De la pèrdua de Flandes a l'exili de Puigdemont: Bèlgica-Espanya de la A a la Z

L'advocat Paul Bekaert, els catalans exiliats al llarg de la història o la força del nacionalisme flamenc són figures i episodis d'una realitat que ha deixat en evidència la feblesa democràtica de les institucions espanyoles

Meritxell Serret, Joaquim Forn, Clara Ponsatí, Carles Puigdemont, Meritxell Borràs, Toni Comín i Dolors Bassa durant la roda de premsa a Brussel·les
Meritxell Serret, Joaquim Forn, Clara Ponsatí, Carles Puigdemont, Meritxell Borràs, Toni Comín i Dolors Bassa durant la roda de premsa a Brussel·les | NacióDigital
06 de novembre del 2017
Actualitzat el 07 de novembre a les 16:29h
Bèlgica ha entrat de ple en el conflicte entre el règim espanyol i Catalunya. La política i la justícia belgues s'han convertit en un altre dels camps on es dirimeixen els drets dels catalans. El president Puigdemont i els quatre consellers que l'acompanyen a Brussel·les preparen la seva defensa de cara al 17 de novembre, quan hauran de comparèixer davant la Cambra del Consell que ha d'emetre decisió sobre la petició espanyola d'extradició. Mentrestant, brollen les veus des de l'Espanya profunda que critiquen la democràcia belga i gosen fer comparacions amb el règim espanyol.

Espanya i Bèlgica ja han viscut situacions de tensió diplomàtica en el passat, com quan diversos membres d'ETA s'hi van traslladar. Però el "mal" ve de més lluny, des de la guerra de Flandes, al segle XVI, quan va començar el declivi de l'imperi espanyol. D'altra banda, el petit regne ha estat lloc de refugi d'exiliats d'arreu, entre ells molts catalans. País fundador de la UE, és un dels estats que ha sabut mantenir-se malgrat les fortes crisis territorials que ha patit. El diàleg i les negociacions han estat la brúixola d'un país ple de contradiccions. Us oferim un diccionari per conèixer més la complexitat de les relacions entre Bèlgica i Espanya.

Arxivat a