El «Dragon Khan» del PSOE en l'últim any: giragonses davant del PP i el procés

"Pedro, aguanta ferm. Per Deu, lliura'ns de Rajoy. Resisteix a les pressions". Des d'aquesta frase del primer secretari del PSC, Miquel Iceta, fins avui ha passat poc més d'un any. Pocs dies després, Pedro Sánchez dimitia com a secretari general i el PSOE facilitava amb la seva abstenció la investidura de Mariano Rajoy. Sis mesos més tard, nova carambola: Sánchez recupera contra pronòstic el comandament del partit. Ho fa després d'haver dit a bombo i platerets que és necessària la dimissió de Rajoy, amb qui ara, paradoxalment, ha arribat a un acord per debatre sobre la reforma de la Constitució al Congrés i aplicar l'article 155 per poder despullar de competències la Generalitat si el Govern no renuncia al seu projecte independentista.

Aquest és el resum de la muntanya russa del PSOE en tan sols un any de legislatura. Ho resumia amb aquesta frase el propi Sánchez en una entrevista a Onda Cero fa dos dies: "Jo era el que havia de trencar el PSOE i Espanya i aquí estem, donant un cop de mà al president del govern". La seva afirmació il·lustra un nou tomb dels socialistes, que dimecres passat van exhibir al Congrés una sintonia amb els populars inèdita des de que Sánchez va recuperar el poder del partit. L'equació és clara: el PSOE dona suport a les mesures que prengui el govern de Rajoy per fer avortar el pla independentista a Catalunya i, a canvi, el PP dona via lliure a l'inici de la comissió d'estudi sobre la reforma de la Constitució.

Una campanya amb la dimissió de Rajoy i la plurinacionalitat com a epicentre

La part del PSOE encapçalada per Susana Díaz que va fer plegar Sánchez l'1 d'octubre del 2016 ho va fer per exercir una oposició "responsable" i no allargar més la ingovernabilitat de l'Estat. Abans, Sánchez havia fracassat en el seu intent de ser investit president de la mà d'un pacte amb Ciutadans que era insuficient.

Durant la campanya de les primàries, la presidenta andalusa, que es va enfrontar a Sánchez amb tot l'aparell del partit remant a favor seu, va censurar durament les dues banderes que va onejar l'actual secretari general per guanyar-se el vot de les bases: que s'havia de fer fora Rajoy de la Moncloa i que el partit havia de fer un gir a l'esquerra i liderar una reforma constitucional que acceptés la plurinacionalitat de l'estat espanyol. "Rajoy ha de dimitir", deia ras i curt durant la seva campanya, durant la qual no descartava fins i tot presentar una moció de censura si ell tornava a encapçalar el PSOE.
 
Bona part dels barons socialistes van acusar aleshores Sánchez de voler dinamitar el partit i convertir-lo en una mena de còpia de Podem. Però, malgrat tot, el dirigent madrileny va aconseguir tombar l'establishment del partit i renéixer quan se'l donava per amortitzat. La seva victòria va suposar també la revitalització d'un PSC que havia estat durament castigat per haver votat en contra de la investidura de Mariano Rajoy i que esperava amb candeletes una bombolla d'oxigen en plena voràgine del procés sobiranista.

Ràpidament va dimitir Antonio Hernando com a portaveu del Congrés, un càrrec que ara està ocupat per Margarita Robles. Abans, però, els socialistes van haver d'encarar la moció de censura presentada pel líder de Podem, Pablo Iglesias, contra Mariano Rajoy. Els socialistes no hi van votar a favor en considerar-la oportunista, però sí que van endurir el discurs contra el president espanyol i van exhibir una major sintonia amb el partit lila, amb qui van arribar a crear un grup de treball per traçar sinergies en matèria econòmica i social. 

Suport al 155 a canvi de la comissió d'estudi de reforma constitucional

De fet, el PSOE ha reprovat amb el seu vot l'exministre Jorge Fernández Díaz per la guerra bruta contra Catalunya; el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, per la sentència del TC en contra de l'amnistia fiscal; i el fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, per l'operació Lezo. Ara, però, els socialistes han decidit aparcar la reprovació de la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, per l'actuació policial per frenar l'1-O a Catalunya. No només això, sinó que Sánchez ja ha afirmat que donarà suport a les mesures que prengui Rajoy per fer complir la legalitat al Govern de la Generalitat. Encara que això suposi l'aplicació de l'article 155, que dona un ampli marge per aplicar retallades competencials. De fet, aquest divendres Sánchez va enviar una carta a la militància assegurant que el govern espanyol podrà comptar amb el seu suport per fer front a "qualsevol amenaça que atempti contra l'ordre constitucional".

Al PSC alguns dirigents critiquen entre bambolines aquest suport i argumenten que hi ha una part del PSOE que demana mà dura contra Catalunya. Més contundent ha estat l'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, que ha promès que deixarà l'alcaldia i el PSC si els socialistes avalen l'aplicació del 155. Finalment, la comunió entre populars i socialistes s'ha exhibit aquesta setmana al Congrés per boca de Robles.

Tot a canvi de donar ales a la seva proposta de reforma federal de la Constitució -el famós document de Granada que durant quatre anys no ha aixecat el vol- en una comissió d'estudi en què es debatrà durant sis mesos la conveniència o no de canviar la carta magna i en quin sentit fer-ho. En tot cas, a l'espera de veure com de fructífer serà aquest espai de debat parlamentari, bona part del PSOE no accepta el concepte de plurinacionalitat, el PP el rebutja de ple i Ciutadans demana que no surtin "guanyant els colpistes" amb una eventual reforma. El dret a decidir i, per tant, el reconeixement de Catalunya com a subjecte sobirà -que sí que defensa Podem-, queda totalment descartat de partida. De la moció de censura contra Rajoy, ja ningú en parla a Ferraz.