Puigdemont i els quatre consellers a l'exili demanaran declarar des de Bèlgica

En declaracions a Associated Press, Paul Bekaer, advocat belga del president, assegura que el president està "combatiu" i segur de si mateix | El màxim dirigent català continua a Brussel·les des d'on va assenyalar que no tornaria a Catalunya si no se li garantia "un judici just" .contingutnaciodigital #columnanotigran .noticia h1 { font-size: 50px; line-height: 52px; }

01 de novembre del 2017
Actualitzat a les 20:50h
Carles Puigdemont a la sala de conferències del Press Club de Brussel·les
Carles Puigdemont a la sala de conferències del Press Club de Brussel·les | NacióDigital

Carles Puigdemont a la sala de conferències del Press Club de Brussel·les Foto: NacióDigital


El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, s'inclina per no anar a declarar davant l'Audiència Nacional espanyola demà dijous, i es manté ferm en la decisió  de seguir a Brussel·les. Segons el seu advocat a Bèlgica, Paul Beckaert, la prioritat és impedir l'extradició i no demanar asil polític. El lletrat ha proposat a les institucions judicials espanyoles que el president declari des de Bèlgica, segons ha assegurat en declaracions a Associated Press des de Tielt, una localitat propera a Gant, a la part flamenca del país. Segons Bekaert, amb qui Puigdemont no s’ha reunit avui però sí ho va fer dilluns, el president es troba "combatiu" i "segur de si mateix". Toni Comín, Meritxell Serret, Meritxell Borràs i Clara Ponsatí també podrien demanar declarar des de Bèlgica, segons fonts sobiranistes consultades.

Són dies de confusió a Barcelona i a Brussel·les, les dues ciutats en què es reparteix el Govern després del cessament forçat pel govern espanyol després de la proclamació de la República. Qualsevol moviment és escrutat al màxim, i cada gest importa. Si es fa cas de les últimes informacions i de les arribades a l'aeroport del Prat, dels set membres de l'executiu que van marxar del país aquest dilluns -Carles Puigdemont, Joaquim Forn, Meritxell Borràs, Dolors Bassa, Lluís Puig, Clara Ponsatí i Meritxell Serret- n'hi ha almenys tres que ja han tornat a Catalunya. Són Forn (Interior), Bassa (Treball) i Puig (Cultura), que van aterrar a última hora de la nit. Tanmateix, tots els dirigents s'enfronten a un dilema que hauran de resoldre en les properes hores: acudir a declarar davant l'Audiència Nacional espanyola arran de la querella per sedició i rebel·lió interposada pel fiscal general de l'Estat, o bé mantenir el pols. En el cas de Puigdemont, des de Brussel·les, que és on s'allotja.

Mesures cautelars?

Tots els membres de l'executiu -també Santi Vila, que va abandonar el seu càrrec com a conseller d'Empresa un dia abans de la declaració de la independència- estan citats dijous i divendres davant del tribunal espanyol, i existeix la possibilitat real que puguin ser empresonats en cas que es demanin mesures cautelars. El cas ha recaigut en la jutge Carmen Lamela, la mateixa que va enviar a Soto del Real els presidents de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, respectivament. Puigdemont es va reunir ahir amb els sis consellers que l'acompanyen a l'Hotel Chambord, segons fonts consultades, i després va agafar un taxi. El conductor va assenyalar que anaven cap a l'aeroport, però el president no duia equipatge.

En cas que Puigdemont no volgués anar a declarar, s'obriria el procediment per cursar una ordre de detenció que hauria de complir la policia belga

"No ha marxat", destaquen des de la delegació catalana, un terme que aquests dies és especialment difús. Puigdemont i els consellers han marxat sense els seus equip de confiança, majoritàriament cessats a través de l'article 155, però sí que estan permanentment en contacte amb els eurodiputats catalans -Ramon Tremosa, Josep Maria Terricabras i Jordi Solé- i els seus assistents. Al president se l'ha pogut veure aquesta tarda no només a la sortida de l'Hotel Chambord, sinó que també ha passejat discretament amb el seguiment d'alguna càmera per llocs cèntrics de la capital belga i també prop de la seu del partit flamenc, amb qui té una bona relació.

Al llarg de les properes hores, Puigdemont haurà de decidir si viatja cap a Madrid per declarar davant de l'Audiència Nacional espanyola. Existeix la possibilitat que no hi vagi, si es fa cas del seu discurs davant d'un centenar de periodistes d'ahir al matí. El president, va dir, només tornarà en cas que se li garanteixi un judici "just" i "independent", condicions que ara per ara -segons ell- no s'estarien complint. "Tot el que fem tindrà coherència", sosté un dirigent consultat per NacióDigital.

En conversa telefònica amb aquest diari, l'advocat català de Puigdemont, Jaume Alonso Cuevillas, va assegurar que l'última paraula sobre si el president ha d'anar a Madrid a explicar-se és "exclusivament d'ell". El malestar en la defensa del Govern pels terminis fixats per la justícia espanyola és notori, perquè es donen tan sols tres dies per reunir una fiança de 6,2 milions d'euros. Si no s'abonen, poden començar a arribar embargaments. "Entre tots els querellats sumem 500 anys de presó demanats", va indicar Puigdemont en la roda de premsa. "Ens tracten com terroristes", va dir Forn.

Situació judicial: què pot passar?

Un dels possibles escenaris és que Puigdemont no comparegui. Si el president i els consellers decideixen no fer cas a la citació, la jutgessa emetrà una ordre europea de detenció i lliurament. El fiscal ho hauria de sol·licitar al jutge, que ho hauria d'acordar per auto motivat. Abans, el jutge podria demanar autorització a Brussel·les per prendre declaració als querellats a través d'una sol·licitud d'auxili judicial. Perquè l'autoritat belga executi l'ordre, els delictes de què s'acusa els dirigents catalans han d'estar penats també a Bèlgica. 

Una possibilitat, malgrat que Puigdemont la va negar a la roda de premsa de dissabte al migdia, és que els dirigents catalans demanin asil polític a Bèlgica. Bèlgica hauria d'estudiar la petició. Si consideren que no hi ha fonament suficient per acceptar-lo, el poden desestimar en un termini màxim de cinc dies. Si, d'altra banda, Bèlgica accepta la petició, l'estat espanyol podria argumentar que pel sol fet de ser estat membre de la Unió europea compleix un seguit de requisits que no fan necessari aquest tipus de protecció als seus ciutadans. Si, tot i així, Bèlgica segueix concedint asil al govern legítim català, Espanya podria recórrer a la justícia europea.

Lluita contra l'extradició

L'advocat contractat per Puigdemont a Bèlgica, Paul Beckaert, va assegurar ahir al vespre a la televisió flamenca VRT que lluitaran contra qualsevol petició d'extradició a Espanya. "Hem decidit no fer una petició d'asil, però lluitar contra qualsevol extradició als tribunals", ha assegurat Bekaert, que ha dit que els processos són "completament separats" i que el que està fent Puigdemont és "perfectament legal". "Es pot lluitar contra l'extradició sense fer la petició d'asil", ha dit l'advocat especialista en drets humans en una entrevista al programa The World Today de la cadena flamenca. "L'asil està completament al marge de l'extradició, hem decidit no presentar una petició d'asil però lluitar contra qualsevol extradició als tribunals", ha indicat.

L'advocat belga de Puigdemont assegura que s'ha decidit no presentar cap petició d'asil però que lluitaran contra qualsevol extradició als tribunals

Un dels arguments que fa servir Puigdemont és que, per garantir la seva "llibertat" i "seguretat", el millor que pot fer és seguir a Brussel·les. El president assegura que està en contacte permanent amb els consellers que s'han quedat a Barcelona -entre els quals el vicepresident Oriol Junqueras- i que se segueix fent "feina". El president, per cert, deia ahir que no havia rebut cap citació de l'Audiència Nacional espanyola. Si no acudeix a declarar, es procediria a cursar una ordre de detenció per part de la policia belga. Una situació pràcticament inèdita en la història de Catalunya.
 
Clara Ponsatí i Carles Puigdemont, durant la roda de premsa a Brussel·les Foto: NacióDigital