10
d'octubre
del
2017
Actualitzat
a les
20:33h
El Parlament de Catalunya està convocat per aquest dimarts perquè el president Carles Puigdemont hi faci una intervenció de gran transcendència. Tota la càrrega de tensió que genera en aquests moments el conflicte Catalunya-Estat es focalitzarà demà en la seu del legislatiu, un edifici que viurà, altre cop, un moment central de la història de Catalunya.
En l'edifici del Parlament s'hi acumulen prop de 300 anys de la història de Catalunya. Després de la derrota del 1714, el primer rei Borbó, Felip V, va construir una gran fortificació a l'avui parc de la Ciutadella, que va quedar com a símbol del règim borbònic. Tant va ser així que la vella ciutadella fou derruïda després del 1868, quan l'anomenada Revolució de Setembre va foragitar Isabel II, mare del rebesavi de l'actual Felip VI. Però de l'antic complex van quedar uns pocs edificis, entre ells el de l'actual legislatiu, que havia estat l'arsenal.
La primera reforma important del palau es va produir pels volts de l'Exposició Universal del 1888. La pretensió de les autoritats barcelonines era que fos destinat a palau reial, per hostatjar els monarques quan vinguessin a la ciutat. Però la reina regent, Maria Cristina, va declinar l'oferiment i l'edifici va restar en mans de l'Ajuntament, fins que el 1932 el va cedir a la Generalitat perquè fos seu del legislatiu. No s'entén la nostra història sense aquest palau que ha patit en pedra pròpia les vicissituds del poble de Catalunya.
1917: la Guàrdia Civil irromp a l'edifici
Fa exactament cent anys que la Guàrdia Civil va penetrar en el recinte de l'actual Parlament. Catalunya no disposava en aquell moment de poder legislatiu, sinó tan sols de la Mancomunitat, amb molt poques atribucions. Espanya vivia una situació de crisi d'Estat i crisi social, amb un règim monàrquic governat per una oligarquia caciquil que es resistia a una reforma constituent. Les forces catalanistes, aliades a l'esquerra espanyola (bàsicament, republicans i socialistes, minoritaris en aquell moment), van convocar una Assemblea de Parlamentaris a Barcelona que pretenia elaborar una reforma constitucional.
L'Assemblea va ser titllada de sediciosa pel govern espanyol, encapçalat aleshores per Eduardo Dato, líder del Partit Conservador. El 5 de juliol de 1917 va iniciar-se l'Assemblea, que el 19 de juliol es va reunir a l'antic arsenal de la Ciutadella. Va ser allí, enmig d'un ambient de plom a la ciutat, on es va presentar el governador civil acompanyat d'efectius de la benemèrita, i va desallotjar l'edifici. Tot seguit vindria una vaga general revolucionària i una forta repressió. La Mancomunitat, malgrat tot, no va ser derogada. Uns mesos després, el novembre, Dato, considerat inservible per preservar el sistema, va ser apartat per formar un nou govern amb participació de totes els faccions del règim més els regionalistes de la Lliga.
1934: el Parlament, clausurat
El desembre de 1932, Catalunya va recuperar el seu poder legislatiu després de 120 anys i l'antic arsenal va esdevenir la seu del Parlament. Catalunya va obtenir un cert autogovern en una Espanya que s'havia fet republicana. La primavera, però, va passar aviat. El conflicte institucional va desfermar-se aviat arran de la llei de Contractes de Conreu, projecte de reforma agrària que ERC va enarborar enfront un govern de Madrid liderat per les dretes. Conflictes de competències, sentències del Tribunal de Garanties Constitucionals... i finalment, el president Companys va proclamar l'Estat català dins de la República Federal Espanyola.
Era el 6 d'octubre de 1934. L'autonomia va ser suspesa per Madrid i, amb ella, la capacitat legislativa. El Parlament va ser clausurat mentre la generalitat va passar a ser governada per delegats governatius. Va ser l'anomenat Bienni Negre, l'etapa de governs conservadors durant la República, amb la Generalitat anul·lada i una sagnant repressió a Astúries, on s'havia produït una revolta obrera. La foscor va durar poc perquè les eleccions generals de febrer de 1936 van dur altre cop les esquerres al govern de la República. Companys va tornar i l'autonomia va ser recuperada. El Parlament va reobrir les seves portes.
Fets de Maig: trets a la Ciutadella
El 18 de juliol de 1936 va esclatar la guerra. El Parlament deixa de fer la seva activitat normal. De fet, només celebrarà dues sessions al llarg de tot el conflicte. El mes de novembre, el govern de la República abandona Madrid -assetjada pels facciosos- i es trasllada a València. El palau de la Ciutadella esdevé la residència de Manuel Azaña, president de la República, del tot superat pels esdeveniments.
Quan es produeixen els Fets de Maig, el 1937, un xoc armat entre la CNT i el POUM, d'una banda, i les forces del govern de l'altra, una veritable guerra dins de la mateixa guerra civil, el Parlament es converteix en un lloc perillós. Queda pràcticament assetjat per milicians, mentre Azaña, desesperat, protegit per la guàrdia presidencial, demana per telègraf que el vinguin a rescatar. Finalment, el 7 de maig, serà conduït a l'aeroport del prat i es traslladarà a València, lloc més segur en aquell moment.
Banderes hitlerianes
El gener del 1939, Barcelona cau a mans de les tropes franquistes. El Parlament és clausurat i així romandrà fins al 1980. En una primera etapa serà una caserna, i després seu del Museu d'Art Modern. En els moments de màxima aliança entre l'Espanya de Franco i l'Alemanya de Hitler, l'avui seu de la sobirania catalana va convertir-se en espai museístic a la major glòria dels amics alemanys. D'aquella època són les imatges que mostren el palau amb bandera del Tercer Reich per acollir exposicions sobre art i arquitectura alemanya. És aquesta una imatge que haurien de contemplar alguns que aquests dies gosen titllar de "nazis" el Govern de Catalunya.
En l'edifici del Parlament s'hi acumulen prop de 300 anys de la història de Catalunya. Després de la derrota del 1714, el primer rei Borbó, Felip V, va construir una gran fortificació a l'avui parc de la Ciutadella, que va quedar com a símbol del règim borbònic. Tant va ser així que la vella ciutadella fou derruïda després del 1868, quan l'anomenada Revolució de Setembre va foragitar Isabel II, mare del rebesavi de l'actual Felip VI. Però de l'antic complex van quedar uns pocs edificis, entre ells el de l'actual legislatiu, que havia estat l'arsenal.
La primera reforma important del palau es va produir pels volts de l'Exposició Universal del 1888. La pretensió de les autoritats barcelonines era que fos destinat a palau reial, per hostatjar els monarques quan vinguessin a la ciutat. Però la reina regent, Maria Cristina, va declinar l'oferiment i l'edifici va restar en mans de l'Ajuntament, fins que el 1932 el va cedir a la Generalitat perquè fos seu del legislatiu. No s'entén la nostra història sense aquest palau que ha patit en pedra pròpia les vicissituds del poble de Catalunya.
1917: la Guàrdia Civil irromp a l'edifici
Fa exactament cent anys que la Guàrdia Civil va penetrar en el recinte de l'actual Parlament. Catalunya no disposava en aquell moment de poder legislatiu, sinó tan sols de la Mancomunitat, amb molt poques atribucions. Espanya vivia una situació de crisi d'Estat i crisi social, amb un règim monàrquic governat per una oligarquia caciquil que es resistia a una reforma constituent. Les forces catalanistes, aliades a l'esquerra espanyola (bàsicament, republicans i socialistes, minoritaris en aquell moment), van convocar una Assemblea de Parlamentaris a Barcelona que pretenia elaborar una reforma constitucional.
Una imatge de l'Assemblea de Parlamentaris el 1917.
L'Assemblea va ser titllada de sediciosa pel govern espanyol, encapçalat aleshores per Eduardo Dato, líder del Partit Conservador. El 5 de juliol de 1917 va iniciar-se l'Assemblea, que el 19 de juliol es va reunir a l'antic arsenal de la Ciutadella. Va ser allí, enmig d'un ambient de plom a la ciutat, on es va presentar el governador civil acompanyat d'efectius de la benemèrita, i va desallotjar l'edifici. Tot seguit vindria una vaga general revolucionària i una forta repressió. La Mancomunitat, malgrat tot, no va ser derogada. Uns mesos després, el novembre, Dato, considerat inservible per preservar el sistema, va ser apartat per formar un nou govern amb participació de totes els faccions del règim més els regionalistes de la Lliga.
1934: el Parlament, clausurat
El desembre de 1932, Catalunya va recuperar el seu poder legislatiu després de 120 anys i l'antic arsenal va esdevenir la seu del Parlament. Catalunya va obtenir un cert autogovern en una Espanya que s'havia fet republicana. La primavera, però, va passar aviat. El conflicte institucional va desfermar-se aviat arran de la llei de Contractes de Conreu, projecte de reforma agrària que ERC va enarborar enfront un govern de Madrid liderat per les dretes. Conflictes de competències, sentències del Tribunal de Garanties Constitucionals... i finalment, el president Companys va proclamar l'Estat català dins de la República Federal Espanyola.
Era el 6 d'octubre de 1934. L'autonomia va ser suspesa per Madrid i, amb ella, la capacitat legislativa. El Parlament va ser clausurat mentre la generalitat va passar a ser governada per delegats governatius. Va ser l'anomenat Bienni Negre, l'etapa de governs conservadors durant la República, amb la Generalitat anul·lada i una sagnant repressió a Astúries, on s'havia produït una revolta obrera. La foscor va durar poc perquè les eleccions generals de febrer de 1936 van dur altre cop les esquerres al govern de la República. Companys va tornar i l'autonomia va ser recuperada. El Parlament va reobrir les seves portes.
Fets de Maig: trets a la Ciutadella
El 18 de juliol de 1936 va esclatar la guerra. El Parlament deixa de fer la seva activitat normal. De fet, només celebrarà dues sessions al llarg de tot el conflicte. El mes de novembre, el govern de la República abandona Madrid -assetjada pels facciosos- i es trasllada a València. El palau de la Ciutadella esdevé la residència de Manuel Azaña, president de la República, del tot superat pels esdeveniments.
Quan es produeixen els Fets de Maig, el 1937, un xoc armat entre la CNT i el POUM, d'una banda, i les forces del govern de l'altra, una veritable guerra dins de la mateixa guerra civil, el Parlament es converteix en un lloc perillós. Queda pràcticament assetjat per milicians, mentre Azaña, desesperat, protegit per la guàrdia presidencial, demana per telègraf que el vinguin a rescatar. Finalment, el 7 de maig, serà conduït a l'aeroport del prat i es traslladarà a València, lloc més segur en aquell moment.
Banderes hitlerianes
El gener del 1939, Barcelona cau a mans de les tropes franquistes. El Parlament és clausurat i així romandrà fins al 1980. En una primera etapa serà una caserna, i després seu del Museu d'Art Modern. En els moments de màxima aliança entre l'Espanya de Franco i l'Alemanya de Hitler, l'avui seu de la sobirania catalana va convertir-se en espai museístic a la major glòria dels amics alemanys. D'aquella època són les imatges que mostren el palau amb bandera del Tercer Reich per acollir exposicions sobre art i arquitectura alemanya. És aquesta una imatge que haurien de contemplar alguns que aquests dies gosen titllar de "nazis" el Govern de Catalunya.