01
de novembre
del
2017
Actualitzat
el
02
de novembre
a les
9:13h
El "sí" a la independència s'imposaria amb certa claredat en un referèndum i, en les eleccions del 21-D, les forces que hi donen suport mantindrien la majoria al Parlament. Aquestes són algunes de les principals conclusions del tercer baròmetre de l'any del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), fet públic aquest dimarts. Tot i això, el sondeig també pregunta per altres qüestions vinculades al procés i que no apareixen en el dossier de premsa difós de forma generalitzada.
Com es valoren les actuacions de les diverses institucions en relació a l'1-O? I en quines institucions s'hauria d'integrar la República catalana? Fins a quin punt hi ha una identificació amb els Països Catalans? Aquestes són algunes de les qüestions per les quals l'organisme de la Generalitat pregunta i que es troben en els documents annexos del baròmetre, els quals han estat consultats per NacióDigital.
1. Cal seguir a l'OTAN?
La permanència o no en organismes internacionals no és un debat obert -la consolidació o no de la independència és un aspecte més urgent-, però s'intueix que genera divisió en la societat i, quan es plantegi en el debat constituent, pot fer sorgir dificultats, en especial pel que fa a l'OTAN. I és que, segons el CEO, un 41,7% dels catalans voldrien que el país seguís a l'Aliança Atlàntica, mentre que un 38,3% n'és contrari, un 18% està indecís i un 2% no contesta. Uns percentatges molt justos que no fan preveure cap resultat clar.
De fet, els culpables de generar aquest debat, els partidaris de la independència, serien els que més pressionarien per sortir de l'OTAN, ja que només el 37,7% dels independentistes voldria romandre-hi, mentre que el 45,7% en sortiria. Per contra, el 46,8% dels unionistes s'hi voldria quedar i el 32,2% no. Per partits, el votant de la CUP és clarament contrari a entrar-hi (70,6%) i el de Junts pel Sí també ho prefereix per escàs marge (43,7% vol quedar fora i un 40,3% a dins). De fet, entre els votants de la coalició que admeten sentir més simpatia per ERC, un 51,3% rebutja l'OTAN i l'accepta només un 36,3%, mentre que, entre els simpatitzants del PDECat, un 54,3% voldria entrar-hi i un 29,3% no.
En canvi, el de CSQEP prefereix per poca diferència entrar (46,7% contra 42,4%), per bé que els que són més propers a ICV-EUiA ho rebutgen, al contrari que els de Podem, més partidaris de formar-ne part. En la resta de partits, la preferència per ser dins tampoc no supera per massa marge la de sortir-ne (5,4 punts a C's, 8,5 punts al PSC i 5,3 punts al PP), fet que evidencia que l'OTAN no desperta unanimitats entre cap electorat.
Quant a edats, els més joves són els més partidaris de l'Aliança Atlàntica (47,2% pel "sí" i 28,7% pel "no" fins als 24 anys, i 53,1% pel "sí" i 26,5% pel "no" dels 25 als 34 anys), i els més contraris són els d'entre 50 i 64 anys (33,9% pel "sí" i 51,4% pel "no"). És aquesta la generació que el 1986 va aconseguir la derrota de l'OTAN a Catalunya en el referèndum sobre la seva pertinença, quan un 53,7% dels catalans van mostrar-s'hi contraris a les urnes.
2. Cal seguir a la Unió Europea?
Més unanimitat desperta la Unió Europea (UE), ja que un 67,9% dels catalans voldrien que el país hi romangués, mentre que un 19,8% s'hi oposa. En aquest cas, la franja d'edat on hi ha més percentatge de rebuig és entre els joves de fins a 24 anys, tot i que aquest només arriba al 25,9%. I malgrat que la CUP voldria una República catalana fora de la UE, només un 41,8% dels seus votants secunda aquesta posició, i un 50,6% creu que caldria entrar-hi.
Igualment, tot i que les institucions europees han girat l'esquena a les aspiracions sobiranistes, l'independentisme no renuncia a formar-ne part, per bé que amb un percentatge lleugerament inferior al dels unionistes: el 63,2% d'independentistes voldria ser a la UE i un 24,7% ho rebutja, mentre que un 72% dels unionistes ho demana i tan sols un 16,8% s'hi oposa.
3. Hi ha identificació amb els Països Catalans?
El baròmetre també pregunta en quin grau se senten vinculats els enquestats amb determinats àmbits territorials, en una escala del 0 al 10. La que desperta més adhesió és Catalunya (8,82), seguida del municipi de cadascú (8,47). Ara bé, l'opció dels territoris de parla catalana -o Països Catalans- també genera un vincle elevat (7,9), força per damunt que Espanya (6,09), els països de llengua castellana (6,07) o la Unió Europea (5,86). La identificació amb el "món en general" fins i tot és bastant major (7,48) que la que els catalans tenen amb Espanya.
EN QUINA MESURA SE SENT UNIT/DA AMB CADA ÀMBIT TERRITORIAL? (DEL 0 AL 10)
4. Quin govern i quina policia van actuar pitjor l'1-O?
El CEO demana igualment que es puntuï l'actuació de diverses institucions en relació al referèndum de l'1-O. Una pregunta que deixa ben clar que la majoria de catalans avala el comportament i accions de les institucions catalanes i suspenen amb claredat el paper de les espanyoles. Així, un 62,3% dels enquestats puntua amb un 5 o més el paper de la Generalitat, mentre que un 79,9% posa un 4 o menys al govern espanyol. Al seu torn, un 61,4% aprova l'actuació de l'ajuntament de Barcelona.
Pel que fa als cossos policials, els catalans fan costat clarament als Mossos d'Esquadra i consideren que la Guàrdia Civil i la Policia Nacional va ser de tot menys proporcional. Així, un 73,7% aprova les actuacions de la policia catalana i un similar 74,2% suspèn els cossos espanyols.
Igualment, els votants de Catalunya Sí que es Pot, teòricament equidistants entre el full de ruta independentista i l'unionista, no són gens equidistants a l'hora de valorar el paper dels dos governs en relació a l'1-O. I és que un 59,9% dels "comuns" aprova l'actuació de la Generalitat en relació al referèndum i fins a un contundent 93,6% suspèn el que va fer el govern espanyol. De fet, fins i tot un 61,8% dels contraris a la independència posa menys que un 4 a l'executiu de Mariano Rajoy. Els partidaris del "no", a més, suspenen més l'actuació de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil (51,7%) que la dels Mossos d'Esquadra (46%).
5. L'1-O va generar més il·lusió o por?
Finalment, el baròmetre també demana per la mesura en què el referèndum va generar diverses sensacions als enquestats, en una escala del 0 al 10. Algunes d'elles són transversals entre els catalans, independentment de la posició sobre la independència o el partit que votessin. És el cas de la por, que l'1-O va despertar en una magnitud de 3,96, és a dir, en un nivell escàs, per sota del 5, i molt similar entre partidaris del "sí" (3,96) que del "no" (3,95). La prudència (5,36, de mitjana) també és compartida de forma similar per tots els electorats, igual que la incertesa, apareguda en tots els sectors de forma rellevant (6,28).
En canvi, com era previsible, els independentistes senten més il·lusió (8,32), esperança (8,07) i confiança (7,23) que els unionistes (1,76, 2,39 i 1,91, respectivament). I això que les enquestes es van fer del 16 al 29 d'octubre, just després de l'empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart (16 d'octubre), quan centenars d'empreses ja havien traslladat la seu social fora de Catalunya (Banc Sabadell havia iniciat la tendència el 3 d'octubre) i, en part, quan Mariano Rajoy va concretar les mesures per aplicar el 155 cessant tot el Govern (21 d'octubre). La moral independentista seguia alta malgrat aquests entrebancs.
Com es valoren les actuacions de les diverses institucions en relació a l'1-O? I en quines institucions s'hauria d'integrar la República catalana? Fins a quin punt hi ha una identificació amb els Països Catalans? Aquestes són algunes de les qüestions per les quals l'organisme de la Generalitat pregunta i que es troben en els documents annexos del baròmetre, els quals han estat consultats per NacióDigital.
1. Cal seguir a l'OTAN?
La permanència o no en organismes internacionals no és un debat obert -la consolidació o no de la independència és un aspecte més urgent-, però s'intueix que genera divisió en la societat i, quan es plantegi en el debat constituent, pot fer sorgir dificultats, en especial pel que fa a l'OTAN. I és que, segons el CEO, un 41,7% dels catalans voldrien que el país seguís a l'Aliança Atlàntica, mentre que un 38,3% n'és contrari, un 18% està indecís i un 2% no contesta. Uns percentatges molt justos que no fan preveure cap resultat clar.
De fet, els culpables de generar aquest debat, els partidaris de la independència, serien els que més pressionarien per sortir de l'OTAN, ja que només el 37,7% dels independentistes voldria romandre-hi, mentre que el 45,7% en sortiria. Per contra, el 46,8% dels unionistes s'hi voldria quedar i el 32,2% no. Per partits, el votant de la CUP és clarament contrari a entrar-hi (70,6%) i el de Junts pel Sí també ho prefereix per escàs marge (43,7% vol quedar fora i un 40,3% a dins). De fet, entre els votants de la coalició que admeten sentir més simpatia per ERC, un 51,3% rebutja l'OTAN i l'accepta només un 36,3%, mentre que, entre els simpatitzants del PDECat, un 54,3% voldria entrar-hi i un 29,3% no.
En canvi, el de CSQEP prefereix per poca diferència entrar (46,7% contra 42,4%), per bé que els que són més propers a ICV-EUiA ho rebutgen, al contrari que els de Podem, més partidaris de formar-ne part. En la resta de partits, la preferència per ser dins tampoc no supera per massa marge la de sortir-ne (5,4 punts a C's, 8,5 punts al PSC i 5,3 punts al PP), fet que evidencia que l'OTAN no desperta unanimitats entre cap electorat.
UNA CATALUNYA INDEPENDENT HAURIA DE FORMAR PART DE L'OTAN?
2. Cal seguir a la Unió Europea?
Més unanimitat desperta la Unió Europea (UE), ja que un 67,9% dels catalans voldrien que el país hi romangués, mentre que un 19,8% s'hi oposa. En aquest cas, la franja d'edat on hi ha més percentatge de rebuig és entre els joves de fins a 24 anys, tot i que aquest només arriba al 25,9%. I malgrat que la CUP voldria una República catalana fora de la UE, només un 41,8% dels seus votants secunda aquesta posició, i un 50,6% creu que caldria entrar-hi.
Igualment, tot i que les institucions europees han girat l'esquena a les aspiracions sobiranistes, l'independentisme no renuncia a formar-ne part, per bé que amb un percentatge lleugerament inferior al dels unionistes: el 63,2% d'independentistes voldria ser a la UE i un 24,7% ho rebutja, mentre que un 72% dels unionistes ho demana i tan sols un 16,8% s'hi oposa.
UNA CATALUNYA INDEPENDENT HAURIA DE FORMAR PART DE LA UE?
El baròmetre també pregunta en quin grau se senten vinculats els enquestats amb determinats àmbits territorials, en una escala del 0 al 10. La que desperta més adhesió és Catalunya (8,82), seguida del municipi de cadascú (8,47). Ara bé, l'opció dels territoris de parla catalana -o Països Catalans- també genera un vincle elevat (7,9), força per damunt que Espanya (6,09), els països de llengua castellana (6,07) o la Unió Europea (5,86). La identificació amb el "món en general" fins i tot és bastant major (7,48) que la que els catalans tenen amb Espanya.
EN QUINA MESURA SE SENT UNIT/DA AMB CADA ÀMBIT TERRITORIAL? (DEL 0 AL 10)
El CEO demana igualment que es puntuï l'actuació de diverses institucions en relació al referèndum de l'1-O. Una pregunta que deixa ben clar que la majoria de catalans avala el comportament i accions de les institucions catalanes i suspenen amb claredat el paper de les espanyoles. Així, un 62,3% dels enquestats puntua amb un 5 o més el paper de la Generalitat, mentre que un 79,9% posa un 4 o menys al govern espanyol. Al seu torn, un 61,4% aprova l'actuació de l'ajuntament de Barcelona.
Pel que fa als cossos policials, els catalans fan costat clarament als Mossos d'Esquadra i consideren que la Guàrdia Civil i la Policia Nacional va ser de tot menys proporcional. Així, un 73,7% aprova les actuacions de la policia catalana i un similar 74,2% suspèn els cossos espanyols.
COM VALORA L'ACTUACIÓ DE CADA INSTITUCIÓ EN RELACIÓ A L'1-O? (PERCENTATGE QUE L'APROVA)
5. L'1-O va generar més il·lusió o por?
Finalment, el baròmetre també demana per la mesura en què el referèndum va generar diverses sensacions als enquestats, en una escala del 0 al 10. Algunes d'elles són transversals entre els catalans, independentment de la posició sobre la independència o el partit que votessin. És el cas de la por, que l'1-O va despertar en una magnitud de 3,96, és a dir, en un nivell escàs, per sota del 5, i molt similar entre partidaris del "sí" (3,96) que del "no" (3,95). La prudència (5,36, de mitjana) també és compartida de forma similar per tots els electorats, igual que la incertesa, apareguda en tots els sectors de forma rellevant (6,28).
En canvi, com era previsible, els independentistes senten més il·lusió (8,32), esperança (8,07) i confiança (7,23) que els unionistes (1,76, 2,39 i 1,91, respectivament). I això que les enquestes es van fer del 16 al 29 d'octubre, just després de l'empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart (16 d'octubre), quan centenars d'empreses ja havien traslladat la seu social fora de Catalunya (Banc Sabadell havia iniciat la tendència el 3 d'octubre) i, en part, quan Mariano Rajoy va concretar les mesures per aplicar el 155 cessant tot el Govern (21 d'octubre). La moral independentista seguia alta malgrat aquests entrebancs.
QUINES SENSACIONS LI DESPERTA L'1-O? (EN UNA ESCALA DE 0 AL 10)