01
de novembre
del
2017
Actualitzat
el
02
de novembre
a les
11:56h
Escoltes telefòniques, control de les actuacions i seguiment de membres del Govern. El sumari del cas Santi Vidal, que instrueix el jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, revela com el que va començar a ser una investigació sobre si l'executiu català havia obtingut les dades fiscals dels catalans "de forma il·legal" es va transformar en una causa general contra l'organització del referèndum.
El punt d'inflexió és el mes de juliol. A partir de la intervenció dels telèfons de l'exsenador d'ERC Santi Vidal; el secretari d'Hisenda del Govern, Lluís Salvadó; i l'exmagistrat del Tribunal Constitucional, Carles Viver Pi-Sunyer, s'amplia la xarxa de telèfons punxats que acaba desembocant en 14 detinguts el passat 20 de setembre.
El sumari, al qual ha tingut accés NacióDigital, inclou fotografies de, per exemple, Lluís Salvadó i Josuè Sallent, director d'estratègia i innovació del CTTI i descripcions completament subjectives dels seus moviments. "Lluís Salvadó, a la sortida de la feina, observant fixament els vehicles estacionats a les rodalies", diu un dels peus de foto que acompanyen una seqüència descriptiva dels moviments de Savadó. "Demostra el nivell de sensibilitat de l'objectiu i el seu entorn", afegeix.
En un dels seguiments a Sallent, es recull que "gira bruscament el seu cap cap al camí que va recorrent fixant-se en les persones que caminen darrere seu". Aquestes descripcions són utilitzades pels agents de la Guàrdia Civil per arribar a la conclusió que és "necessari i absolutament proporcional" obtenir una autorització judicial per col·locar un localitzador per satèl·lit als vehicles dels dos investigats. Per fer-ho, a més, demanen poder obtenir una còpia de les claus dels cotxes. El jutge, però, no ho autoritza.
De fet, és gràcies a aquests seguiments i a les escoltes telefòniques que els agents de la Guàrdia Civil van lligant caps per intentar desmantellar l'organització del referèndum. Arriben així al requisament de material sobre l'1-O a impremtes, com ara cartelleria i les paperetes de la nau de Bigues i Riells el mateix 20 de setembre, quan es produeixen les detencions del nucli dels preparatius de l'1-O. D'urnes, però, no en van trobar ni una.
Que aquesta causa s'ha acabat convertint en una mena de calaix de sastre contra l'1-O ho demostra el fet que dins del sumari també s'inclou la mobilització davant de la conselleria d'Economia per la qual els presidents de l'ANC i d'Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, estan a presó acusats per un delicte de sedició. També consta al sumari els diferents plans que tenia el Govern sobre la taula per seguir afrontar l'escenari polític després de l'1-O.
A judici dels advocats del Govern en aquesta causa, hi ha prou elements que "probablement" suposaran la "nul·litat de tot l'expedient judicial". El motiu és que es confirma, asseguren, que es tracta d'una "causa general" contra l'independentisme perquè s'investiga de forma "indiscriminada de qualsevol activitat duta a terme" per les persones involucrades en la causa en comptes de centrar-se en fets concrets.
El punt d'inflexió és el mes de juliol. A partir de la intervenció dels telèfons de l'exsenador d'ERC Santi Vidal; el secretari d'Hisenda del Govern, Lluís Salvadó; i l'exmagistrat del Tribunal Constitucional, Carles Viver Pi-Sunyer, s'amplia la xarxa de telèfons punxats que acaba desembocant en 14 detinguts el passat 20 de setembre.
El sumari, al qual ha tingut accés NacióDigital, inclou fotografies de, per exemple, Lluís Salvadó i Josuè Sallent, director d'estratègia i innovació del CTTI i descripcions completament subjectives dels seus moviments. "Lluís Salvadó, a la sortida de la feina, observant fixament els vehicles estacionats a les rodalies", diu un dels peus de foto que acompanyen una seqüència descriptiva dels moviments de Savadó. "Demostra el nivell de sensibilitat de l'objectiu i el seu entorn", afegeix.
Imatge de Lluís Salvadó inclosa al sumari
En un dels seguiments a Sallent, es recull que "gira bruscament el seu cap cap al camí que va recorrent fixant-se en les persones que caminen darrere seu". Aquestes descripcions són utilitzades pels agents de la Guàrdia Civil per arribar a la conclusió que és "necessari i absolutament proporcional" obtenir una autorització judicial per col·locar un localitzador per satèl·lit als vehicles dels dos investigats. Per fer-ho, a més, demanen poder obtenir una còpia de les claus dels cotxes. El jutge, però, no ho autoritza.
Imatges de José Sallent incloses al sumari
De fet, és gràcies a aquests seguiments i a les escoltes telefòniques que els agents de la Guàrdia Civil van lligant caps per intentar desmantellar l'organització del referèndum. Arriben així al requisament de material sobre l'1-O a impremtes, com ara cartelleria i les paperetes de la nau de Bigues i Riells el mateix 20 de setembre, quan es produeixen les detencions del nucli dels preparatius de l'1-O. D'urnes, però, no en van trobar ni una.
Que aquesta causa s'ha acabat convertint en una mena de calaix de sastre contra l'1-O ho demostra el fet que dins del sumari també s'inclou la mobilització davant de la conselleria d'Economia per la qual els presidents de l'ANC i d'Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, estan a presó acusats per un delicte de sedició. També consta al sumari els diferents plans que tenia el Govern sobre la taula per seguir afrontar l'escenari polític després de l'1-O.
A judici dels advocats del Govern en aquesta causa, hi ha prou elements que "probablement" suposaran la "nul·litat de tot l'expedient judicial". El motiu és que es confirma, asseguren, que es tracta d'una "causa general" contra l'independentisme perquè s'investiga de forma "indiscriminada de qualsevol activitat duta a terme" per les persones involucrades en la causa en comptes de centrar-se en fets concrets.