Els primers voltants ja han exercit el seu dret a vot a Caldes de Montbui. Foto: Adrià Costa

En total els 300.000 catalans cridats a les urnes poden exercir el seu dret a vot en alguna de les 257 meses i els 128 col·legis electorals habilitats. Poden votar els que puguin acreditar el seu veïnatge en els municipis on es fa la consulta. Una comitiva d'observadors internacionals encapçalats pel diputat sard Gavino Sale acreditaran que les consultes d'aquest 28F es fan sota els mateixos paràmetres i protocols que les del 13D, que ja van ser elogiades pels observadors externs.

La comarca que concentra més municipis on s'hi fan consultes és el Baix Empordà, on hi haurà referèndums simbòlics en nou localitats amb un padró amb dret a vot de 46.429 persones. El Vendrell (Baix Penedès), d'uns 35.000 habitants, és el municipi més gran on es fa la consulta, mentre que el més petit és Sales de Llierca (Garrotxa), que en té un centenar.

Un milió de catalans

La Coordinadora Nacional de la Consulta sobre la Independència ha subratllat que amb aquesta nova onada de consultes sumada a la del 13 de desembre, un milió de catalans hauran estat cridats a les urnes, d'un total de 249 municipis. La pròxima de les onades de consultes previstes serà el 25 d'abril, on ciutats de la talla de Girona, Lleida, Manresa, Reus i Figueres preguntaran als seus ciutadans si són partidaris de la independència de Catalunya. Barcelona i Tarragona ho faran en posteriors convocatòries. És el que els organitzadors de les consultes han considerat un 'procés de no retorn' cap a la convocatòria del referèndum oficial d'autodeterminació.

La participació, una incògnita

Els promotors de les consultes no han volgut aventurar quines xifres de participació considerarien bones. De fet, la participació ha estat dels punts febles de les consultes independentistes que s'han fet fins ara. Les particularitats de cadascun dels municipis on s'ha fet la consulta ha fet que no hi hagi hagut un mateix patró pel que fa la mobilització per votar.

La pèrdua del factor novetat fa que la participació sigui precisament una de les principals incògnites d'aquesta nova onada de consultes. A més, a diferència de la consulta pionera d'Arenys de Munt, aquesta vegada l'Estat s'ha decantat clarament pel silenci i no ha intentat impedir el suport dels ajuntaments a la iniciativa ciutadana, com tampoc ho va fer, de fet, el 13D.

Igualment, la Falange Española de las Jons, que es va manifestar en contra de la consulta d'Arenys de Munt -5.000 independentistes van ofegar la protesta d'uns 70 falangistes-, el 13D es va retirar a última hora i va desconvocar les manifestacions anunciades tot i la prohibició del Departament d'Interior, i aquesta vegada ni tant sols es coneix que n'hagi convocat.

En aquesta segona onada de consultes, els municipis governats per electes d'ERC i CiU integrats en la plataforma Decidim.cat han cedit espais municipals als organitzadors de les consultes per a celebrar-hi les votacions, malgrat que l'advocacia de l'Estat ho va prohibir explícitament en el cas d'Arenys de Munt. Fins i tot, alguns dels alcaldes d'aquests municipis s'han dirigit per carta als seus vilatans per cridar-los a votar aquest diumenge. L'onada d'aquest 28F també servirà perquè diversos municipis facin una prova pilot amb vot electrònic.

Fins avui, guanya el 'sí'

L'onada de consultes d'aquest 28 de febrer pren el relleu a la del 13 de desembre, en què de les 700.000 persones de 170 municipis cridades a votar, van acudir a les urnes prop de 200.000, amb una participació gairebé del 30%. El 'sí' va arrasar i va ser votada pel 95% dels catalans que van acudir a les urnes. La comarca on més participació es va registrar va ser Osona, amb organització al marge de la resta del país, i on van exercir el dret a vot gairebé el 50% del cens.

La doble organització del 13D i iniciatives unilaterals sorgides de l'entorn de la Coordinadora Nacional després de la primera de les onades de consultes, com és el cas d'una ILP fallida per convocar un referèndum vinculant el 25 d'abril, va acabar amb retrets entre Osona Decideix, liderada pel notari Alfons López Tena, i la Coordinadora.

Aquesta vegada, però, la Coordinadora Nacional de les Consultes, contrària a la participació dels partits polítics en el procés de consultes, i la plataforma d'electes Decidim.cat han evitat fer públiques les seves diferències i aquesta setmana han volgut donar una imatge d'unitat fent una crida conjunta a participar el 28F. Malgrat això, però, la Coordinadora Nacional centralitzarà la jornada electoral a Caldes de Montbui mentre Decidim.cat farà el seu seguiment de la nit electoral a la seu d'Òmnium Cultural a Barcelona.