La Institució de les Lletres Catalanes celebra 80 anys de «cultura contra la barbàrie»

La intervenció de les finances que pateix l'entitat "és un marcatge molt dur a tota la cultura, en general", tal i com explica Laura Borràs | "Hem preparat un acte inclusiu i plural, com ho són les lletres catalanes", rebla la directora de l'entitat

14 d'octubre del 2017
Actualitzat el 16 d'octubre a les 0:16h

Homenatge a Joaquim Ruyra amb motiu del seu vuitantè aniversari, organitzat per la ILC Foto: ILC


La Institució de les Lletres Catalanes (ILC) ha celebrat aquest dissabte el 80è aniversari de la seva creació. El mateix dia, 14 d’octubre, a les set de la tarda al Palau Robert, tot commemorant la data de vuit dècades enrere en què Carles Pi i Sunyer, conseller de Cultura del govern republicà, va signar el decret que va donar nom a l'entitat. Aleshores, en un moment de gran convulsió, en plena Guerra Civil. Ara, amb les finances de la ILC intervingudes i després de la forta repressió policial de l'1-O. L'acte porta per nom Cultura contra barbàrie, un títol gens arbitrari.
 
"En el moment en què la ILC es crea, la violència s'exercia amb armes, de manera terrible – explica Laura Borràs, directora de l'entitat, en declaracions a NacióDigital–. Ara vivim un altre tipus de violència, simbòlica i molt poderosa, que és la de deixar-nos els comptes a zero". L'afectació, explica, és total. "Ens han buidat totes les partides que teníem reservades per les activitats de la tardor". Entre d'altres, se'n ressenten actes com el tradicional Seminari traducció de Farrera, el Festival nacional de Poesia de Sant Cugat, el cicle de Poesia als Parcs, però també el Què llegeixes?, actes ordinaris o els teatre a les aules.
 
"És un marcatge molt dur a tota la cultura, en general", afirma Borràs. En el cas concret, potser perquè la ILC "porta en la seva identitat el nom de 'lletres' i 'catalanes', cosa que la fa doblement perillosa", rebla la directora, sense perdre el somriure. Una actualitat que els ha portat a replantejar-se l'acte, amb canvi de títol inclòs. "Al principi, volíem fer un acte de girar els ulls enrere, de conèixer millor qui van posar en marxa la ILC". Al capdavall, posar al dia una entitat que va començar en un context molt complicat, amb uns escriptors que van apostar per tirar endavant. "Aquest era l'origen, amb xerrades i conferències al llarg de la tardor".
 

Laura Borràs, directora de la ILC Foto: ACN


"Els esdeveniments dels darrers dies –continua Borràs– ho han canviat tot, perquè la intervenció dels comptes de la generalitat per part del govern central ens paralitza, impedeix que puguem dur a terme activitats. Hem hagut d'anular tot el que volíem fer". El resultat és l'acte d'aquest dissabte, amb tots els honors, malgrat tot. "Hem preparat un acte únic que serà d'homenatge, però també de reafirmació, perquè fa 80 anys que tenim el mateix estat espanyol en plena violència". L'acte serà un compendi de tot allò que representa l'entitat, amb paraula, música i imatge, "per tal de recordar el passat i també mostrar la força de la nostra literatura. Un acte inclusiu i plural, com ho són les lletres catalanes".
 
Aniversari doble: 80 anys de la creació, 30 de la refundació

El 14 d’octubre es compleixen 80 anys de la creació de la ILC, l’any 1937. És un aniversari serà doble, perquè la ILC es va refundar l’any 1987, en època democràtica. L'acte commemoratiu coincideix amb la mateixa data en què el conseller de Cultura del govern republicà, Carles Pi i Sunyer, va signar el decret que va donar nom a l’actual Institució de les Lletres Catalanes, que s’havia creat poc abans, amb el nom d’Institut de les Lletres Catalanes. A petició del mateix Ple de l’entitat, que es reunia al Palau Robert, precisament, van demanar de canviar la denominació perquè, com ja s’ha documentat, es confonia l’organisme amb l’Institut d’Estudis Catalans.
 
L'acte incorporarà les intervencions institucionals corresponents en les persones del primer director de la ILC, Oriol Pi de Cabanyes, l’actual degana de la ILC, Isabel-Clara Simó, el conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya entre 1988 i 1996, Joan Guitart, i l’actual conseller de cultura de la Generalitat de Catalunya, Lluís Puig, entre d’altres. Els assistents gaudiran de literatura musicada: des de Joan Vinyoli fins a Mireia Calafell, passant per M. Abelló, Maria-Mercè Marçal o Vicent Andrés Estellés, en la veu de Josep Tero, Mirna Vilasís, Xavi Múrcia, Les Kol·lontai, Mireia Vives i Borja Penalba