Així és la vida de Sànchez i Cuixart a Soto del Real: mòduls separats i trucades de cinc minuts

Dimecres a la nit va fer 48 hores que els presidents d'Òmnium Cultural i l'ANC, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, van entrar en presó preventiva al centre penitenciari de Soto del Real per ordre de l'Audiència Nacional espanyola, que els investiga per sedició. Cuixart i Sànchez ja havien imaginat l'escenari d'una possible ordre d'empresonament incondicional –fins i tot havien deixat vídeos enregistrats-, però no pensaven que aquesta fos ni la "primera" ni la "segona" opció de la jutge Carmen Lamela, com recorden al seu entorn. Els "presos polítics" del sobiranisme s'han hagut d'adaptar a les rutines que implica la presó.

Segons explica a NacióDigital l'advocada de Cuixart, Marina Roig, l'entrada a la presó dels dos dirigents del sobiranisme civil va seguir el "procediment normal" d'altres presos. Primer van passar la nit al mòdul d'ingressos del centre, a l'espera de ser ubicats. I, actualment, ja es troben a l'espai on hauran de romandre reclosos el temps que estiguin empresonats. Ara bé, estan separats. Mentre que Sànchez està ubicat al mòdul 1, Cuixart ha anat a parar al número 4. Com detalla Roig, comparteix mòdul amb "presos primaris", que han delinquit per primer cop. 

L'advocada del president d'Òmnium assegura que desconeix els motius concrets de la separació física dels dos dirigents de les entitats sobiranistes. "És decisió de la institució penitenciària", afirma. Però destaca que no té res a veure amb el fet que algun pres hagi cridat "Viva España!" al president de l'ANC.
 
Mantenir-se "ocupat"

Ara, Cuixart i Sànchez hauran de començar a adaptar-se a la vida entre reixes. Com explica Roig, els centres penitenciaris tenen horaris per determinar el temps que els reclusos han d'estar a la seva cel·la, l'estona que poden sortir al pati, o les hores que poden destinar a tallers i activitats a la cuina, la bugaderia o la biblioteca, que en alguns casos són remunerades. "Aquestes activitats normalment es confien als presos menys conflictius, més col·laboradors i pacífics", apunta la lletrada. I assegura que el president d'Òmnium segurament farà el possible per mantenir-se "ocupat" i evitar estar tancat a la cel·la. 

Cuixart i Sànchez, però, no perden tot el contacte amb l'exterior. Segons les fonts consultades, el president d'Òmnium pot fer trucades i rebre visites, però amb restriccions importants. Cada setmana, podrà parlar 50 minuts per telèfon i cada trucada no pot durar més de 5 minuts. Això significa 10 trucades breus a la setmana als números que hagin estat inclosos en la seva llista de trucades. Pel que fa a les visites, Roig podrà anar a veure Cuixart sempre que ho consideri oportú com a advocada. Els amics i familiars, però, no ho tindran tan fàcil i s'hauran d'adaptar al règim de visites del centre penitenciari de Soto del Real.

Contra la presó preventiva 

Des del punt de vista judicial, la prioritat de les defenses de Cuixart i Sànchez és lluitar per una rebaixa de la mesura cautelar de presó incondicional i aconseguir que sigui eludible amb una fiança o, fins i tot, la llibertat. Com concreta Roig, l'escenari que ara s'obre és el dels recursos. El termini per presentar el primer s'acaba aquest dissabte. A partir d'aleshores, l'escrit contra la presó preventiva serà traslladat a les parts en els cinc dies següents. Després d'aquest temps, la sala penal de l'Audiència Nacional espanyola tardarà entre 15 dies i un mes en decidir si manté aquesta duríssima mesura cautelar contra els presidents de l'ANC i Òmnium. 

Independentment d'aquest recurs, Roig subratlla que la jutge instructora, Carmen Lamela, pot decidir en qualsevol moment una modificació de la situació de Cuixart i Sànchez. A més a més, els advocats poden aprofitar qualsevol nou element que es presenti en el procediment per tornar a formular un recurs contra la presó preventiva.

En el pitjor dels casos, l'advocada del president d'Òmnium confirma que l'empresonament a l'espera de sentència es pot allargar fins a quatre anys. En aquest sentit, la llei fixa un termini general de dos anys que es poden prorrogar dos anys més. En tot cas, massa temps que es compensaria amb una eventual condemna que els dirigents sobiranistes -"els Jordis", com han estat etiquetats- mai haurien imaginat.