Frenar la via unilateral és, ara per ara, el gran objectiu de l'establishment català. Si després es negocia alguna cosa, millor. I si no, mala sort. Però la prioritat és evitar un enfrontament obert amb l'Estat i els seus aparells. Un escenari que mai han volgut els sobiranistes però al que s'han vist abocats per la negativa del govern espanyol, el PSOE i la monarquia a obrir qualsevol tipus de negociació que pugui donar acollida a les reivindicacions d'una majoria de catalans. Pressió policial, judicial, política... i ara econòmica.
Ahir Banc Sabadell va decidir traslladar la seva seu a Alacant (l'entitat, bel·ligerant amb el procés, ja havia amenaçat de fer-ho diverses vegades tal com recorda Roger Tugas) i és probable que avui faci el mateix Caixabank. Són les dues grans entitats bancàries del país i amb aquesta decisió intenten no quedar fora del paraigua del Banc Central Europeu arribat el cas i assegurar que, passi el que passi, els dipòsits estiguin garantits. Així ho veia, per exemple, l'economista Xavier Sala i Martín intentant endolcir la situació.
La pressió de l'establishment. Els sectors econòmics catalans pressionen, com deia, el Govern. Per fer-vos-en una idea, llegiu aquestes dues informacions: d'Oriol March i Pep Martí sobre com els empresaris truquen, i de Pep Martí sobre el debat al sí de les elits econòmiques després del moviment dels dos grans bancs. Avui el vicepresident econòmic, Oriol Junqueras, s'explicarà sobre tot plegat a Catalunya Ràdio per intentar calmar els ànims. El consell de ministres, que es reuneix avui, aprovarà modificacions legals per facilitar el canvi de domicili de les empreses estalviant-se, per exemple, els acords de la junta d'accionistes. Tot per la concòrdia vaja.
El debat de la DUI. És evident, però, que la decisió de Banc Sabadell i Caixabank -si es confirma que duu la seu a Palma- projecta por a l'escenari en un moment poc oportú. I això és el que vol Mariano Rajoy mentre el sobiranisme busca la millor manera de declarar la independència. Ahir va opinar sobre el tema el conseller Santi Vila, reclamant una darrera oportunitat per la diàleg. Us aconsello llegir l'opinió d'Irene Ramentol a "La veu de Nació" i també la veu contundent de Jair Domínguez. Puigdemont prepara una declaració oberta, que permeti apel·lar a la comunitat internacional per forçar una mediació. Al PDECat hi ha molt debat intern entre els que són partidaris d'una DUI per fases o d'unes eleccions (autonòmiques) per reforçar el bloc del "sí". Us ho explica Oriol March en aquesta altra informació. Avui el Govern proclamarà els resultats de l'1-O i dilluns s'hauria de celebrar el ple per declarar la independència que, a petició del PSC, el TC ja va prohibir. Els "comuns" discuteixen la seva posició aquests dies. Avui Joan Serra Carné i Sara González entrevisten Joan Josep Nuet, líder d'EUiA, que discrepa de la DUI i demana moderació. Coses del nostre temps.
Sediciosos a l'Audiència Nacional. La situació, però, és de tot menys moderada. La manifestació del passat 21 de setembre davant la conselleria d'Economia després de les detencions i els registres per l'1-O, els va costar als líders d'Òmnium i l'ANC, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, i al major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, una citació com a investigats per un delicte de sedició. Ull perquè la jutgessa, Carmen Lamela, va tancar diversos independentistes bascos per suposades agressions a la Guàrdia Civil a Altsasu. Isaac Meler serà avui a Madrid i ha preparat aquesta informació.
La sintonia de la independència. Dilluns al Parlament (o en un altre recinte en funció de com s'hagi o no de complir la interlocutòria del TC) el Parlament hauria d'aprovar una cosa similar a una declaració d'independència. L'ocasió val que li triem una sintonia. Aquest curs us demano cançons per obrir la setmana que tinguin a veure amb l'actualitat. Contesteu el correu o escriviu a [email protected] per recomanar-me'n. Gràcies i que passeu un bon cap de setmana, que també serà intens amb milers de persones de nou al carrer i molt diàleg (soterrat, això sí)!
Vist i llegit
L'historiador Joan B. Culla ha deixat d'escriure a El País. Feia més de trenta anys que hi col·laborava però la radicalització espanyolista que atribueix al diari ha fet que ell i un altre sobiranista, l'escriptor Francesc Serés, deixin d'escriure-hi per "censura ideològica". Aquest, amb el títol de "Rojos separatistas", és el darrer article que va escriure Culla, on lamentava, al darrer paràgraf, que el rotatiu de Prisa vinculés el procés a Rússia i es referia al passat falangista de Juan Luis Cebrián, conseller delegat de Prisa. No li ho han perdonat.
El passadís
Dimarts passat, l'edifici de la CEOE, la patronal espanyola, va aparèixer amb algunes banderes espanyoles a les finestres. Un fet que va causar sorpresa i que alguns no van entendre tenint en compte que el president dels patrons, Joan Rosell, és català i sempre ha volgut mantenir una posició prudent davant el procés (això sí, contrària a la unilateralitat). Però les banderes no eren cosa de Rosell. La rojigualda estava en les dependències de l'empresariat madrileny, la CEIM, que presideix Juan Pablo Lázaro, exponent del sector més intransigent de la patronal. On era Joan Rosell dimarts? Lluny de Madrid. Concretament a Roma, on se celebrava el XV Fòrum de Diàleg Espanya-Itàlia, amb assistència de ministres de tots dos països. Els dos coordinadors del fòrum van ser l'exprimer ministre Enrico Letta i Josep Antoni Duran i Lleida. La tercera via s'ha de trobar fora d'Espanya per participar en fòrums de diàleg.
L'efemèride
L'anul·lació per part del Tribunal de Garanties (el TC d'aleshores) de la llei de contractes de conreu el juny de 1934 va enverinar encara més les relacions entre el govern de Lluís Companys, d'ERC, i el conservador de Madrid. El president català, pressionat per Josep Dencàs i els sectors més nacionalistes, va proclamar l'Estat català el 6 d'octubre d'aquell any. Els militars van reprimir hores després la sublevació armada, que va tenir un dels seus focus a la seu del CADCI a la Rambla, on van morir diversos independentistes. El govern espanyol va suprimir la Generalitat i empresonar Companys i el seu executiu. La memòria dels fets del 6 d'octubre és recurrent (més encara aquests dies) a la política catalana, fins al punt que s'ha volgut evitar aquest dia en el calendari per al ple de la declaració d'independència. En aquest vídeo s'expliquen aquells fets.
L'aniversari
Una de les poques persones que va viure aquells fets ja des del compromís polític i que, per sort, encara viu és Neus Català, nascuda avui fa 102 anys als Guiamets, al Priorat. Militant comunista (primer al PSUC i ara a EUiA) i feminista, és l'única supervivent catalana del camp de concentració femení de Ravensbrück, a Alemanya. Hi va arribar des de França, on s'havia exiliat després de la guerra amb un grup de nens que cuidava com a infermera. Compromesa i valenta, el Govern va commemorar el 2015 l'any Neus Català en homenatge a totes les víctimes del feixisme i en agraïment a la seva tasca divulgativa. El diumenge ella va votar. Avui ens en parla al seu articleJordi Creus.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi