Puigdemont ratificarà el mandat de l'1-O davant Rajoy i farà una última crida al diàleg

La Moncloa rebrà aquest dilluns, abans que arribin les deu del matí, una comunicació de la Generalitat amb la resposta de Carles Puigdemont al requeriment de Mariano Rajoy sobre si a Catalunya s'hi ha declarat -o no- la independència. El document que li enviarà Puigdemont, segons diverses fonts consultades per NacióDigital, inclourà dos aspectes fonamentals: "ratificació" del mandat del referèndum de l'1-O -en la línia del que ja va explicar al Parlament dimarts passat- i una última crida al diàleg. La Generalitat vol donar en tot moment el missatge de mà estesa en un estadi en què la maquinària de l'Estat ja treballa a tota velocitat per aplicar l'article 155 de la Constitució.

Puigdemont ha mirat de consensuar la resposta amb tot l'independentisme, que ha viscut un fort debat intern des que el president va decidir suspendre la declaració de la independència. Divendres va ser un dia de reunions al Palau de la Generalitat, i els contactes s'allargaran fins a l'últim moment. A llarg de les últimes setmanes, el màxim dirigent català ha estat sotmès a moltes pressions, especialment del món empresarial, que li han promès que des de l'Estat arribarien missatges conciliadors. Malgrat això, la resposta de Rajoy a la declaració "en diferit" de l'estat català amb el primer pas per intervenir l'autonomia amb el suport explícit del PSOE i de Ciutadans.

El context, en aquest sentit, no és senzill per al president. Sectors de l'independentisme -les entitats, la CUP, Demòcrates i parts d'ERC i del PDECat- li reclamen que respongui amb la proclamació efectiva de la República catalana, mentre que d'altres -és el cas d'alguns consellers dels dos partits- li demanen que opti per unes noves eleccions. De moment, Puigdemont s'inclina per no respondre de forma binària a Rajoy, i li oferirà una exposició de tots els fets que han anat passant els últims mesos. Es preveu que faci referència a la voluntat de pactar un referèndum abans d'optar per la via unilateral, i també que li parli dels 893 ferits que es van registrar durant la jornada de l'1-O.

"Val més el valor dels vots que el de la borsa", assegura Puigdemont en referència al canvi de seu social que han fet centenars d'empreses a Catalunya després del referèndum

"Si hi ha diputats de Junts pel Sí que han rebut pressions directes de l'establishment, no em vull ni imaginar què li ha passat a Puigdemont aquests dies", sosté un alt dirigent consultat. Els moviments per frenar la DUI van ser forts -els moviments de seus socials d'empreses, segons la Generalitat, no es poden destriar dels contactes entre algunes grans companyies i la Moncloa-, i el context serà similar durant aquesta setmana. "Val més el valor dels vots que el de la borsa", ha deixat anar el màxim dirigent català durant l'ofrena a Lluís Companys. Un missatge teledirigit a l'alt empresariat.

El president, segons consta en el requeriment enviat dimecres a la Generalitat, té fins dijous vinent per tornar a l'ordre constitucional. Serà en aquell moment quan es comenci a desenvolupar l'article 155, que només s'ha fet servir un cop -a Canàries- però que no s'ha desplegat mai amb finalitats polítiques, com seria el cas català. El diari El Mundo publica aquest diumenge una alineació de persones -de Josep Borrell a Josep Antoni Duran i Lleida- que podrien presidir la Generalitat en cas que Rajoy optés per suspendre l'executiu català en ple. En tot cas, aquestes mesures no poden ser immediates.

De l'Audiència Nacional a l'educació

Pràcticament al mateix temps que el document de resposta de Puigdemont arribi a la Moncloa, Jordi Sànchez -president de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Cuixart -president d'Òmnium Cultural- i Josep Lluís Trapero -major del cos de Mossos d'Esquadra- tornaran a declarar davant l'Audiència Nacional per un presumpte delicte de sedició. Sectors del sobiranisme asseguren que, en el cas de Sànchez i Cuixart es podrien prendre mesures cautelars, com ara la presó amb fiança. La decisió no es coneixerà fins a mig matí i, en cas que s'actuï contra els presidents de les entitats, es preveu una reacció en forma de mobilització al carrer.

L'última gran acció del sobiranisme va ser l'aturada de país del 3 d'octubre, marcada pel record de la intervenció policial de l'1-O. A jutjar pel to de les manifestacions de diversos dirigents del PP -des del ministre d'Afers Estrangers, Alfonso Dastis, fins al cap de files dels populars a Catalunya, Xavier García Albiol-, la propera intervenció que prepara l'Estat és la de l'ensenyament a Catalunya. Dastis va indicar que el castellà no s'impartia, i Albiol defensa que hi ha escoles en què s'impulsa "l'adoctrinament". Una diana, per cert, en la qual també coincideix Ciutadans, que va néixer amb la crítica a la immersió lingüística entre cella i cella durant la meitat de la dècada anterior.

Les crítiques del PP i Ciutadans contra el model d'ensenyament català es multipliquen en els dies previs a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució

Albiol, de fet, ja va donar divendres pistes sobre els àmbits que es veuran afectats pel 155: ensenyament i Mossos d'Esquadra. Puigdemont ha insistit aquest diumenge en la "dignitat" dels mestres catalans davant la "indignitat" de les crítiques. La consellera d'Ensenyament, Clara Ponsatí, és una de les dirigents que més s'han mullat de portes endins per proclamar la independència. "Si ens adverteixen amb una aplicació dura del 155, no queda més remei que aquest", destaca un dirigent governamental sobre fer efectiva la declaració de l'estat català al Parlament aquesta mateixa setmana.

L'hora de la veritat s'acosta -ara sí, definitivament- i tot passa per les mans de Puigdemont i Rajoy. El PDECat, segons explicava aquest diumenge la seva coordinadora general, Marta Pascal, està "completament compromesa" amb el mandat de l'1-O i fa ple costat al president a l'hora de prendre decisions. La CUP exigeix que se celebri ja una sessió al Parlament per proclamar la independència, una tessitura en la qual també hi són Demòcrates i les entitats sobiranistes. ERC, amb el vicepresident Oriol Junqueras al capdavant, apel·la a la "unitat" enmig del debat intern. Aquest dilluns al matí es coneixeran els propers passos de l'Estat, com els entomarà la Generalitat i la resposta internacional.