La fase resolutiva del procés té dos focus: el carrer i les institucions. Mentre el Govern espera els moviments de la Moncloa per escollir la fórmula de la declaració de la independència i es prepara per resistir una intervenció selectiva de l'autogovern, el carrer prendrà la paraula aquest dissabte en una manifestació, que es preveu massiva, per reclamar l'alliberament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Els presidents de l'ANC i Òmnium van començar la setmana a l'Audiència Nacional i l'acabaran a les cel·les de Soto del Real. L'empresonament dels dirigents sobiranistes -sumat a la negativa de Mariano Rajoy d'encetar cap tipus de diàleg- deixa poc marge de maniobra a les forces independentistes.
A Madrid, l'unionisme va fent camí i es planteja una laminació absoluta de l'autogovern. El PP i el PSOE -amb la crossa de Ciutadans- ja han arribat a un acord sobre les mesures vinculades a l'article 155 de la Constitució, que s'anunciaran aquest dissabte després del consell de ministres. Així ho ha confirmat Mariano Rajoy des de Brussel·les, que ha culpat el Govern de Carles Puigdemont de ser l'únic responsable de la crisi territorial: "Hem arribat a aquesta situació perquè han volgut que arribéssim a aquesta situació". Cap autocrítica del president espanyol, que des de Brussel·les ha buscat la complicitat dels líders europeus.
El govern espanyol ha mostrat incomoditat per la incontinència verbal dels dirigents socialistes, exemplificada en les paraules de Carmen Calvo, exministra de Cultura i membre de la direcció de Pedro Sánchez. Calvo ha avançat en cadenes de televisió que a Catalunya hi haurà eleccions autonòmiques al gener, i també ha donat per feta la intervenció de TV3 i els Mossos d'Esquadra. Mentre PP, PSOE i Ciutadans planifiquen el futur de les institucions catalanes, val la pena aturar-se en les reflexions de Xavier Arbós, prestigiós constitucionalista, a NacióDigital: "L'article 155 no permet convocar eleccions". "Suposaria modificar l'Estatut per decret", afegia el catedràtic per detallar l'atac al text estatutari. En podria prendre nota Miquel Iceta, que el va proposar l'any passat com a magistrat del Tribunal Constitucional (TC). El nostre subdirector, Ferran Casas, hi reflexiona en el seu article, amb un títol clar: "Cop d'estat".
Colau i el pacte amb els socialistes. La química entre PP i PSOE per fer i desfer a Catalunya té efectes col·laterals. Barcelona en Comú ja ha convocat una reunió extraordinària de la coordinadora del partit i del grup municipal per obrir el debat sobre la viabilitat del pacte de govern amb el PSC. Part de les bases observen amb incomoditat la complicitat dels socialistes amb l'article 155 i Colau ha atès aquest malestar amb un gest que, de moment, només és una mesura de pressió als socialistes. L'alcaldessa, però, té un problema: trencar amb el PSC faria encara més difícil la construcció de majories per encarrilar acords a l'Ajuntament de Barcelona. Si els socialistes no es mouen -ara mateixen validen la intervenció de l'autogovern de Catalunya-, Colau haurà de triar, més enllà de pronunciar reflexions cosmètiques.
La banca, de ple en l'arena política. El sobiranisme combina la mobilització al carrer amb les accions directes, i un dels objectius d'aquesta estratègia ha estat evidenciar la capacitat d'impacte en l'economia. Aquest divendres molts consumidors han retirat diners de la seva entitat bancària per per pressionar l'Estat i reivindicar l'alliberament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Atenent els requeriments de la Moncloa i pensant en el negoci, la banca va ser àgil per traslladar les seus socials fora de Catalunya. Els ciutadans han recordat a les entitats financeres que els dipòsits són, en primer lloc, dels seus clients. Una acció, promoguda per la Crida per la Democràcia -ANC i Òmnium-, que ha generat nervis en les veus d'ordre, les mateixes que van justificar sense matisos el canvi de domicili dels bancs. La campanya tampoc ha provocat entusiasme entre tots el membres del Govern. El conseller d'Empresa i Coneixement, Santi Vila, ho ha deixat ben clar a Twitter.
Vist i llegit
La internacionalització del conflicte català és un fet, com va constatar Angela Merkel en l'arrencada del Consell Europeu. Una altra qüestió és que, en aquesta Europa dels estats, l'independentisme pugui comptar amb el suport de les institucions continentals. La intensitat del conflicte polític condicionarà els moviments de tots els actors. I hi ha moltes veus que insisteixen a atendre la via del diàleg, com The New York Times. El rotatiu demanava en un editorial d'aquest dijous "una oportunitat per solucionar la crisi de Catalunya". Una oportunitat basada en un procés de diàleg en el que s'ofereixin "concessions, o almenys senyals conciliadores, que puguin allunyar-los del precipici". El diari exposava que les decisions del govern espanyol "només han servit per arraconar Puigdemont". "És el moment de mostrar un veritable lideratge", insistia el text editorial. De moment, però, només s'obre el trajecte del 155, que s'activarà en el consell de ministres d'aquest dissabte i passarà pel Senat divendres de la setmana que ve.
La frase de la setmana
Ministres del govern espanyol s'han esmerçat en les dues últimes setmanes a subratllar que el procés independentista tindrà "terrorífiques" conseqüències sobre l'economia catalana. El més aventurat de tots ha estat Íñigo de la Serna, titular de Foment, que ja ha començat a fer càlculs de l'impacte de la "fuga" d'empreses. De la Serna afirmava aquesta setmana -sense ruboritzar-se- que el "lleuger increment" de passatges a l'AVE que connecta Barcelona i Madrid és "potser atribuïble al quantiós volum de treballadors i directius que han d'utilitzar el transport per anar a altres comunitats com a conseqüència de la fugida d'empreses". Tot rigor.
El nom propi
Aquesta setmana s'han entregat els premis Ondas, que han reconegut la cobertura radiofònica que van fer els serveis informatius de les emissores catalanes dels atemptats a Barcelona i Cambrils. Entre els guardonats d'aquesta 64a edició també hi figurava Josep Cuní, distingit com a millor presentador ex-aequo per la feina de sis anys al capdavant del programa 8aldia, de la cadena del Grupo Godó. "Ho interpreto com un reconeixement a una trajectòria", va explicar dimecres Cuní, que exerceix com a columnista després de no renovar contracte amb 8tv. En la seva última aparició televisiva, al programa Preguntes freqüents de TV3, Cuní es va mostrar crític amb el periodisme i va instar els professionals a "recuperar l'objectiu perdut". Resulta curiós que en el moment més trepidant de la política catalana des del restabliment de la democràcia, Cuní no sigui a l'aparador.
Els imperdibles
En un cap de setmana marcat per l'agenda política, res millor que aprofitar una cita amb el cinema amb compromís social. Com explica Carles Fiter, el Festival Protesta de Vic arrenca aquest divendres amb un programa que inclou una cinquantena de projeccions, 38 curtmetratges i 11 llargmetratges. Hi ha quatre documentals que s'estrenen a Catalunya, dos dels quals també ho fan a l'Estat: Saving Banksy, Shipwrecked America, The Good Postman i The Land of Englightened. Gaudiu-ne. Bon cap de setmana!
cap de Política de NacióDigital
Vols rebre "La brúixola" de NacióDigital cada divendres a la tarda al teu correu electrònic?