Si a aquestes alçades encara quedés algú que no tingués clar que votar, que vegi aquest vídeo i que decideixi:


http://www.youtube.com/watch?v=6u7TK9VRT6I

Como en los agroreferéndums del 13 de Diciembre -al igual que en el anterior de Arenys de Arriba- los gañancitos podréis identificaros ante la urna bizcochera mediante el "Document Nacional dels Països Catalans", voy a informar de cómo se consigue:

Lo vende a través de internet una empresa con domicilio fiscal en Tarrasa (donde los separatistas queman a la gente viva por ver jugar a la Selección, ya sabéis), en la calle Major, nº 40, Código Postal 08221. Se dedica a las artes gráficas, y se llama SALPH Multimedia, S.L., con NIF B63756035. Se inscribió en el Registro Mercantil de Barcelona, Volumen 37321, Folio 199, Hoja nº B-307144, Inscripción 1ª, en la fecha 11 de Marzo de 2005.

Dicha imprenta tiene el dominio DNI.cat inscrito en el Registro Mercantil de Barcelona, Volumen 37321, Folio 203, Hoja nº B-307144, Inscripción 3ª.

La web donde podéis comprar el carnet es:


http://www.dni.cat.


Una vez allí, habréis de descargar e imprimir el archivo en Word llamado "peticio_dni.doc", que contiene un formulario en cuya parte superior aclara que ese carnet "no es oficial". Rellenadlo con vuestros datos, a boli o a máquina (¡poned los datos verdaderoooos, pillines; que os conozco!), y pegad una foto (no, no vale poner la de Joel Joan; quién sea feo que se aguante). El papel debéis enviarlo por correo a la siguiente dirección postal:

Calle Mosterol, 73.
08221 Tarrasa (Barcelona)


También podéis remitirlo a esta dirección de correo electrónico: info@dni.cat


A continuación, tenéis que hacerles un ingreso en la cuenta corriente que la empresa tiene en La Caixa con el nº 2100 0087 61 0201077058.

El DNI dels Països Catalans lo venden a 9,48 euros, más 1,52 del 16% de IVA. 11 euros en total. Y tardan 15 días laborables, a partir del pago, en enviároslo al buzón de vuestra casa o de donde hayáis puesto. El aspecto que tiene es éste:


http://www.dni.cat/images/stories/descrip_dni.jpg



NOTA IMPORTANTE: los chavales de 16 años también podrán volver a votar esta vez, pero no hace falta que se gasten el dinero comprándose el carnet (¡mejor ahorrad, compis!, que se aproximan conciertos guays, como el de los Jonas Brothers y el de Hannah Montana). Porque terminará viniendo de regalo en el Súper POP y el Nuevo Vale.

Ja no ens humiliem per ser lliures, ara treballem.

Ho hem provat tot per ser lliures: les guerres, les monarquies, les repúbliques. I no ens n'hem sortit.
Ara, entrat el segle XXI, el darrer intent és l’independentisme tranquil, com el nostre, com el de milers de ciutadans que aquest diumenge aniran a votar, democràticament, amb tota la coacció que és capaç de generar l’amo del món: els mitjans de comunicació, que han decidit menysprear les consultes fetes amb tranquil·litat, i amb milers d’hores de ciutadans demòcrates, elegants, amb joc net.
Sí, “elegants”. Enmig de tanta escombraria vomitiva que es llença ferotjement a les persones que públicament no només es declaren independentistes, sinó que a més, treballen per assolir la independència, i ho fan al marge de l’stablishment del poder, és un alè d’esperança per aquests mesos que ens queden per fer un altre intent d’assolir la llibertat, aquesta vegada des del Parlament de Catalunya, omplint-lo de diputats electes que estiguin disposats a fer una declaració unilateral d’independència, i iniciar així la tasca diplomàtica en el sí de la Unió Europea.

El 28 F representa moltes coses: en primer lloc, que seguim essent un poble amb desig de llibertat. Un desig que ha deixat de ser teòric i que ha passat a la pell de molts catalans que s’han arremangat sense por enmig de l’anestèsia generalitzada d’un país que semblava tocat a mort per les derrotes, enganys i menyspreus per part dels qui havíem confiat a les urnes.
En segon lloc és la mostra que el camí que han fet altres no ha estat inútil. La història de la nostra llibertat té una gernació de ciutadans íntegres, educats, generosos i sense por capaços de seguir buscant vies per assolir-la. El 28 F posa nerviosos a molts, que -amb sort- callaran, però maleiran una cosa: ja no ens humiliem per reclamar la nostra llibertat. Treballem per assolir-la.
En tercer lloc, és una lliçó. Una lliçó de democràcia, civisme i humanitat. Una lliçó impartida per la societat civil, a la que s’acusava d’estar absent. Una lliçó davant el món, que per sort, s’ha fet més proper amb la globalització.
Un món que aviat acceptarà la nostra llibertat.
El 28 F és també una clatellada per a molts polítics que es pregonen d’esquerres i , en canvi, el que fan és gestionar el capital ideològic de la dreta. A hores d’ara quin qualificatiu atorgar d’alguns partits que es diuen d’esquerres o demòcrates quan van rebutjar al Parlament de Catalunya la Iniciativa Legislativa Popular que demanava fer un referèndum per preguntar a la població si volia ser independent? Tan se val. El poble els ha donat una lliçó.
És evident que cal una regeneració de la classe política. És evident que avui dia als professionals del poder actual ja no el podem creure. És evident que cal una regeneració democràtica.
Gràcies a tots els que han treballat perquè el 28 F esdevingui tot això i milers de ciutadans catalans puguin, lliurement i democràtica, expressar la seva voluntat a les urnes en ser preguntats :
ESTÀ VOSTÈ D’ACORD QUE CATALUNYA ESDEVINGUI UN ESTAT DE DRET, INDEPENDENT, DEMOCRÀTIC I SOCIAL, INTEGRAT EN LA UNIÓ EUROPEA?

Extret de reagrupament.cat