04
d'octubre
del
2017
Actualitzat
el
05
d'octubre
a les
0:47h
Els dies previs a la celebració del referèndum, les comunicacions per autoorganitzar-se en els col·legis electorals a través dels grups de Whatsapp van ser clau. Les hores prèvies a la votació, el moviment a través de les xarxes socials -en especial Twitter i Facebook- també va ser prioritari perquè arribessin les principals consignes i les imatges de les càrregues policials en temps real. Davant de la possibilitat de ser interceptar, es van disparar també les altes de Telegram i Signal (xats similars a Whatsaap) que ofereixen més encriptació de les comunicacions.
El 3 d’octubre -dia que es va paralitzar Catalunya en protesta per les accions violentes ordenades pel govern espanyol i en defensa de les llibertats- els mòbils van tornar a treure fum. Centenars de missatges es van replicar des de tots els punts del territori per mostrar les imatges de paralització de carreteres, l'arribada dels tractors de la pagesia o els milers de persones concentrades a les places de tots els municipis catalans.
A mesura que fem un ús massiu de les eines de comunicació que tenim a les nostres mans, guanyem en habilitats i criteris per conèixer el funcionament i el potencial d'aquestes. Però si en una situació normal aquest aprenentatge s'adquireix amb la pràctica d'anys, els catalans aquests dies assistim a una situació d'emergència, som altaveus d'informació a través dels mòbils, sense haver tingut el temps per aprendre'n ni tenir presents les consignes bàsiques de verificació dels mitjans.
La propaganda de la desinformació
En conflictes polítics i socials són freqüents les estratègies de desinformació. Segons un recent article publicat a The Washington Post, "les campanyes per manipular l'opinió pública a través de missatges falsos a les xarxes socials s'han convertit en la pràctica política" més comuna en els darrers anys. "La propaganda és creada per bots (programes informàtics) que interactuen amb les persones per amplificar els rumors de manera automatitzada".
Vídeos, àudios, fotografies que semblen possibles
Ens va passar els dies previs al referèndum, i de nou, el dia de l'aturada de país, amb l'agreujant que els mitjans de comunicació ens havíem adherit a la vaga general i les informacions que es destil·laven eren mínimes, almenys durant una bona part de la jornada.
Bona part dels vídeos i fotografies que es rebien des de grups de Whatsapp i Telegram eren certs, però feien més mal els pocs que no ho eren. Molts dels rumors tenien la clara intenció de crear alarma social i por perquè la gent no sortís de casa, ni es mobilitzés.
El 3 d’octubre -dia que es va paralitzar Catalunya en protesta per les accions violentes ordenades pel govern espanyol i en defensa de les llibertats- els mòbils van tornar a treure fum. Centenars de missatges es van replicar des de tots els punts del territori per mostrar les imatges de paralització de carreteres, l'arribada dels tractors de la pagesia o els milers de persones concentrades a les places de tots els municipis catalans.
Els catalans som altaveus d'informació a través dels mòbils sense tenir presents les consignes bàsiques de verificació dels mitjans
A mesura que fem un ús massiu de les eines de comunicació que tenim a les nostres mans, guanyem en habilitats i criteris per conèixer el funcionament i el potencial d'aquestes. Però si en una situació normal aquest aprenentatge s'adquireix amb la pràctica d'anys, els catalans aquests dies assistim a una situació d'emergència, som altaveus d'informació a través dels mòbils, sense haver tingut el temps per aprendre'n ni tenir presents les consignes bàsiques de verificació dels mitjans.
La propaganda de la desinformació
En conflictes polítics i socials són freqüents les estratègies de desinformació. Segons un recent article publicat a The Washington Post, "les campanyes per manipular l'opinió pública a través de missatges falsos a les xarxes socials s'han convertit en la pràctica política" més comuna en els darrers anys. "La propaganda és creada per bots (programes informàtics) que interactuen amb les persones per amplificar els rumors de manera automatitzada".
Els missatges falsos es difonen ràpidament en temps real sense pensar en les repercussions posteriorsInvestigadors de la Universitat d'Oxford de propaganda computacional va denunciar en un informe que "les tropes cibernètiques són equips governamentals, militars o de partits polítics compromesos a manipular l'opinió pública sobre els mitjans socials". La tensió del moment i les emocions d'ira o por, provoquen que els missatges falsos (o fakes) es difonguin ràpidament entre centenars de persones, que alhora els reenvien als seus contactes sense pensar en les repercussions posteriors.
concentració a Via Laietana contra la policia espanyola Foto: Guillem Pascual Molina
Vídeos, àudios, fotografies que semblen possibles
Ens va passar els dies previs al referèndum, i de nou, el dia de l'aturada de país, amb l'agreujant que els mitjans de comunicació ens havíem adherit a la vaga general i les informacions que es destil·laven eren mínimes, almenys durant una bona part de la jornada.
Bona part dels vídeos i fotografies que es rebien des de grups de Whatsapp i Telegram eren certs, però feien més mal els pocs que no ho eren. Molts dels rumors tenien la clara intenció de crear alarma social i por perquè la gent no sortís de casa, ni es mobilitzés.
Durant el dimarts 3 d'octubre, els mitjans de comunicació vam haver de desmentir rumors que anunciaven l'arribada de combois d'AVE equipats amb policies de paisà amb destinació a Barcelona que venien a destrossar les manifestacions pacífiques. O salvar a un home d'un "possible linxament", vestit amb una samarreta groga i braçalet independentista, acusat de ser un policia nacional "infiltrat" en una concentració ciutadana.
Des del compte Portuaris CNT també es va difondre una imatge d'un nombrós grup de policies sortint del vaixell del port de Barcelona on s'allotgen els cossos de seguretat. De seguida, va córrer el rumor que anaven cap a les diferents mobilitzacions per provocar aldarulls.
Els Mossos d'Esquadra van negar des del seu compte Twitter que hi hagués una alerta sobre la possible "arribada de centenars de forces d'ocupació per trencar+cremar coses". El missatge va ser enviat des d'un compte que tenia l'aspecte de l'oficial.
La difusió constant de rumors infundats i la tensió del moment actual, adobat amb les emocions personals, va fer que durant tota la jornada del 3 d'octubre sobrevolés la possibilitat que les massives mobilitzacions acabarien en aldarulls violents. Part de l'objectiu es va aconseguir: atemorir a la població. Però també va servir per cridar a la calma i a evitar enfrontaments entre ciutadans.
Actuar com a multituds intel·ligents
Les multituds intel·ligents són - segons el prestigiós investigador tecnològic Howard Rheingold- aquelles que "fent un ús correcte de les tecnologies que tenen al seu abast, amplien el talent humà".
Per això, abans de compartir informació és recomanable fer-se prèviament unes preguntes lògiques sobre el missatge que volem difondre. Aquest gràfic (també compartit per xarxes el 3 d'octubre) és una bona guia per no picar l'ham de la propaganda que pretén generar caos i alarma social.
Els vídeos, les fotografies i els àudios que corren a través d'Internet són fàcilment manipulables, però davant el dubte, aturar-se abans d'emetre. Davant el dubte, contactar amb l'autor que ha elaborat el contingut. Davant el dubte, repassar les portades dels mitjans de confiança. Des dels mitjans fem el possible per verificar i contrastar abans de publicar. Els periodistes tenim criteris per detectar quan una informació és certa o no. Ens podem equivocar, perquè les trampes són cada cop més sofisticades, però dels errors també n'aprenem.
Actuar com a multituds intel·ligents en aquest moment de tensions socials que vivim suposa ser plenament conscients de les conseqüències de la desinformació, ser plenament conscients del poder que tenim a les nostres mans.
Des del compte Portuaris CNT també es va difondre una imatge d'un nombrós grup de policies sortint del vaixell del port de Barcelona on s'allotgen els cossos de seguretat. De seguida, va córrer el rumor que anaven cap a les diferents mobilitzacions per provocar aldarulls.
Missatge dels Mossos per desmentir un rumor
Els Mossos d'Esquadra van negar des del seu compte Twitter que hi hagués una alerta sobre la possible "arribada de centenars de forces d'ocupació per trencar+cremar coses". El missatge va ser enviat des d'un compte que tenia l'aspecte de l'oficial.
La difusió constant de rumors infundats i la tensió del moment actual, adobat amb les emocions personals, va fer que durant tota la jornada del 3 d'octubre sobrevolés la possibilitat que les massives mobilitzacions acabarien en aldarulls violents. Part de l'objectiu es va aconseguir: atemorir a la població. Però també va servir per cridar a la calma i a evitar enfrontaments entre ciutadans.
Actuar com a multituds intel·ligents
Les multituds intel·ligents són - segons el prestigiós investigador tecnològic Howard Rheingold- aquelles que "fent un ús correcte de les tecnologies que tenen al seu abast, amplien el talent humà".
Per això, abans de compartir informació és recomanable fer-se prèviament unes preguntes lògiques sobre el missatge que volem difondre. Aquest gràfic (també compartit per xarxes el 3 d'octubre) és una bona guia per no picar l'ham de la propaganda que pretén generar caos i alarma social.
Consells per verificar els missatges de les xarxes socials
Actuar com a multituds intel·ligents en aquest moment de tensions socials que vivim suposa ser plenament conscients de les conseqüències de la desinformació, ser plenament conscients del poder que tenim a les nostres mans.
La plaça Universitat, desbordada aquesta tarda Foto: Josep M. Montaner