| Actualitzat el 26/02/2010 a les 09:15h

Editorial de Diari Forestal: «Hem de deixar que el bosc cremi?»

Flames descontrolades a Horta de Sant Joan Foto: ACN

“Cal una reflexió, hem d'entendre que vivim en un país que crema, i que, en certs moments que crema, l'hauríem de deixar cremar, i quan es pugui l'apagarem però no arriscarem més. Aquesta és la reflexió que hauríem de fer com a societat i que ningú està fent. Tots som culpables del que va passar a Horta, perquè tots hem pressionar el cos de bombers perquè es prenguin aquestes decisions”. Són paraules de Marc Castellnou, cap dels GRAF, la unitat d'elit dels Bombers que va assumir els costos tràgics de l'incendi d'Horta de Sant Joan.

Castellnou va posar sobre la taula els límits de l'extinció. De fet va anar més enllà. Va qüestionar el tòtem sagrat de la societat urbanita: l'arbre. Cal fer qualsevol cosa per salvar un arbre o unes hectàrees del foc? Cal assumir uns riscos tant elevats per intentar apagar els foc? Cal arriscar més del què és raonable en sinistres sense perill imminent per la població civil? O els grans focs només s'apaguen sols?

“Cal una reflexió” afirmava. Una reflexió que no troba l'espai ni els elements importants a la comissió d'investigació ni als mitjans de comunicació. “Som un país de boscos i no ho sabem” es va dir al II Congrés Forestal celebrat a Tarragona. I dos anys més tard la societat urbanita encara no se n'ha adonat del creixement descontrolat de la massa forestal.

Si no podem gestionar els boscos -el sector forestal pateix una crisi estructural i l'activitat primària continua la seva reculada- potser ens haurem de plantejar reduir la superfície forestal. Assumir plenament que les polítiques de prevenció són prioritàries. I fer-ho amb contundència i, si cal, amb coerció. Que les franges perimetrals de les poblacions i les urbanitzacions siguin realment efectives -i això segurament vol dir parlar de 100 metres i no pas de 25-.

La tradició diu que per ser una persona feta i dreta cal escriure un llibre, tenir un fill i plantar un arbre. I potser el què caldria és que tothom en tallés un. Si no els tallem se'ns cremaran. I, molt probablement, se'ns cremarà el país sencer.

- Tota la informació del món forestal a DiariForestal.com

COMENTARIS

+0
-0
Incendis?.No hi ha solució
Anònim, 02/03/2010 a les 00:15
En temes d'incendis hi ha tantes coses que s'haurian de canviar, que només fer la llista ja quedes saturat.

Per començar el torns dels bombers,creieu afectiu i raonable que una parsona pot estar apagant foc 24 hores seguides?. Aquells que saben que es apagar foc forestal a primera línia segurament us dirien que no, o amb molt poca efectivitat

Si els propietaris forestals haguesin de pagar les despeses d'extinció, cap ho voldria ser.Anys enrera havien pagat, però era un merder uns deien que paguès l'amo d'on havia començat i altres deient que paguès els d'on s'havia apagat ja que al menys ancara els hi cadava mig bosc verd.

Trobar polítics honestos, es gairebé un miracle i els ajuntaments no en volen saber res dels boscos, no donen diners, millor polígons industrials i pisos que això si que dona.

El govern (sigui dels color que sigui) promet molt però a l'hora de la veritat inverteix ben poc, només cal mirar ara quins departaments es retalla el pressupost i Medi Ambient és el primer en rebre la bufatada.Després ja esveurà d'on treuen els milions per pagar els afectats

I per acabar-ho d'adobar el canvi climàtic que hi fot cullarada, a més calor més incendis, a més incendis menys boscos, a menys boscos menys pluja, a menys fluja més calor i més incendis i així per "secula seculorum" amén

+0
-0
Una visio diferent
Pamies, 26/02/2010 a les 12:40
Voldria dir quatre paraules sobre el famós incendi que serveix per excusa per tal de que tothom es tiri els plats pel cap.

Quan he tingut la ocasió d’estar vora un foc forestal i en la ruta de vol dels mitjans aeris, he pogut veure clarament que la freqüència de pas de aquests elements era clarament insuficient, que alguna cosa fan però no ni ha prou.

Quan en la segona guerra mundial, a Europa els aliats van bombardejar les ciutats alemanyes, ho van fer a base de onades i onades de bombarders que en unes poques hores destruïren aquells espais, fotografies de Dresden i Colonia poden servir com a exemples. Si el foc es bombardegés amb la mateixa intensitat, en poques hores quedaria apagat.

Que farien falta molts més avions?. Sense cap dubte, però tenim avions de guerra que difícilment farem servir mai i son molt més cars. Que el vent pot fer impossible el seu ús?. D’acord, però no hi haurà bomber amb la capacitat de fer-hi res des de arran de terra. Val més deixar-lo cremar i dedicar-se a fer tallafocs per protegir els llocs habitats.

El que no podem acceptar es l’immens perill i esforços esmerçats en lluitar contra el foc des de terra. Que cap Comunitat ni País petit pugui tenir de una manera rentable una flota tal de mitjans aeris es fora de tot dubte, però la coordinació i el compartir no son paraules per fer bonic en el diccionari. Que una coordinació seria necessària a nivell europeu?. Pot ser si, però als països nòrdics no se’ls hi cremen els boscos, això es un problema endèmic del sud i parcialment per França, però Paris cau molt amunt. A part de que els diputats i buròcrates europeus estan més preocupats per com es fabriquen els formatges que pels focs de boscos, encara que facin veure que es un maldecap el foc en les festes populars, que alguna han vist però de boscos i cremant amb prou feina els han vistos a la televisió.

De qui son propietat els boscos. Quan tots els mitjans públics, amb costos enormes materials i personals, defensen uns boscos propietat privada, qui ho paga tot això?. Un muntanyenc , pot ser temerari, es evacuat en helicòpter ha de pagar el salvament, per això existeix entre altres coses la tarja de federat, però el propietari del bosc paga?. No ho he vist escrit ni ho he escoltat mai enlloc. Si no pot pagar, el terreny dels boscos cremats hauria de ser embargat i passar a propietat pública. Si un propietari no pot conservar el bosc en condicions hauria de ser expropiat, i passar a mans publiques, i naturalment aquests terrenys no podrien ser dedicats a futurs habitatges durant els següents trenta anys. I si el ajuntaments fossin governats per polítics honestos, es una entelèquia ?, es podria fer uns plans urbanístics que impedirien la construcció aïllada de urbanitzacions, i que els pobles, viles i ciutats tinguessin un creixement ordenat i no especulatiu. Els terrenys cedits per les ampliacions continuarien propietat de la comunitat i els propietaris de les cases només serien propietaris de la construcció, un bon fre a la especulació pura i dura.

Soc un somiatruites. Ja ho sé.

FEU EL VOSTRE COMENTARI



Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

educaweb.cat
Vés a: Furvus 2008: bellesa feréstega

Furvus 2008: bellesa feréstega

Vinyes Domènech és un dels cellers que mes han contribuït en l'èxit de prestigi i vendes dels últims anys dels vins de la DO Montsant



- Som a Internet des del maig de 1996
- SCG Aquitània SL
- Empresa adherida a l'Internet Quality Agence
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: