L'Acte d'Estat ha omplert de gom a gom el Teatre La Faràndula de Sabadell. Foto: Adrià Costa

Nit d'èpica. Nit de somni. Nit atàvica d'aquell poble que  no està emprenyat, sinó que no vol que "li toquin elc collons". Nit d'energies bondadoses que es troben per dir que ells volen ser part d'un estat, i no d'un estat "propici". Gimnàstica autodeterminista. Més de mil cent persones han omplert un trist vespre de dimecres el teatre La Faràndula de Sabadell per participar en un anomenat "Acte d'Estat".
Un acte, encetat amb un vídeo que simulava la vida d'un govern de Catalunya independent. Presidit per una dona amb un català no matern, i amb un exèrcit que ha aixecat els aplaudiments fervorosos del públic. Acabada la simulació l'actor Joel Joan ha encetat els parlaments. Fidel al seu estil que frega aquell histrionisme de l'àcrata català, ha elevat els esperits amb tota una proclama: "Podem ser un estat!". Simplicitat objectiva, però suficient per entendre per on anirien els trets. I l'instint, intel·ligència primària per excel·lència, no ha errat.

El primer orador ha estat l'hàbil jurista Alfons López Tena, que amb un to expeditiu ha resumit el perquè hem de ser un estat. "Serem un estat, exercint-lo" ha clamat en to d'ordre. Aplaudiments. I tot seguit ha recordat: "Val més tenir un estat, que no ser un estat propici, com formar part d'Espanya, perquè si l'autonomia fos tant bona per què els espanyols no demanen a França ser la seva comunitat autònoma?". Més aplaudiments. Tena ha encoratjat al públic, "Podem ser un estat, gràcies a la força de la gent, Visca la democràcia!".

Joan Carretero, metge com deia el seu faristol, ha enfilat de cara el seu breu parlament. "Organitzar consultes està molt bé, però és millor guanyar-les, i a més, el nostre Parlament ho ha de representar". I emès clam electoral, "us demano que voteu d'aquí uns mesos a qui porti la independència al legítim representant de la sobirania del poble català, el Parlament". Aplaudiments. I el realisme del de Puigcerdà no podia faltar: "Quan siguem un estat, haurem de tenir cementiris nuclears". Els aplaudiments no foren tan intensos.

Joan Laporta havia d'aparèixer. I així ho ha fet, via vídeo. Laporta directe i amb cert discurs social pujolista: "Hem d'assolir l'estat català perquè volem el millor pels nostres fills i per tots aquells que han vingut a viure i a treballar a casa nostra". "Catalunya ha de ser lliure", aplaudiments que fregaven la passió.

Francesc Ribera "Titot" ha reblat el clau. Interpretant una peça musical farcida de reminiscències romàntiques i amb brins d'èpica. Titot ha entonat "hi ha un estel roig sobre al mar amb cinc puntes afamades, i quatre rius de sang el travessen que ens portaran a la victòria final".El cantant del Berguedà ha tancat el seu torn avisant "es barallarà tothom, democratacristians, socialdemòcrates, dretes, esquerres i republicans, però es barallaran per escriure la constitució d'un estat català lliure".Pluja d'aplaudiments.

Josep Guia, el filòleg i matemàtic valencià, ha demanat que "en el camí no renunciem a València". En un magnífic parlament, curós, dur i intel·ligent, Guia ha recordat que Catalunya necessita Joan Fuster, Tirant Lo Blanc o Ausiàs March. Guia ha recordat que la Nació Catalana "no només és Catalunya".

Oriol Junqueras ha tancat l'acte. I l'ha tancat amb una sorprenent injecció de força. Amb una oratòria especialment encertada, Junqueras ha tret l'ànima de professor amb una barreja perfecta de Conan el Bàrbar. I ha arrancat aplaudiments constants del públic. Ha demanat "paciència i treball" i ha recordat que "mai com ara el somni d'un estat propi és viable". Lluny de defensar el discurs de la racionalitat, ha elevat la tensió emocinal i d'ambient de l'acte, quan visiblement energètic ha proclamat: "La independència no es negocia, ni es pacta. Es proclama i ....es defensa". Abraonats aplaudiments.