A Espanya l'estat de dret es defensa escanyant l'estat de dret. Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, presidents de l'ANC i Òmnium Cultural respectivament, van animar el 20 de setembre una concentració davant la conselleria d'Economia després que la Guàrdia Civil hagués atacat, en el seu fallit intent d'impedir el referèndum de l'1-O, les institucions catalanes detenint una quinzena de persones i fent una quarantena de registres. La concentració va acabar sense cap incident quan ells, després de moltes crides a la calma, van demanar que es dissolgués. La Fiscalia, a les ordres directes de Mariano Rajoy, va querellar-s'hi, i ara són a la presó per sedició. El major Trapero i la intendent Laplana se'n van escapar per poc.
L'andanada judicial converteix les dues cares del sobiranisme cívic en presos polítics en tota regla. I mostra que en el camí cap a la República catalana caldrà mobilitzar-se molt i que durà patiment. La interlocutòria de la jutge, per exemple, dona a entendre que poden venir il·legalitzacions per intentar "aconseguir fora de les vies legals la independència de Catalunya". Us ho explica en aquesta informació Isaac Meler. El camí serà costerut, però l'aparell de l'Estat mostrarà fins a quin punt seguir-ne formant part passa ja per acceptar l'assimilació ara que Espanya, espantada, ha accentuat la pulsió uniformitzadora.
L'empresonament de Sánchez i Cuixart, que van demanar serenitat, va dur ja ahir a la nit sonores protestes i ara implicarà concentracions: a les 12.00 davant els centres de treball i a Passeig de Gràcia amb Diagonal, a Barcelona, a les 20.00 amb espelmes. Mobilitzacions que aniran a més, com també la pressió a Puigdemont, que intenta administrar la tensió amb l'Estat a les portes de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. Oriol March ho explica bé a la seva crònica. De tot plegat, en fa aquesta opinió Joan Serra Carné a "La veu de Nació".
Vigílies del 155, un altre salt. Ahir al matí, el Govern va contestar el requeriment de Rajoy previ a la supressió de total o parcial de l'autonomia amb un text ambigu sobre si havia proclamat o no la independència però instant un cop més al diàleg. Tot amb l'objectiu d'afermar el relat internacional que va fent forat com demostren el belga Charles Michel, la ministra d'Exteriors sueca o el ministre d'Exteriors alemany. A la nit, però, el sobiranisme constava la duresa de la resposta de Madrid. Sara González i Jordi Bes expliquen la resposta de Puigdemont i la reacció inflexible de Rajoy. Dijous es concretarà la intervenció segurament en un consell de ministres extraordinari. Mentre, el PSC guarda un calculat silenci sobre tot plegat que tindrà costos interns vista la reacció dels seus alcaldes més progressistes, com ara el terrassenc Jordi Ballart, i el PP no té inconvenients en justificar la mà dura. Avui a la tarda, la ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, serà en un acte a la caserna del Bruc de Barcelona.
Els objectius de Madrid. La premsa espanyola apunta els Mossos, els mitjans públics i l'escola catalana com els grans objectius a "recuperar" per la causa espanyola per part de Rajoy, encara que el 155 pugui servir per poca cosa més que convocar eleccions. Xavier García Albiol fa campanya contra una escola que "adoctrina" i que, segons ell, no ensenya castellà. Menteix, i aquesta anàlisi d'Irene Ramentol, molt més fonamentada que les seves pedrades dialèctiques, us ho demostra. Feu-la córrer. Sobre aquest assumpte us aconsello també l'excel·lent peça d'opinió de Francesc Viadel.
Vist i llegit
Avui us aconsellaré un tuit. Són menys de 140 caràcters però demostren fins a quin punt l'estat espanyol fa aigües per tot arreu i la separació de poders és una quimera. La decisió de la jutgessa sobre Sànchez i Cuixart ja estava presa feia dies. El periodista madrileny Arsenio Escolar, fins fa poc director de 20minutos, va explicar després de la recepció de la Hispanitat al Palau Reial de Madrid el passat dijous que diverses personalitats del govern espanyol i la judicatura donaven per fet que de les tres personalitats que declararien (Cuixart, Sànchez i Trapero) dues dormirien a la presó. Justa la fusta.
El passadís
Seguim amb les xarxes, on Oriol Junqueras és, com tots els polítics del nostre temps, actiu. Algunes piulades a Twitter les fa ell i altres el seu equip. El Govern que vicepresideix està en ple xoc amb l'Estat, a punt de veure com l'autogovern s'esfuma i dubtant si fer efectiva o no la proclamació de la independència. Però la piulada que més ha funcionat del líder d'ERC des que és a Twitter té a veure amb el diàleg, i no pas amb el trencament unilateral. És d'ahir i traslladava a Rajoy una "pregunta molt senzilla": "Vol vostè que se celebri una reunió entre els governs de Catalunya i Espanya?", inquiria. Al vespre ja portava més de 13.000 repiulades, 20.000 m'agrada i 2.300 respostes. Aquestes darreres per tots els gustos, això sí.
L'efemèride
"À la ville de... Barcelona". Aquesta frase, pronunciada a Lausana just avui fa trenta-un anys per l'aleshores president del Comitè Olímpic Internacional, Joan Antoni Samaranch, va canviar la història de la ciutat. Barcelona seria seu olímpica el 1992 i viuria una gran transformació que l'obriria al mar, al turisme i recuperaria barris com el Poble Nou. Aquí podeu recuperar l'especial dels 25 anys dels Jocs.
L'aniversari
El líder de Podem, Pablo Iglesias, fa avui 39 anys. La seva carrera ha estat fulgurant. De la universitat (és professor de Polítiques a la Universitat Complutense) va passar a presentar un programa a una televisió alternativa de Vallecas (aquí un dels primers, sobre el 35 aniversari de la mort de Franco) i a les tertúlies de televisió. El 2014 funda Podem i dóna la sorpresa a les europees aconseguint cinc escons. Ara és la tercera força política a l'Estat i, malgrat els seus problemes interns, que l'han distanciat d'Íñigo Errejón, amenaça l'hegemonia del PSOE a l'esquerra.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi