«La pell freda», una adaptació que no arriba al cor del llibre

L'esperada adaptació de La pell freda arriba aquest divendres a la cartellera catalana després de passar pel darrer Festival de Sitges. Màxima expectació per una història carregada de raons: és el llibre més traduït de la història de la literatura catalana –es pot llegir en 37 llengües–, la seva publicació va provocar un gran impacte en la comunitat lectora, i és un long-seller que ha acabat seduint de manera fonda tota mena de lectors, amb una vida comercial que encara dura.

El film, dirigit per Xavier Gens –un dels nous talents del cinema de gènere francès–, és un vell somni del propi realitzador, tal i com explicava a NacióDigital des de Sitges. L'engranatge de la producció es va activar després que els productors veiessin The Divide i Frontière, fent que el projecte arribés a les mans del realitzador i que aquest hi treballés durant cinc anys fins a trobar "la fórmula" per portar el llibre a la pantalla. Una fórmula que no agradarà a tothom, especialment als lectors més devots de les profunditats que il·luminen el cor del llibre.

Dos mons en col·lisió... i una el·lipsi

Més atent a l'aspecte visual que a l'ànima, Xavier Gens adopta un enfocament "naturalista i hiperrealista", sent molt fidel a la trama i amb una composició de lloc, d'atmosfera i d'escenografia excel·lentment orquestrada. Malgrat la fidelitat a la història, una el·lipsi esborra l'encontre sexual entre Aneris i Friend, un factor de gran importància per entendre l'aproximació i la voluntat de pau del protagonista, sobretot quan pot haver-hi una esperança entre tant d'horror, amb dues pulsions que podrien arribar a entendre's.

El gran tema és, precisament, aquest: com dialoguen dos mons enfrontats, incomprensibles l'un als ulls de l'altre. I com poden haver-hi solucions que la insensatesa de l'home acabarà destruint, en una paràbola sobre la deshumanització de l'enemic, sobre el conflicte bèl·lic, i sobre les qüestions morals que el mouen. El film, però, mostrarà com, inexplicablement, en Friend passa de la por a l'acceptació de l'altre, per tornar-se cec a tota mena d'aproximació, convertit en el pària que no havia de ser.