Marcel Mauri: «Si durant 40 anys de franquisme no es va acabar amb el país, no ho faran ara»

Marcel Mauri (Badalona, 1977) s'ha convertit en la veu d'Òmnium Cultural. Implicat en el teixit de l'entitat de la qual ara n'és portaveu, Mauri ha agafat el testimoni de Jordi Cuixart com a cara visible després que el president d'Òmnium fos empresonat a Soto del Real. En aquesta conversa amb NacióDigital, dibuixa escenaris de resistència i recorda la capacitat de mobilització de la ciutadania catalana en contextos d'adversitat, com el que planteja el govern espanyol després de la declaració d'independència.

- Ha parlat amb Jordi Cuixart en les últimes hores?

- Vaig poder-hi parlar fa un parell de dies per telèfon. Està bé anímicament, està fort. El tracte que rep és molt correcte, tant per part dels funcionaris com dels companys reclusos. A més a més, en Jordi pot dormir tranquil a les nits perquè sap que no ha fet res. Ell ho recorda que a les nits no té problemes per dormir. És un home honest, un home de pau.

- Què li va comunicar vostè?

- Li vaig traslladar un missatge que ja coneixia, que des d'aquí ens arriben tones d'abraçades, cartes i escalf. La nit que van detenir Jordi Cuixart, Òmnium va fer un miler de socis nous. Ara tenim 81.000 socis. Tot això ens empeny a tirar endavant.

- Temen que l'estada de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart a la presó es pugui allargar?

- No s'haurien d'haver produït aquests empresonaments. Haurien de ser al carrer. Les raons per les quals hi ha aquesta presó preventiva no se sostenen. I així ho hem demostrat, amb imatges i gravacions. Els "Jordis" van fer el contrari del que els imputen: van intentar que aquella manifestació del 20 de desembre es desenvolupés amb la màxima normalitat i que no hi haguessin incidents. Cal recordar que a la mitjanit van desconvocar la protesta i que això va fer que tots dos fossin escridassats per una part dels manifestants. I hi ha declaracions prèvies de Jordi Cuixart dient clarament que calia aïllar els responsables d'accions violentes si n'hi havia. La conclusió és que això és un judici clarament polític i som davant de dos presos polítics. És un fet lamentable en un estat europeu del segle XXI però, malauradament, no és un fet aïllat. Aquest cas forma part d'una onada repressiva de l'Estat, que culmina amb l'aplicació de l'article 155, que se situa més enllà de la Constitució espanyola. I en l'aplicació del 155 hi ha un seguit d'irregularitats manifestes. El PP, que actua amb la genuflexió del PSOE, s'està carregant no només la Constitució sinó també les garanties democràtiques a Espanya.
 
- Òmnium està preparada per a noves detencions en el cas que es reprodueixin les protestes al carrer?

- A Òmnium no ens imaginàvem que l'1 d'octubre hi podia haver violència ni que els "Jordis" podien ser detinguts però ho vam haver de preveure a mesura que l'Estat incrementava l'escalada repressiva. Per tant, no ens podem imaginar que, per sortir pacíficament a manifestar-nos, hi pugui haver més detencions. No ens ho podem imaginar però, malauradament, ho hem de preveure.

- I temen una il·legalització de l'entitat?

- Doncs, la mateixa resposta. No ens la podem imaginar però, malauradament, l'hem de preveure. Òmnium té 56 anys d'història, 81.000 socis i, ni durant el franquisme, es va empresonar el president de l'entitat. Som una entitat que organitzem cada any el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, que és el guardó de més prestigi de la nostra cultura; i que promovem la Nit de Santa Llúcia, on es concedeixen els guardons més importants de la literatura catalana, com el premi Sant Jordi. Aquesta és l'entitat que volen il·legalitzar? Aquesta gent saben que han posat a la presó una veu de pau i de diàleg, i una veu de la cultura catalana? És això el que han posat a la presó. 
 
- Després d'haver assistit a la cimera de dimecres al Palau de la Generalitat, considerava un fet la convocatòria d'eleccions?

- El que ens va explicar el president és que s'estava plantejant la possibilitat de convocar eleccions. I s'estaven plantejant eleccions entre d'altres opcions. El president ens va comentar les seves raons i les vam trobar no només legítimes sinó també molt nobles. El que el president ens relatar és que hi havia una possibilitat que, convocant eleccions, Espanya s'avindria a aturar la repressió i frenar el 155. I nosaltres vam entendre aquestes raons.

- El president Puigdemont els va parlar d'aturar la repressió i de frenar el 155, però els va comentar alguna variable més?

- No hi va haver concreció. Evidentment, en aquesta conversa van aparèixer els noms de Jordi Cuixart i de Jordi Sànchez. Sempre hem manifestat la voluntat, també traslladada al president per part d'altres organitzacions, que la via és el diàleg i que la solució dels conflictes polítics sempre ha de ser dialogada. És evident que amb Espanya, passi el que passi, algun dia ens haurem d'asseure a negociar. Vam entendre les raons del president, perquè la prerrogativa de convocar eleccions la té ell, però no la vam compartir. Ara bé, el president és una persona que, fins ara, ha complert la seva paraula. De fet, ha complert amb tot allò que s'havia compromès. Nosaltres vam traslladar que no es reunien les garanties suficients i que, ni així, l'estat espanyol aturaria la seva repressió, com malauradament hem vist. És d'un cinisme molt gran dir que s'aplica el 155 perquè Puigdemont no ha convocat eleccions. S'aplica el 155 perquè el volen aplicar, i així li van deixar clar al president. Tant era que el fes. No volien una rendició, volien una humiliació en tota regla. Volien que bona part de la ciutadania renunciés al seu projecte polític, tan legítim com el de la unitat d'Espanya. Renunciar a la política és una rendició.  

"No volien una rendició, volien una humiliació en tota regla. Volien que bona part de la ciutadania renunciés al seu projecte polític, tan legítim com el de la unitat d'Espanya. Renunciar a la política és una rendició"

- Els consta que en les hores prèvies a la declaració d'independència es produís algun tipus de contacte entre el Palau de la Generalitat i la Moncloa?

- No ens consta.

- El Parlament ha validat la declaració d'independència i el Senat ha activat l'article 155 de la Constitució. Què passarà aquest cap de setmana?

- Sempre hi ha espai per al diàleg i per a l'esperança. Des d'aquest divendres, un cop s'ha declarat la independència i s'ha activat el procés constituent, es començarà a construir la República, que ja és una primera resposta a l'Estat. Tota aquella gent que, amb més o menys bona intenció, li van dir al president que el 10 d'octubre no declarés la independència i li van traslladar a Mariano Rajoy que no apliqués el 155, tota aquesta gent que va pressionar, per què ha continuat amb el mateix discurs fins ara? La declaració d'independència havia quedat suspesa el 10 d'octubre i no s'ha vist gaire què han fet aquests dies els que demanaven diàleg. A moltes d'aquestes persones el president Puigdemont els va rebre i els va escoltar.

- A qui li retreu aquesta inacció?

- No li vull retreure a ningú. Només dic que fins a la reunió d'aquest divendres del Consell de Ministres, espero que la pressió que han fet sobre Mariano Rajoy ha estat màxima. Entenc que no l'han deixat dormir buscant una solució. Entenc això, que han anat a la Moncloa, per frenar el disbarat del 155. Vull creure-ho.
 
- El sobiranisme parla de "resistir". Com es fa això?

- Malauradament, Catalunya és un país que sap què significa la resistència. Òmnium, també, perquè durant el franquisme va ser il·legalitzada. La immensa majoria de persones d'aquest país entén que l'aplicació del 155 és una aberració i lesiona les institucions catalanes, que són històriques i que les hem creades des de la ciutadania. Som el país que ha creat les institucions i els ha donat el valor que tenen, som el país que ha gestat institucions formals i informals, som el país que funda entitats com Òmnium Cultural, som el país que, quan van maldades, resisteix al carrer durant el franquisme i fa arribar la democràcia. Això és una riquesa.

- Que l'expedient del país en el camp de la resistència és extens és una certesa. Però la qüestió és com es pot resistir en el nou escenari que s'ha obert?

- La història de nostres país ens en dona molts exemples. O és que no hem resistit davant dels casos de desnonaments? O és que no hem resistit davant dels atacs a l'escola catalana? O és que no hem resistit davant dels elements de confrontació introduïts per fer mal a la llengua? I actuarem sempre de forma pacífica, perquè no ho sabem fer d'una altra manera. De violència només n'hi va haver l'1 d'octubre i la va exercir una part.

- La ciutadania s'ha de preparar per a una mobilització permanent? Hi haurà una nova aturada de país?

- La ciutadania fa molt temps que està preparada per a una mobilització permanent. I haurem de tornar a sortir al carrer, per defensar el que és aquest país, en tota la seva amplitud. Tot forma part de la mateixa història. Es tracta de mobilitzar-se per defensar el que volem per aquest país, però respectant el que pensa tothom, com els ciutadans que es manifestaran diumenge de forma legítima.
 
- Té capacitat el Govern per aplicar la declaració d'independència?

- És una pregunta que caldria traslladar al Govern. Tenim un Govern que té moltes estructures preparades per constituir-se en el govern d'un estat. Però és evident que, en absència de diàleg i d'una negociació, això és molt difícil. Quan un executiu perd unes eleccions i no hi ha traspàs de poders, les primeres setmanes són un caos. Doncs imaginem-nos la situació en aquestes condicions. Al Govern de la Generalitat demanem-li i exigim-li el que li podem exigir. La ciutadania i la societat civil ha fet els deures i el Govern, fins a l'1 d'octubre, ens va demostrar que havia fet els deures. A partir d'aquí, segur que hi ha coses que el Govern ha previst però que no es podran aplicar i coses que esperem que sí que pugui desenvolupar. Ara, entre tots, hem de veure de quina manera podem avançar.  

- Mariano Rajoy ha dissolt el Parlament i ha convocat eleccions per al 21 de desembre. Reconeix aquests comicis fixats des de Madrid?

- El govern espanyol admet amb aquesta mesura que aplicar el 155 a Catalunya, en els termes anunciats, no era possible.

- Les forces independentistes s'han de presentar a aquestes eleccions?

- No ens pertoca a nosaltres opinar sobre aquest escenari.
 
- El govern espanyol també ha anunciat la destitució de Puigdemont, Junqueras i els seus consellers, i d'altres branques de l'executiu de la Generalitat. S'ha de fer boicot a aquestes decisions?

- És una intervenció que se situa fora de la llei, fora del seu marc constitucional i, en si mateixa, és una il·legalitat. Com poden destituir un Govern escollit democràticament i pensar que la gent ho acceptarà? En funció del que passi, demostraran que no entenen aquest país.

- Però preveu també un boicot també dels funcionaris de la Generalitat a la intervenció de l'estat espanyol?

- Fins ara, la ciutadania que s'ha volgut mobilitzar ha demostrat un alt grau de compromís. Hi havia treballadors de la funció pública a la celebració de l'1 d'octubre i l'èxit de l'aturada de país del 3 d'octubre s'explica també per la implicació de molts treballadors públics. Però, a la vegada, tothom ha de ser conscient que això no va d'herois ni de traïdors. Cadascú, des de la seva posició, sap quina és la feina que ha de fer per tal que les institucions d'aquest país continuïn representant que el que la majoria dels catalans hem decidit.
 - Membres de l'executiu espanyol van detallar en una conversa amb periodistes a Madrid que l'Estat preveia que la resistència al 155, al carrer i la Generalitat, només duraria una setmana.

- Si realment creuen que aquest país, davant de l'ofensiva de l'estat espanyol, només alçarà la veu una setmana, continuen sense voler-nos entendre. No estic dient que estiguem fent vagues constantment sinó que la voluntat d'aquest país de ser el que vol ser és ferma. Si durant 40 anys de franquisme no es va acabar amb el país, no ho faran ara. Es pensen que amb l'aplicació d'un article d'una Constitució que ells mateixos s'han carregat aconseguiran ara el que no van obtenir en el passat? Però aquestes afirmacions també demostren la seva por. No serà gens senzill aplicar mesures antidemocràtiques a Catalunya i que la gent resti impassible.

"No serà gens senzill aplicar mesures antidemocràtiques a Catalunya i que la gent resti impassible"

- Si Rajoy no va poder impedir l'1 d'octubre tot i haver-ho repetit reiteradament, és possible que el govern espanyol pugui controlar ara la Generalitat?

- Rajoy tenia una solució molt fàcil, podia haver controlar l'1 d'octubre: només calia que hagués pactat el referèndum. Hauria controlat els tempos, la pregunta i tot el que hagués volgut. I continuen sent obtusos. El que no veuen és que Espanya sempre ha tingut Estat i no li ha calgut un carrer mobilitzat i, en canvi, Catalunya no ha disposat d'això però ha creat un sotabosc, en forma de xarxa ciutadana, que és poderosíssim. Per tant, si aquest país, quan no tenia institucions formals va ser capaç de crear-ne tantes d'informals, també serà capaç ara de treballar en espais informals d'organització.