Dan Brown: «Catalunya viu un moment dolorós, però tinc l'esperança que se solucionarà»

"Res no tornarà a ser igual", resa el lema d'un enorme plotter promocional que és just darrera de Dan Brown, a mode de decorat, mentre l'autor és a l'escenari per parlar de l'arquitectura addictiva d'Origen (Columna, Planeta), la seva darrera novel·la. Som a les entranyes de La Pedrera, lloc emblemàtic de Barcelona, un indret que té un pes rellevant al llibre i on, ara, aquestes paraules prenen un sentit que no pot deslligar-se de la realitat, especialment després de les detencions de les darreres hores. "Cal protegir la normalitat en temps difícils. No es tracta de fer boicots, sinó de treballar més dur perquè el diàleg no s'estanqui".
 
Dan Brown ha començat així la presentació en roda de premsa de la darrera obra amb Robert Langdon com a protagonista, amb un auditori de La Pedrera ple i expectant, sense defugir la qüestió política que es viu a Catalunya. "Sento un gran amor per Catalunya i per Espanya. És un moment dolorós, però tinc molta esperança, sóc optimista i crec que tot se solucionarà", ha afirmat. "Tinc la sensació que una de les raons per les quals escric és per crear un diàleg, més que mai quan els temps són turbulents. S'ha d'escoltar la gent, perquè compartir idees és fonamental, sobretot si són diferents a les nostres".
 
Catalunya, escenari d'Origen
 
Ambientat íntegrament a l'estat espanyol, i bona part a Catalunya, la trama d'Origen –i els llocs triats com a localitzacions de les accions– és un aspecte fonamental en la trama, ja que ha permès a l'autor parlar del més nou i del més antic. "L'estat espanyol era el lloc perfecte. Té la tradició arrelada de la cultura catòlica, però també té visió de futur. Un dels ordinadors més ràpids del món és a Barcelona!". En aquest sentit, Brown ha pogut passar moltes hores a la casa Milà, lloc on avui fa aquesta presentació. "He pogut visitar el museu que hi ha a l'àtic, i l'he pogut convertir en un apartament. M'encantaria viure allà dalt, no us enganyaré".
 
Un altre dels punts clau és la Sagrada Família. "Sempre creus que tens el guió clar quan ja has començat a escriure, però sovint hi ha canvis que vols fer. Això em va passar a la Sagrada Família. L'escena la tenia clara, però vaig tornar-hi i vaig descobrir aquella escala de cargol, alta i perillosa. I vaig dir: algú ha de morir allà". Ho vaig reescriure i vaig afegir-ho, tal com apareix ara. "Considero les localitzacions un personatge més de la novel·la. Quan escric sobre Barcelona, escric sobre les coses que a mi m'emocionen i m'interessen, per això apareixen els llocs que apareixen. La meva esperança és que el lector apreciï el lloc, i que el lector estimi allò que jo estimo de cada indret".
 
Ciència i religió, la pugna eterna
 
Ambientada a llocs emblemàtics de Catalunya com la mateixa casa Milà, la Sagrada Família o Montserrat, l'autor de best-sellers tan cèlebres com El codi Da Vinci o Àngels i dimonis, sap que cada obra que publica acaba sent "el tresor més preuat" de les editorials. En aquesta ocasió, la premissa que ho inicia tot és intentar esbrinar què passaria amb la religió si la ciència trobés respostes a preguntes que encara no en tenen. L'església, com no podia ser d'altra manera, té un gran protagonisme. "A Origen he intentat equilibrar molt la ciència i la religió. L'Església és un marc moral per molta gent, la respecto molt, però a la vegada necessita evolucionar o s'estancarà", ha detallat.
 
Per escriure el llibre, Brown també ha hagut de parlar amb molts futuròlegs i experts en computació. "Hi ha qui creu que la tecnologia del futur serà tan gran que podria acabar destruint-nos. De fet, la nostra espècie no ha creat mai cap tecnologia que no pugui acabar sent una arma, des del foc a l'energia nuclear. És ingenu pensar que els avenços en intel·ligència artificials no tindrà una aplicació maligna". Brown, però, torna a ser optimista, "perquè ara ja tenim el poder de destruir-nos i encara no ho hem fet", exclama. "Crec que al món hi ha molt més amor que odi, més capacitat creativa que destructiva. L'esperit humà és molt més proper a estimar que a odiar".