López i després va canviar d'opinió. No és el moment de parlar d'acords amb el PSC ni amb CiU.

És vigent un pacte a la basca a Catalunya tal com va proposar fa uns mesos Mariano Rajoy en la clausura de la convenció del PP que es va celebrar a Barcelona el passat novembre? És la principal aposta de Rajoy, també la de Sánchez-Camacho?

Sí, sens dubte. Aquesta és una proposta que forma part del meu itinerari de treball. Des de que vaig assolir la presidència del PP català el primer que vaig fer va ser posar-me a disposició de parlar amb totes les forces polítiques. En un moment difícil com aquest, la responsabilitat de tots els partits seria que l'endemà els que tinguin capacitat de govern en parlem. Però una cosa és parlar i l'altre és assumir pactes perquè es diferent. És una possibilitat que està sobre la taula, però no entenc perquè es van posar molts nerviosos però ells sabran perquè en política s'ha de valorar més la serenitat i no posar-se nerviosos.

La relació amb el PSC és millor que amb CiU?

És exactament igual. És una relació de respecte institucional i parlamentari i de diàleg al Parlament. No tenim cap tipus de ponts ni amb CiU ni amb PSC que vagin més enllà d'aquestes relacions institucionals i d'àmbit parlamentari.

Fa més difícil l'acord que Montilla definís el PPC com a 'enemic' de Catalunya?

Li tinc tant respecte a les institucions que aquestes declaracions són impròpies d'un president i no les vaig ni qualificar. Cadascú es qualifica per les seves paraules i els seus fets. Tinc respecte i demanaria que tothom el tingués.

Què opina sobre les noves candidatures que van apareixent?

En moments de greu crisi els catalans necessiten partits polítics forts i sòlids. No es necessiten ni aventures sobiranistes ni populistes. Catalunya no està per aventures independentistes, que és el que a vegades CiU intenta fer, encara que ho vulgui encobrir. Es necessiten propostes de centralitat i moderació.

Si vol, l'actual president del grup parlamentari del PPC, Daniel Sirera, serà a les llistes electorals?

Les llistes les decideix la presidenta del PPC i es faran amb els membres del Comitè Executiu i tenint la voluntat que tothom que creu en el projecte i que hi treballa estigui participant en les llistes. Faré unes llistes tenint en compte l'experiència i la feina de molt temps de molta gent i aportant renovació i il·lusió amb un nou compromís. El PP ha de ser un partit de Govern i vull portar el millor equip que estarà format per persones amb experiència i altres que venen a portar renovació i un compromís i una revitalització del projecte. Encara no he decidit la llista.

Seria un resultat acceptable mantenir els 14 diputats o un fracàs?

L'objectiu és ser decisius i la meva prioritat és estar aquí. Evidentment, el meu objectiu és consolidar i seguir la tendència a l'alça, però el prioritari és ser decisiu al pròxim Govern.

COMENTARIS

+0
-0
CIU i PP, la mateixa merda és
CiU Bastarda, 14/03/2010 a les 18:02
El diari espanyol de Barcelona només publicat en espanyol ha de passar gana. Fora totes les subvencions al diari La vanguardia! Comte GodÓ a tu no t´afussellarà Hitler!
+0
-0
El PP governarà amb CIU com ja van fer durant 1 dècada
A-M-C, 14/03/2010 a les 15:28
Cada dia em fan més fastig els polítics com aquests del PP que volen enganyar-nos a base de propaganda i escombraries periodístiques. Arnau
+0
-0
I és que la independència, a banda que és infinitament més senzilla que el grotesc Estatut d'Autonomia que tenim
Vicenç Ramoneda, 14/03/2010 a les 14:06
"I és que la independència, a banda que és infinitament més senzilla que el grotesc Estatut d'Autonomia que tenim, no ha de passar per l'adreçador involucionista espanyol. Per a ser independents només necessitem 68 diputats dels 135 que té el Parlament de Catalunya. Només 68. Això significa que ara mateix, si volguéssim, ja podríem ser un Estat independent, atès que CiU i Esquerra en sumen 69. Només falta, per tant, que aquests partits llencin a la paperera aquell text que parla de la sobirania l'any 3000 i que en les properes eleccions imitin Reagrupament i es presentin amb un programa que inclogui la immediata declaració d'independència. A partir d'aquí, l'únic que hauran de fer tots tres serà proclamar-la unilateralment. Així de fàcil. I així de difícil per a qui en parla molt però no la vol."

És esplèndida la tasca que està portant a terme el Cercle Català de Negocis (CCN) arreu de Catalunya per despertar-nos i fer que prenguem consciència de la magnitud de l'espoliació fiscal que patim per part d'Espanya. Tota persona que assisteixi a una de les seves sessions ja no es mostrarà mai més indolent amb aquest tema. Al contrari. La manera recreativa, gràfica, pedagògica i alhora impactant i demolidora amb què exposen la gravíssima situació que vivim obre els ulls a la gent i els fa veure el suïcidi econòmic que suposa per a Catalunya la seva subordinació a Espanya. De fet, el robatori és tan espectacular, tan immens i tremebund, que si no llevem àncores i ens convertim immediatament en un nou Estat de la Unió Europea aviat ja no hi serem a temps.

El CCN ho explica molt bé quan diu que l'espoliació arriba a la xifra de 22.000 milions d'euros. Cosa que suposa 3.000 euros anuals per persona -12.000 euros anuals per a una família de quatre membres- o, dit d'una altra manera, un volum de 60 milions d'euros que deixen de reinvertir-se a Catalunya diàriament. Si nosaltres poguéssim gestionar els nostres propis recursos -i no hi ha cap altra manera de gestionar-los que tenint un Estat propi-, Catalunya no sols frenaria la vertiginosa caiguda lliure en què es troba sinó que podria abordar la realització dels equipaments, de les infraestructures i dels serveis socials que ara li manquen alhora que, com explica el CCN, "amb el PIB actual, superaria França, Alemanya, Finlàndia i Dinamarca i quedaria en setè lloc empatada amb Regne Unit i Bèlgica. Ara bé, la Catalunya Estat, sense l'espoliació fiscal, superaria també Suècia i probablement Àustria i ocuparia un sensacional quart lloc", alhora que "Barcelona podria competir amb els ports d'Ambers, Roterdam i Hamburg i convertir-se en la porta logística d'Àsia".

El CCN és una associació empresarial integrada per empresaris, directius, autònoms i professionals amb voluntat de ser un lobby que pressioni els partits polítics a declarar la independència des del Parlament i ens recorda que amb l'Estat propi Catalunya presidirà cíclicament, durant sis mesos, la Unió Europea i tindrà veu i vot a les Nacions Unides, al Banc Central Europeu i al consell de ministres de la Unió. Ells ho exposen així: "De la mateixa manera que països com Estats Units, Noruega, Finlàndia, Irlanda, Estònia, Txèquia i Eslovènia, entre d'altres, van esdevenir estats independents per motius bàsicament econòmics, ara ens toca als catalans de fer el mateix i esdevenir el 28è Estat de la Unió Europea".

I és que la independència, a banda que és infinitament més senzilla que el grotesc Estatut d'Autonomia que tenim, no ha de passar per l'adreçador involucionista espanyol. Per a ser independents només necessitem 68 diputats dels 135 que té el Parlament de Catalunya. Només 68. Això significa que ara mateix, si volguéssim, ja podríem ser un Estat independent, atès que CiU i Esquerra en sumen 69. Només falta, per tant, que aquests partits llencin a la paperera aquell text que parla de la sobirania l'any 3000 i que en les properes eleccions imitin a Reagrupament i es presentin amb un programa que inclogui la immediata declaració d'independència. A partir d'aquí, l'únic que hauran de fer tots tres serà proclamar-la unilateralment. Així de fàcil. I així de difícil per a qui en parla molt però no la vol.

Víctor Alexandre victoralexandre.cat

FEU EL VOSTRE COMENTARI



Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

educaweb.cat
Vés a: Furvus 2008: bellesa feréstega

Furvus 2008: bellesa feréstega

Vinyes Domènech és un dels cellers que mes han contribuït en l'èxit de prestigi i vendes dels últims anys dels vins de la DO Montsant



- Som a Internet des del maig de 1996
- SCG Aquitània SL
- Empresa adherida a l'Internet Quality Agence
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: